gran tour: II Dominació Britànica

dissabte, 18 de març de 2006

II Dominació Britànica

Per començar a llegir la Suite Calbó cliqueu al títol

Els jurats de les universitats de Maó i d’Alaior havien estat a temps de fer pintar el retrat oficial del comte de Lannion, però els havia vingut just, perquè aquell mateix any Menorca va passar a formar part per segona vegada dels dominis de la Gran Bretanya. Jordi II havia mort i aleshores n’era rei Jordi III. Chiesa havia adquirit ja la casa nova del carrer de Gràcia, s’hi havia instal·lat amb la família i, convençut de la necessitat de formar joves aprenents del seu ofici, havia decidit obrir el taller de dibuix i pintura. El seu fill Joan i el jovenet Pasqual eren dos dels seus deixebles.

Va ser durant aquella primera època d’aprenentatge que el mestre italià va fer un gran nombre de quadres, gairebé tot olis. N’havia rebut l’encàrrec dels polítics i dels militars britànics destinats a l’illa. Lady Johnston, esposa de lord James Johnston, el nou governador, havia volgut que el millor pintor de la ciutat s’afegís a la seva sortida matinal amb ase fins al peu de la Mola. La senyora anava escortada per un grup d’oficials de la marina reial i del vint-i-cinquè regiment d’infanteria. Chiesa, que hi anava per feina, s’havia avançat al seguici i va immortalitzar l’escena en el moment de l’arribada, amb la perspectiva de la bocana del port des de l’altra banda. Lady Johnston havia fet portar oberta la seva ombrel·la a un membre de la guàrdia a peu des de Maó. Si bé l’home no havia aconseguit protegir la delicada pell britànica -no era prou alt per abastar ase i senyora-, la inútil tasca sí que havia en canvi possibilitat al mestre perpetuar la finor del seu sentit de l’humor. Al capdamunt del castell de Sant Felip al rerafons, hi era hissada ara la nova bandera, la mateixa que onejava a la popa del buc que entrava al port o de les diverses embarcacions que hi eren ancorades.

Lady Louisa Lennox, l’esposa de lord George Lennox, coronel d’aquell mateix regiment d’infanteria, no havia volgut ser menys i havia pres pel camí del castell acompanyant el seu marit a inspeccionar la tropa, en aquells moments desplegada i barrejada amb la gent del poble. Si bé pres des d’una altra perspectiva, al fons es tornava a alçar Sant Felip. Chiesa va pintar la senyora en primer pla, ben bé al mig, vestida amb l’uniforme vermell dels membres del regiment i asseguda damunt un tambor que, tot i permetre veure acomplit amb èxit l’improvisat ús que se li donava, semblava assumir la mateixa funció irònica del para-sol de l’escena anterior. Lady Lennox acariciava el seu aviciat canet de companyia. De la distensió de l’escena, en formava part així mateix el seu marit, a qui un subordinat havia lliurat un missatge.

Aquesta era aproximadament també l’actitud del tinent coronel Watson en una altre quadre, on apareixia però centrat i amb expressió distant. Llevat d’alguns caps que miraven cap a qui els pintava, la tropa era perfectament formada i els soldats enlairaven rectes les baionetes. L’ambient relaxat, juntament amb l’element femení, hi havia desaparegut ara del tot. Aquell altre matí, el tinent coronel havia fet davallar Chiesa al port i el rerafons era, per tant, la panoràmica de l’arsenal de l’altra banda.