


El "Grand Tour" era el viatge de formació que feien els joves europeus al llarg del segle XVIII pel nostre continent. El destí predilecte era Itàlia. A l'illa de Menorca hi van fer escala molts joves britànics. Per a mi aquest bloc és un dietari dels meus viatges, ja siguin geogràfics com purament vitals, d'aquells tours que fa l'ànima tant si la transporta el cos com si no.
Una companya i jo vam assistir a un seminari de feina de tres dies a Bratislava. La capital d’Eslovàquia és a només uns cinquanta quilòmetres de Viena, per això havíem decidit volar des de l’aeroport de la capital austríaca -l’aeroport Schwechat Viena- fins a Menorca, on tots dos vivim i treballem, via Barcelona. El vol número VY8711 de la companyia aèria Vueling havia de sortir de Viena a les 15.15 hores, però finalment va sortir amb una hora de retard. Tot i que la nostra connexió de Barcelona amb Menorca també era amb Vueling, ens vam començar a posar nerviosos, ja que aquest segon vol –el número VY3714- era a les 19.00 hores i sabíem que aquesta companyia de baix cost no es fa responsable dels retards d’altres vols seus.
Tot d’una en pujar a l’avió vam informar a l’hostessa del vol que volíem enllaçar amb Menorca i ella ens va dir que hi havia dos passatgers més que també hi volaven, que contactaria amb el personal de terra i que ens n’informaria. En arribar a Barcelona l’hostessa ens va dir que hi havia parlat i li havien comunicat que “malauradament” el vol a Menorca sortiria a l’hora, que no tenia retard i que no ens podien esperar. Vam arribar a Barcelona que devien ser devers les 18.30 h.
Atès el caràcter del seminari al qual havíem assistit, la meva companya i jo havíem hagut de facturar una maleta, que l'aerolínia ens havia carregat amb 20€. En haver desembarcat a l’aeroport, vam baixar a recollir l’equipatge. Vaig instar la meva companya que anés tot d’una al mostrador de Vueling per mirar si encara érem a temps d’agafar l’avió, que mentrestant jo esperaria que sortís la maleta per la cinta i que un cop recollida aniria ràpidament al mostrador de facturació. La maleta no va tardar gens a sortir i va ser una de les primeres. Mentre començava a córrer cap al mostrador de facturació la meva companya em va telefonar al mòbil i em va dir que ella havia pogut aconseguir la targeta per embarcar, però que acabàvem de tancar el vol davant dels seus nassos. La meva companya havia avisat al supervisor de facturació que solament es tractava d’un minut, que les maletes havien arribat i que els tres passatgers del vol érem a les escales mecàniques que pujàvem a facturar. No la va voler escoltar. Quan vam arribar al mostrador de facturació vam protestar tots enèrgicament. No hi va haver manera de fer entrar en raó al personal de facturació. Aleshores vaig voler saber el nom del supervisor i vaig demanar-l’hi. També li vaig dir que em digués el nom del seu cap més immediat. No me’ls va voler donar. Després d’insistir-hi molt vaig aconseguir que em digués el seu: Jesús González, em va dir que es deia, però es va negar a donar-me el del seu cap.
Tot i que la meva companya tenia la targeta per embarcar, no se’n volia anar sense jo. Plorava. Vaig dir-li que anés cap al mostrador d’embarcament i que expliqués el que ens havia succeït. Al cap d’uns minuts em va telefonar que havia parlat amb el pilot de l’avió i aquest li havia dit amablement que si ho haguessin sabut haurien esperat, però que aleshores ja era massa tard i no es podia fer res. També li va comentar que el personal de terra de Vueling era realment un desastre. La meva companya no volia partir perquè se sentia malament de deixar-me a Barcelona tot sol amb les maletes. Vaig convèncer-la que agafés el vol, vaig dir-li que no es preocupés, que jo aniria a casa d’uns amics de Barcelona a dormir i que agafaria el primer vol del matí. Aquella nit no hi havia cap altre vol cap a Menorca. Aquell era l’últim.
