03 d’octubre 2009

Tintoreria X (Maó, Camí des Castell)



Reclamació:

El dia 24 de juny de 2009 vaig dur a la Tintoreria X un edredó nòrdic de llit de matrimoni de 240x220 perquè me’l fessin net. El Sr. X em va proposar cobrar-me el preu d’un edredó d’una plaça, 26€, i vaig acceptar. Quan vaig anar a recollir-lo, em va dir que no el trobava. Hi vaig tornar a passar reiterades vegades i li vaig telefonar i sempre tenia una excusa diferent. Finalment un dia em va dir que hi tornés passats 20 minuts i aleshores em va instar que mirés entre tres edredons diferents quin era el meu i cap d’ells ho era. El meu era gairebé nou, molt ben mantingut i amb l’etiqueta sense esborrar. A part però de la pèrdua de l’edredó i del mal servei, que pot ocórrer en qualsevol negoci, la meva reclamació fa referència sobretot també al pèssim tracte personal rebut com a client per part del Sr. X, que finalment s’ha mostrat del tot autoritari i irrespectuós cap a mi, litigant i volent-me fer sentir culpable del que ha succeït. Podria detallar situacions en què fins i tot m’he sentit denigrat.

La meva petició és que Tintoreria X m’aboni el preu sencer del nou edredó que m’he vist obligat a restituir i que no tenia previst fer. L’edredó l’he comprat a Sa Botiga des Descans per 140€ amb descompte. Som conscient que el meu edredó no era nou del tot, però trobaria just que es tingués en compte el temps transcorregut fins ara, en què encara no s’ha dut a terme el servei i sobretot sobretot que es penalitzin els prejudicis derivats del pèssim tracte rebut per part del Sr. X, que no solament m’han fet decidir dur la qüestió a Arbitratge, sinó que a més m’estan costant molt de temps, molts maldecaps i molta energia. El dia de lliurament de la peça neta havia de ser dia 27 de juny.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

caram! si reclamessim més quan tenim raó probablement tots els serveis funcionarien una mica millor. Tot i que, de senyors Marins, el món n'és ple :(

Aiguasalada ha dit...

Té tota la raó qui ha comentat en primer lloc. Segurament em passa una cosa així i me'n torn a casa amb el cap baix (saps que ho faig molt sovint). És una llàstima haver de perdre temps (i diners) per coses que no hem provocat directament. Bon cap de setmana, almenys el que en queda. ;) Immer bist du besser...

Xavier ha dit...

Llàstima que el mon es ple de Srs. Marin, Millet, Camps i un rosari inacabable de xoriços i xistorretes.
Jo tinc una gotera a casa. Ja es de la família, acaba de fer cinc anys.
Quan tenia un mesos vaig tindre la idea de eliminar-la de la meva vida. Es emprenyador conviure amb una gotera. Vaig fer l’intento na de contactar amb algun especialista de teulades, àrdua feina. Tots estaven tan ocupats que mai podien vindre, ni tan sols a fer-nos un pressupost. Encara no estaven amb època de recessió.
Varem aconseguir que vinguessin quan l’amiga ja tenia dos anyets (llavors ja li teníem certa estimació.) Es va fer el pressupost , el qual ens va sembla acceptable (no estàvem per esperar mes) i em quedar per quatre dies desprès, un dissabte sobre les deu del mati. !! i una merda !!.
No es va presentar ningú, ni una trucada, i els telèfons res.... com qui veu ploure.
Soc pacient i comprensiu, i com no plovia l’amiga no era massa emprenyadora.
Desprès d’un mes sense que respires el arregla goteres al vaig trucar de nou i aquest cop si que amb va contestar. !! s’han recordava de nosaltres !! i amb tot el seu morro amb diu que passaria el proper dilluns per la tarda.
La historia es va repetir unes quantes vegades mes .
Que si ara vinc, mira, es que s’ha fet tard. Tranquil que sense falta t’envio un operari dema, dema passat o l’altre. Vergonyós.
Però tot te un fi (això amb pensava) Un dia i sense avero previst es presenta amb les eines i material (segons ell) apropiats per acabar amb la intrusa. La cosa anava be, fins i tot semblava que treballes be. Va acabar la cosa amb èxit i va marxar amb preses, d’ien que ja passaria amb la factura.
S’emblava que el seu tarannà fos el de no donar-se pressa per res. Tres setmanes desprès i sense que respires, el vaig trucar per saber si realment volia cobrar o degut al retard amb l’ejecció de la reparació amb regelava el seu treball.
Va passar el mateix, que passo dema, que disculpa però s’ha fet tard, no t’amoïnis que vindre el dimarts, etc.
Ja s’acabava l’estiu i les pluges mediterrànies varen tornar. I l’amiga també. Ja havíem arreglat i pintat els sostres. Dels dos llocs per on entrava aigua un havia quedat sallat correctament per l’altre continuava entrant aigua quan la pluja era intensa.
Trucades i mes trucades, dies i mesos d’insistència i res sempre les mateixes paraules; sema passaré......
Un dia inesperadament va tornar a passar !! com el que res !!, eines, materials i com si res. Era un tipus tan especial que amb va ser impossible cabrejar-me. Va refer el ja arreglat i d’ien que les goteres son axis, mai saps per on pot entrar l’aigua.

Xavier ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...