Edip a Colonos, Sòfocles

Giroust, Edip a Colonos 1788

Dues pintures, per finalitzar la lectura de les tragèdies de Sòfocles Edip Rei, Edip a Colonos i Antígona.  Dues obres de dos pintors del XVIII, per elegir un segle a predilecció en què es va saber amar els clàssics de forma renovada.  Neoclàssics per la nova reinterpretació de textos grecs i el tractament de la nova visió en dibuix i pintura. 

El primer Edip a Colonos, de Jean-Antoine-Théodore Giroust, representa Edip, cec i bandejat de Tebes, amb les seves dues filles, Antígona i Ismene, juntament amb Polinices, el seu fill gran.  Giroust havia estudiat pintura a París amb Joseph-Marie Vien, fins que el mestre se’n va anar a Roma amb el seu deixeble David per dirigir-hi l’Acadèmia de França.  Giroust va partir ell mateix cap a Roma al 1778, al mateix temps que el pintor menorquí Pasqual Calbó, que tot justa havia estat estudiant a l’Acadèmia, abandonava la ciutat de camí cap a Viena.

Harriet, Edip a Colonos 1798

El segon Edip a Colonos és de Fulchran-Jean Harriet, pintor deixeble al seu torn de Jeacques-Louis David i qui també va estudiar a l’Acadèmia de França a Roma, seu del nou moviment artístic neoclàssic.

Cansat del camí, Edip Rei s’asseu a Colonos després d’haver fugit bandejat pels seus de Tebes –així com ell mateix havia proclamat-, vell i auto immolat cec en haver sabut que l’assassí del seu pare havia estat ell, així com havien revelat els oracles pitis de Delfos i li havia anunciat el cec visionari Tirèsias, després d’haver descobert també que era fill de la seva esposa i pare de les seves germanes.  Antígona l’acompanya i el guia.  Mentrestant, els fills mascles d’Edip es barallen per la possessió del regne del pare: el petit també ha fet bandejar el gran de Tebes i el gran es revolta contra la ciutat al front de l’exèrcit d’Argos.    

Polinices, el fill gran, demana a Edip la seva benedicció en la batalla, el qual no cedeix als precs preveient la mort del primogènit i del secundogènit en lluita fratricida.  En tornar-se a aixecar una altra vegada del setial de Colonos, a prop d’Atenes, Edip guiarà ell mateix els seus passos cap a la seva mort, pels déus volguda, acompanyat del rei Teseu, qui guardarà el secret de la seva nissaga.