El primer vol del matí era a les 7.10 h. Em va costar 67€. El taxi d’anar i venir a Barcelona uns altres 60€. Ibèria no vola de Barcelona a Menorca, l’única possibilitat es fer-ho és amb Vueling, una companyia amb bitllets suposadament de “low cost” que a mi em van sortir a preu d’or. Sincerament, però, crec que la culpa de tot això no és ja exclusivament de Vueling, sinó sobretot de tots els menorquins, que no protesten amb prou energia davant la situació en què es troben les comunicacions aèries amb Menorca.
És aquí una altra lluna, “full moon”, “fool moon”, boja i plena de misteri avui, primer de novembre, el mes de la mort i el mes de la vida. Mort i vida i la bogeria que s’hi embolica és creativa. No l’esperaves i arriba i bé que has de fer alguna cosa amb ella, i bé que et fa renéixer i ara apanya-te-les, que del caos en faràs l’esperança d’un nou ordre. Canvis i més canvis per més que havies pensat que et consumiria l’insípida monotonia. I ara viu i deixa’t onejar per la mar al caire de la mort d’un u de novembre foradat com un bunyol. I ara posa-hi la mel. I ara baixa't els calçons i mostra el cul, perquè com m'has escrit, que jo no ho entenia: "to moon is to drop your trousers and show your arse".
Fa temps que tenia previst continuar aprenent l’anglès i arribada la tardor i amb la tardor el nou curs estic matriculat a un curs de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Maó, a Menorca. Vull fer el nivell avançat. Vull o volia, perquè ara mateix no tinc gens clar que vulgui continuar. La qüestió és complicada, però el motiu rau d’una manera o l’altra en el professor. Les informacions que en tenia abans de començar no eren gaire encoratjadores. Es tracta d’un jove que el curs passat va acabar el mateix nivell avançat que vull fer jo. Així i tot, vaig anar un parell de dies a classe...
Segons el sistema de contractació de professors d’idiomes de la Conselleria d’Educació, no és necessari haver fet filologia anglesa per esdevenir professor d’anglès, pot ser algú d’altres especialitats que tingui el Certificat d’Aptitud d’una Escola Oficial d’Idiomes. Segons així també com està estructurat el sistema de contractació de la Conselleria, les places per a professors de les Escoles d’Idiomes solen ser les últimes places d’idiomes buides que s’assignen, de tal manera que solen ser ocupades per professors amb poca experiència o que directament no han treballat mai. D’altra banda, el Departament d’anglès de l’EOI de Maó ha repartit els grups i nivells sense tenir en compte res de tot això. El mateix professorat d’anglès que el curs passat va examinar el llavors alumne enguany li ha assignat els cursos avançats d’anglès com a professor, crec que no només a Maó sinó també a Ciutadella, i tot això amb el vist-i-plau de la senyora Directora, també del mateix departament d’anglès.
El segon dia que vaig anar a classe els meus companys s’havien arreplegat a la sortida i parlaven del problema i la manera com solucionar-lo. Es veu que el dia anterior, el primer dia de classe, ja s’havien anat a queixar a la Directora, però aquesta aquell segon dia no hi era. He passat i m’he desconnectat del tema per tota una sèrie de motius que serien molt llargs d’explicar ara. No hi he anat més a classe, tot i que havia comprat el material... Uns dies més tard em vaig trobar casualment al meu carrer un dels companys i em va relatar què havia succeït fins aleshores. Ja havien lliurat la carta de protesta a la Directora, la qual es veu que es feia escàpula. Avui fa un parell de dies me’l vaig tornar a trobar al supermercat i em va explicar que havia intentat tornar a anar a classe, però que finalment en obrir la porta i veure que només eren tres alumnes havia desistit i se n’havia entornat. Considerava que mirant una pel·lícula en versió original n’aprendria més, d’anglès, que anant a classe. En fi, no sé com acabarà el tema...
La qüestió principal és que ara per ara l’únic que puc fer jo també per continuar aprenent l’anglès és mirar pel·lícules en VOS, llegir i mirar de conèixer i mantenir una certa relació amb angloparlants... Em sap greu que sigui tan difícil aquí a Menorca aprendre anglès a l'escola i obtenir-ne una bona titulació. M’al·lucina i em deixa perplex el fet que les Administracions s’omplin la boca parlant contínuament de la formació contínua dels treballadors, de la qualitat del sector turístic i de l’excel·lència de l’educació a Menorca.