La primera novel·la que vaig llegir de Nèstor Luján va ser “Els fantasmes del Trianon” i m’hi va impel·lir el món del segle XVIII i més concretament la figura de Maria Antonieta, que havia fet d’aquest palauet a Versalles, el Trianon, el seu món irreal.
“A Mayerling, una nit...”, que és de fa temps a la meva biblioteca des que un dia vaig comprar la novel·la a la llibreria Documenta de Barcelona, m’hi ha portat el pròxim viatge que farem amb els alumnes d’alemany de l’Escola d’Idiomes a Viena, a finals del mes de febrer. És a dir que he decidit llegir-la a fi de començar-me a reambientar en la història de la ciutat.
A més d’una novel·la negra, “A Mayerling, una nit...” és també una novel·la històrica. Els personatges de Sir Arthur Conan Doyle i d’Agatha Christie Sherlock Holmes i Hèrcules Poirot respectivament, juntament amb l’autora de “La Pimpinel·la Escarlata”, Edmudska Orczy, intenten esbrinar els motius de la mort de Rodolf, el fill hereu dels emperadors Francesc Josep i Elisabet d’Àustria, al palau de caça de Mayerling la nit del 31 de gener de 1889. S’ha dit que Rodolf i la seva amant de disset anys Maria Vetsera van ser trobat morts d'un tret al cap, però les morts de l’arxiduc i de la baronessa encara són plenes de misteri. Va ser un suïcidi? Un assassinat polític? O Rodolf va voler desaparèixer de la cort vienesa com havia fet el seu oncle Joan Salvador Orth?
6 comentaris:
Anar a Viena havent-hi ambientat abans, amb la lectura d'aquest llibre d'en Luján, segur que et farà disfrutar la ciutat encara més. No la conec (no conec Àustria, de fet), però intueixo que me'n enamoraria en cinc minuts.
Gute Fahrt! (tot i que encara falta una mica :-)
Prenc nota, ja que em sembla molt suggeridora.
Tiene buena pinta la novela, con esos personajes arrancados de la historia. Un saludo.
escrius poc, ¿estas molt enfeinat?
tens rao, estaba mal agregat. gracies.
la llastima es que no se alemany.
una abrasada
No sé com he arribat fins aquí, tampoc sé si ets qui em pens que ets, però estic completament embadalida llegint el que escrius...
Publica un comentari a l'entrada