
Avui era dissabte, m’he aixecat tard, però no tant tard com durant les últimes setmanes. He berenat: un iogurt amb galletes de xocolata, un cafè amb llet i una cigarreta. Mentida, avui no n’he fumat cap de bon matí, perquè no en tenia. Però el primer que he fet abans de venir aquí, a aquest cafè cibernètic on torn a ser ara, ha estat comprar un paquet de tabac. El meu índex de nicotina també ha augmentat darrerament. El segon símptoma de desorientació d’avui ha estat el següent: shopping shopping. Fa com devers tres dies que no faig que comprar-me roba, avui matí una camisa cara de color blau cel. Un cop he arribat aquí he obert el correu i, gràcies a les últimes temptatives de centrar-me, m’he trobat amb la resposta de Conselleria sobre un dubte laboral prou important que em va sorgir ahir. El segon mail que he obert era de Shawn, es congratulava de la nostra sort en haver-se confirmat la reserva d’habitació a El Tovar Hotel del Grand Canyon per al primer cap de setmana d’agost. Hi he fet devers tres hores, en aquest cafè d’internet, aquest matí. Eren les dues quan me n’he anat al mercat del peix: cap roig, sèpia i gambes. Aquest és potser un altre símptoma de la incipient recuperació. Quan he arribat a casa la desadora ja se n’havia anat i, amb la casa neta i composta, m’he fet el dinar sibarític. Talment com ahir, avui també he fet migdiada. M’ha despertat Shawn al telèfon, que s’acabava d’aixecar a Phoenix després de passar els dies anteriors a Santa Fe, New Mexico, i anava a fer una partida de tennis amb el seu amic Paul que viu a Camelback Mountain. Després de parlar amb ell, m’he fet un cafè amb llet fred i, després de prendre-me’l amb una altra cigarreta, he agafat la bicicleta i me n’he anat a fer un bany a Son Verí i a llegir una estoneta. Ha estat quan m’he trobat amb els dos qualificatius de Michael al llibre de Maupin. He tornat xino xano que encara era de dia, un dia tapat i mig xafogós. Ahir va ser Sant Joan i no és estrany que fos de dia perquè la nit havia estat la més curta de l’any. El partit de futbol entre Suècia i Alemanya ja havia acabat i el Mega Park de s’Arenal era més tranquil. Quan he arribat a casa he tornat a rebre una altra cridada de Shawn, he sopat també molt bé, he telefonat a na Marga de Mercadal, ja que m’havia enviat un missatge per telèfon per saber noves de mi, i he vingut aquí amb la ferma decisió de continuar.
Per començar a llegir sobre el meu viatge als EEUU clica al títol. El meu viatge als EEUU continua aquí;
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada