
El "Grand Tour" era el viatge de formació que feien els joves europeus al llarg del segle XVIII pel nostre continent. El destí predilecte era Itàlia. A l'illa de Menorca hi van fer escala molts joves britànics. Per a mi aquest bloc és un dietari dels meus viatges, ja siguin geogràfics com purament vitals, d'aquells tours que fa l'ànima tant si la transporta el cos com si no.
dijous, 29 de març de 2007
Laxenburg, estiu de 1779

dimecres, 28 de març de 2007
Rubens, Bòrees rapta Orítia (II)
Calbó va emprar la tècnica del pastel per copiar un altre retrat. S’hi reconeixen clarament les faccions i la fesomia de Kaunitz, però en tot cas es devia tractar d’un original primerenc, perquè per molt que s’esmercés com solia a aparentar menys edat de la que en realitat tenia, hi té l’aspecte d’un home jove. Vidu de feia una trentena d’anys, aleshores en tenia seixanta vuit. El més petit dels seus fills era set anys més gran que Calbó.
dissabte, 24 de març de 2007
Palau Kaunitz (Mariahilfe)
El Príncep degué rebre Calbó a Mariahilf i si bé no se sap on va fer allotjar-lo durant el primer any a Viena, l’artista com a mínim va treballar alguna temporada al palau. Kaunitz el devia voler tenir al seu servei perquè col·laborés en el trasllat de part de les obres d’art a les dues ales noves i en l’execució de les pintures murals de les parets i els sostres. Potser devia ser també per això que li havia fet pagar els estudis artístics neoclàssics i li havia fet copiar els frescos del deixeble de Winckelmann a Roma.
dimecres, 21 de març de 2007
Els jardins de Schönbrunn

diumenge, 18 de març de 2007
Brecht a Menorca: "L'Òpera de Tres Rals"

Durant aquest 1998 se celebra el centenari del naixement del dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht, recordat a Menorca gràcies sobretot a l’estrena que el 1994 les companyies Grup Groc i La Clota van fer de L’Òpera dels Tres Rals. Brecht va escriure aquesta obra a Berlín el 1928, és a dir a l'Alemanya de la República de Weimar, cinc anys abans de l’arribada al poder dels nacionalsocialistes i del seu consegüent exili, als països nòrdics primer i als Estats Units després. L’escenificació a casa nostra d’aquesta peça emblemàtica no hauria de ser entesa com un fet aïllat o merament casual, ja que en el fons ha representat la incorporació al món teatral menorquí d’una molt innovadora concepció escènica, una concepció del teatre que el mateix Brecht va encunyar amb el nom de Teatre Èpic.
Aquest Peachum era un empresari propietari d’un negoci força escabrós, ja que qualsevol que volgués fer de captaire a la ciutat de Londres sense ser apallissat en l’intent li n’havia de pagar la llicència, que només ell concedia després que l’aspirant a indigent fos instruït en les difícils arts de provocar compassió, feina àrdua perquè la gent benestant estava cada vegada més immunitzada davant les usuals representacions de la misèria, ja assimilades, i no es deixava impressionar per res que li fes amollar un ral.
A fi de fer justícia per haver-se atrevit a arravatar-li la filla, l’empersari vol fer penjar el criminal. Quan Peachum s’assabenta, però, que Mackie Ganivet és íntim del cap superior de policia, se les enginya per coaccionar l’Autoritat, tot fent ús del suborn. Aprofitant que durant aquells dies se celebren les festes de la coronació de la reina d’Anglaterra, Peachum amenaça el policia de fer que tots els indesitjables de la ciutat es manifestin en corrua renouera. Davant la pèssima imatge que representaria tal macabra alteració de l’ordre públic, i en uns dies tan assenyalats, el cap de policia Brown es veu obligat a cedir i fer portar el seu amic usurpador al patíbul. Finalment, però, Mackie Ganivet es veu afavorit per un apoteòsic indult, mostra de gràcia de la reina el dia de la seva coronació.
divendres, 2 de març de 2007
Viena, 1778-79
Josep II
Als catorze anys Goethe va viure a Frankfurt, la seva ciutat nadiua, la coronació de Josep II com a rei del Sacre Imperi Romà de Nació Alemanya, títol que en morir el seu pare el va convertir en emperador. Com a corregent de l’Imperi Alemany juntament amb la seva mare, el flamant nou emperador va anar assumint progressivament tant les regnes de l’Imperi com el govern dels territoris de la casa d’Àustria. Gran admirador de la personalitat política, bèl·lica i il·lustrada de Frederic el Gran, va aspirar a millorar les relacions diplomàtiques amb Prússia, tot i l’enorme disgust de l’Emperadriu, que li retreia haver oblidat massa aviat tant l’ocupació de Silèsia com el seu paper en la Guerra de Successió d’Àustria. Així i tot es van produir dues cimeres entre tots dos monarques, a la segona de les quals el canceller d’Estat Kaunitz, qui havia vist minvar ell també les possessions heretades de la seva mare degut a les ànsies expansionistes del rei prussià, va proposar un sistema equilibrat d’aliances. En el terreny artístic i cultural l’Emperador va donar nom a l’època il·lustrada d’Àustria, el Josefinisme, durant la qual es van prendre nombroses mesures a favor de la universalització del saber, l’art i la cultura. Josep II va fer obrir per a l’esbarjo dels vienesos el Prater, un vedat imperial de caça situat entre el Danubi i un dels seus canals. Va permetre l’accés gratuït del públic al Tiergarten, el zoològic que havia creat el seu pare a prop del palau de Schönbrunn. Va obrir les portes del teatre de la cort imperial, que va convertir en teatre nacional. El 1776, fet que tindria repercussions en la curta vida professional de Calbó a Viena, va disposar també que s’obrís al públic la nova Galeria Imperial d’Art de Belvedere.