
El "Grand Tour" era el viatge de formació que feien els joves europeus al llarg del segle XVIII pel nostre continent. El destí predilecte era Itàlia. A l'illa de Menorca hi van fer escala molts joves britànics. Per a mi aquest bloc és un dietari dels meus viatges, ja siguin geogràfics com purament vitals, d'aquells tours que fa l'ànima tant si la transporta el cos com si no.
dilluns, 27 de novembre de 2006
Mengs, "Júpiter i Ganimedes"

dissabte, 25 de novembre de 2006
Audiència privada al palau de Schönbrunn


divendres, 24 de novembre de 2006
L'Acadèmia de França a Roma
Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol
Aquest no va ser l’únic entrebanc amb què va topar el Príncep en relació a la formació artística de Calbó. En un principi Kaunitz tenia la intenció de fer inscriure l’estudiant a l’Acadèmia del Capitoli, que havia estat fundada pel papa Benedicte XIV i de la qual, a més, Mengs havia estat professor. Brunati, però, veia més factible que el nou alumne ingressés a l’Acadèmia de França a Roma, entre d’altres coses perquè ja s’havien fet les primeres passes en aquest sentit. Al corrent de la imminent arribada de Calbó, el cardenal Bernis, l’amic de la marquesa de Pompadour, que ara feia d’ambaixador a Roma, havia intercedit ja davant el director de l’Acadèmia de França perquè hi fos admès com a alumne. Un dels defectes, però, que veia el príncep Kaunitz en aquesta escola eren precisament el gustos estètics del seu director, Charles Joseph Natoire. A pesar d’això, Brunati, influenciat pel cardenal Bernis i Domenico Corvi, insistia i adduïa que a l’Acadèmia de França les reproduccions de les estàtues no eren de guix, sinó de pedra, estaven millor il·luminades i hom fins i tot les podia fer girar segons la perspectiva que se’n volgués prendre en dibuixar-les. A més, argument que va contribuir a convèncer el Príncep, aquesta escola, ubicada al palau Mancini del Corso, era molt més a prop del palau de Florència on residien que l’Acadèmia del Capitoli. Kaunitz va acceptar, però no sense recordar que se seguissin les seves instruccions concretes quant als estudis de Calbó, és a dir que fos instruït sobretot en el dibuix de models nus i d’escultures antigues i que prengués lliçons d’art antic, d’anatomia, geometria i perspectiva. Així doncs, Calbó va acabar assistint a l’Acadèmia de França, on va obeir les recomanacions del Príncep de no deixar-se corregir pel director. Al matí de bona hora s’exercitava en l’estudi del nu al taller del mestre Domenico Corvi.
dimecres, 22 de novembre de 2006
Domenico Corvi

Roma, 1774 - 1778

En un principi és molt temptador llançar la hipòtesi que la beca de 600 florins anuals atorgada a Pasqual Calbó per estudiar a Roma s’emmarqués dins la política de promoció artística de l’Acadèmia d’Arts Plàstiques Unificades. Ara bé, això no va ocórrer d’aquesta manera. El que si més no és segur és que el príncep Kaunitz en persona, tal i com acostumava a fer amb els pensionats de l’Imperi, va voler dirigir la seva evolució artística des de Viena. A partir del mig centenar de cartes i documents coneguts que fan referència a l’època europea de Calbó, es pot fer un seguiment prou exhaustiu de les particularitats del mecenatge del Príncep durant el seu període romà.
Quan Calbó va arribar a la capital dels Estats potificis l’estiu de 1774, el senyor Brunati, que era el secretari, l’arxiver i l’agent de l’emperadriu Maria Teresa a la Santa Seu i hi feia de tutor dels pensionats austríacs, havia rebut ja les primeres instruccions del Príncep relacionades amb l’estada i la futura activitat acadèmica del nou estipendiat. Calbó va ser allotjat al palau de Florència, que era la residència a Roma del Gran Duc de la Toscana, títol que aleshores ostentava l’arxiduc Leopold. Al palau hi vivia Brunati i hi feien estada altres pensionats de l’Imperi que estaven sota la seva tutela. Brunati, a qui Calbó acompanyava en els dinars a taula, li’n va cedir també una de les millors cambres a instàncies del Príncep.
Apèndix visual del Laocoont

Kaunitz i l'Acadèmia de Belles Arts

l’Acadèmia Imperial i Reial d’Arts Plàstiques Unificades
(Kaiserliche und Königliche Akademie der vereinigten bildenden Künste)
Els objectius pedagògics de l’Acadèmia, avinents amb els nous principis de la Il·lustració, posaven esment en el desenvolupament de les capacitats menestrals dels artistes. Més que no pas genis individuals, es pretenia crear un cos ampli d’artesans que contribuïssin a la prosperitat de l’Estat imperial. El pla d’estudis artístics, formulat per Anton von Maron, donava importància al fet que els alumnes s’instruïssin en el dibuix i en la pintura, que es dediquessin a l’estudi de l’anatomia, la geometria i la perspectiva i, sobretot, que prenguessin com a models l’art antic i els autors del Renaixement italià. Es recomanava així mateix el lliurament de premis per incentivar els joves amb talent i es remarcava la conveniència de pagar-los una pensió perquè poguessin estudiar a Itàlia.
dimarts, 21 de novembre de 2006
El matrimoni de Maria Antonieta

La conquesta francesa de Menorca
diumenge, 19 de novembre de 2006
La revolució diplomàtica

Lluís XV se sentia de fet més pròxim a la seva correligionària catòlica Maria Teresa que al rei protestant, però el que definitivament va unir totes dues monarquies va ser la firma d’un tractat entre els seus respectius aliats, Prússia i la Gran Bretanya. Jordi II de la Gran Bretanya, als dominis del qual pertanyia l’illa de Menorca, era de la dinastia dels Hannover i temia que l’expansionista Frederic II ocupés els seus dominis alemanys. En voler neutralitzar-los a través de la signatura de la Convenció de Westminster amb Prússia, va propiciar l’entesa definitiva entre Àustria i França. Tant Maria Teresa com Lluís XV es van sentir traïts i van manar firmar el Tractat de Versalles l’1 de maig de 1756. El canceller d’Estat Kaunitz va veure culminar d’aquesta manera la seva particular revolució diplomàtica, el gir de les coalicions, l’anomenat “renversement des alliances”.