
Mentrestant a Londres Zweig hi va conèixer la jove immigrant Lotte Altman, que va esdevenir la seva secretària, i tots dos junts van encetar un viatge a Escòcia a fi de recollir material sobre Maria Estuard per a la nova biografia de l’escriptor, la qual va aparèixer el 1935. El 1936, quan s’anava fent cada vegada més palesa la seva condició d’exiliat, Zweig es va mudar a un pis més gran situat a la Hallam Street 49. A part de “Maria Stuart”, Zweig va escriure a Londres la seva biografia sobre Magallanes “Magellan, der Mann und seine Tat”. Durant aquests anys l’autor i conferenciant va fer també des de Londres les seves visites acostumades a França i a Suïssa i va tornar a creuar l’Atlàntic després de gairebé vint-i-cinc anys. Va fer conferències als EEUU, va viatjar per primer cop al Brasil i després va visitar l’Argentina, perquè hi havia estat convidat en ocasió de la celebració del congrés internacional del PEN Club.
Abans que Zweig se separés de la seva dona Friderike Zweig va viatjar per última vegada a Salzburg. Amb l’annexió d’Àustria el 13 de març de 1938 un dia després que les tropes alemanyes entressin al país, el seu passaport va perdre la seva validesa. A conseqüència d’això el retorn es va fer a partir d’aquell moment del tot impossible. Aquell 1938 també va morir la seva mare i els seus llibres van ser cremats públicament pels nazis a Salzburg.

Salzburg
4 comentaris:
Déu meu això no és un post, és la biografia sencera, així que és qüestió de prendre-se'l amb calma.
Sí, sí, no t'espantis! És solament un exercici personal d'escriptura per aclarir dates i llocs en la biografia d'Zweig. I en qualsevol cas, aquí queda...
L'únic que he llegit de Zweig és aquesta biografia de Magallanes, que em va encantar. Algun dia hauré de llegir alguna altra cosa seva. A història de la música estem fent la Viena del tombant de segle i m'agradaria (hélas! quan tingui temps) completar-ho amb lecures del moment que treballem. Zweig és un bon candidat.
Jo no he llegit la biografia de Magallanes, però també me l'apuntaré a la llista. Quant a la Viena de finals de segle, et recomano "El món d'ahir", l'autobiografia de Zweig.
Publica un comentari a l'entrada