
Dilluns dia 18 d’agost vam començar la segona i darrera setmana del curs de Munic amb un altre tema: estratègies d’aprenentatge. Hi assistia una ponent: Frau Schmidjell, una dona vestida de forma objectiva –és una manera de dir-ho. Ens va presentar la teoria de la intel·ligència múltiple: “Multiple Intelligences: New Horizons", de Howard Gardner. “Professor of Cognition and Education at the Harward Graduate School of Education, així és com se’l presenta a la biografia de la seva Homepage.
Gardner parteix del fet que no hi ha una única intel·ligència mesurable, sinó que més aviat hi ha diferents determinants de la intel·ligència. En la seva teoria diferencia en principi ser àmbits de potencial humà clarament acotats entre ells. Aquests set camps els va anomenar “Intel·ligències”.
Intel·ligència intrapersonal. Autoconeixement, capacitat d’entendre els propis sentiments, les pròpies debilitats, els punt forts i els desitjos, és també l’habilitat d’utilitzar-los a fi d’expressar-se i actuar en concordança. Aquesta intel·ligència ens capacita d’una banda per reflexionar sobre les pròpies experiències i els propis processos de pensament i de l’altra a diferenciar entre múltiples i diversos estats interiors. La intuïció té a veure amb la intel·ligència intrapersonal, així com també l’espiritualitat.
Intel·ligència interpersonal. Sensibilitat vers els estats d’ànim, els sentiments, les motivacions i els desitjos d’altra gent juntament amb la capacitat de reaccionar-hi en concordança. A través d’aquesta intel·ligència podem treballar plegats els uns amb els altres. D’una banda ens confereix simpatia i compassió pels altres i de l’altra responsabilitat social. Per mitja de la intel·ligència interpersonal podem escoltar amb atenció, negociar, solucionar conflictes i sortir-nos-en amb persones i grups diferents.
Intel·ligència corporal i cinestètica. Control corporal i la capacitat de moure’s de forma hàbil entre el món dels objectes. Amb l’ajuda d’aquesta intel·ligència ens expressem corporalment, llenguatge corporal: ballar, jugar... També el coneixement del nostre cos com a objecte.
Intel·ligència lingüística. Sensibilitat envers el to, el ritme i el significat de les paraules i cap a la llengua en les seves diverses utilitzacions. Aquesta intel·ligència està en relació amb l’argumentació, el debat, la persuasió i la narració d’històries. Es pot reconèixer en persones que poden parlar amb fluïdesa i de forma expressiva i que saben explicar bé.
Intel·ligència lògico-matemàtica. La capacitat de reconèixer estructures lògiques i matemàtiques i de fer deduccions, també deduccions en cadena, l’habilitat de classificar informacions, d’analitzar i de formular teories, de plantejar hipòtesis, de veure patrons, regles i relacions. Aquesta intel·ligència es pregunta com i per què.
Intel·ligència musical. La capacitat de percebre ritmes, tonalitats i diferents formes d’expressió musical, de gaudir-ne i de generar-ne de forma conscient. A través d’aquesta intel·ligència les persones tenen una “bona oïda” i tan poden retenir una melodia, picar de mas i unir-se al cant com diferenciar entre diverses peces musicals, estils, instruments o intèrprets.
Intel·ligència visual i de l’espai. La capacitat de percebre el món visual de forma acurada i actuar a partir d’aquesta impressió. Aquesta intel·ligència s’organitza de forma tridimensional i relacional -a diferència del mer sentit de la vista- i no depèn de la capacitat visual com a tal. Inclou la destresa de pensar amb imatges, de percebre objectes en el seu context espaial i de transformar i reconstruir diversos aspectes del món visual i de l’espai.
Recentment Garner ha postulat encara una vuitena intel·ligència.
Intel·ligència naturalística. La capacitat de distingir elements del món natural i de classificar, per exemple la capacitat de reconèixer distintes espècies. Aquesta intel·ligència estableix semblances i diferències, pot determinar i diferenciar plantes, animals, formacions de núvols... però també distintes marques de cotxes per exemple, pot senyalar relacions entre diferents classes i agrupacions.
M’he passat una bona estona traduint les intel·ligències. Entre les activitats que vam fer amb la professora n’hi va haver una que va consistir a llegir una petita biografia lingüística, de com havia après llengües i com s’hi va relacionar un d'aquests personatges coneguts: l’Emperadriu Elisabet d’Àustria (Sissí), Frederic el Gran de Prússia, Elias Canetti, Adelbert von Chamisso, Heinrich Schlieβmann i Eleni Totossi. Un cop llegida de forma individual, cadascú feia un resum de la seva biografia i es comentava en grup.