21 d’octubre 2009

L'Escola Oficial d'Idiomes de Maó i l'anglès

Fa temps que tenia previst continuar aprenent l’anglès i arribada la tardor i amb la tardor el nou curs estic matriculat a un curs de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Maó, a Menorca. Vull fer el nivell avançat. Vull o volia, perquè ara mateix no tinc gens clar que vulgui continuar. La qüestió és complicada, però el motiu rau d’una manera o l’altra en el professor. Les informacions que en tenia abans de començar no eren gaire encoratjadores. Es tracta d’un jove que el curs passat va acabar el mateix nivell avançat que vull fer jo. Així i tot, vaig anar un parell de dies a classe...


Segons el sistema de contractació de professors d’idiomes de la Conselleria d’Educació, no és necessari haver fet filologia anglesa per esdevenir professor d’anglès, pot ser algú d’altres especialitats que tingui el Certificat d’Aptitud d’una Escola Oficial d’Idiomes. Segons així també com està estructurat el sistema de contractació de la Conselleria, les places per a professors de les Escoles d’Idiomes solen ser les últimes places d’idiomes buides que s’assignen, de tal manera que solen ser ocupades per professors amb poca experiència o que directament no han treballat mai. D’altra banda, el Departament d’anglès de l’EOI de Maó ha repartit els grups i nivells sense tenir en compte res de tot això. El mateix professorat d’anglès que el curs passat va examinar el llavors alumne enguany li ha assignat els cursos avançats d’anglès com a professor, crec que no només a Maó sinó també a Ciutadella, i tot això amb el vist-i-plau de la senyora Directora, també del mateix departament d’anglès.


El segon dia que vaig anar a classe els meus companys s’havien arreplegat a la sortida i parlaven del problema i la manera com solucionar-lo. Es veu que el dia anterior, el primer dia de classe, ja s’havien anat a queixar a la Directora, però aquesta aquell segon dia no hi era. He passat i m’he desconnectat del tema per tota una sèrie de motius que serien molt llargs d’explicar ara. No hi he anat més a classe, tot i que havia comprat el material... Uns dies més tard em vaig trobar casualment al meu carrer un dels companys i em va relatar què havia succeït fins aleshores. Ja havien lliurat la carta de protesta a la Directora, la qual es veu que es feia escàpula. Avui fa un parell de dies me’l vaig tornar a trobar al supermercat i em va explicar que havia intentat tornar a anar a classe, però que finalment en obrir la porta i veure que només eren tres alumnes havia desistit i se n’havia entornat. Considerava que mirant una pel·lícula en versió original n’aprendria més, d’anglès, que anant a classe. En fi, no sé com acabarà el tema...


La qüestió principal és que ara per ara l’únic que puc fer jo també per continuar aprenent l’anglès és mirar pel·lícules en VOS, llegir i mirar de conèixer i mantenir una certa relació amb angloparlants... Em sap greu que sigui tan difícil aquí a Menorca aprendre anglès a l'escola i obtenir-ne una bona titulació. M’al·lucina i em deixa perplex el fet que les Administracions s’omplin la boca parlant contínuament de la formació contínua dels treballadors, de la qualitat del sector turístic i de l’excel·lència de l’educació a Menorca.

05 d’octubre 2009

L'amor de les tres llunes



Lluna plena d’octubre, lluna plena de diumenge, lluna plena de cap de setmana, escoltant “Back for good” de “Take that” penjat a PORNOhablARTE, reminiscències d’un amor passat, d’aquells que deixen bon sabor de boca.

La música ha sonat avui també tot el dia, sopant ahir, berenant avui, estirats al sol al migdia al terrat, cançons dels anys vuitanta que et portaven records, i és que ca meva t’ha fet evocar sabors del teu país, de ca teva, de ta mare morta, de ta infantesa i de ta joventut... Rebosteria carregada de sucre. T’ha estat d’alguna manera familiar, proper, i has agraït el meu paper d’amfitrió i jo he reconegut que puc ser molt esplèndid, però no solament amb tu, sinó també amb mi mateix, gràcies a sentiments d’inspiració que ara m’ha agradat trobar en tu. No basta saber donar, també s’ha de saber rebre i acceptar i sentir-se agraït, i això pot ser encara més difícil. I tot allò que has sabut donar tu? Mostrant-te obert amb mi i dient-ho com ho has dit avui mateix...

Perquè les hores han estat molt agradables mentre escoltava les teves històries com si m’estiguessin llegint la narració d’un llibre en veu alta, una biografia bigarrada: Amèrica del Sud, amb aquell deix de societat classista i pretensiosa i alhora senzilla i noble, i Europa, la teva Barcelona dels últims vint anys, i Londres i Alemanya... En fi, les teves històries i els teus plans, plens d’anades i vingudes novament: aquest estiu a Menorca i demà Madrid per embarcar-te cap a Salvador de Bahía i després Berlín i què sé jo...

I jo que també pens en els meus viatges dels pròxims mesos. Ara sí, després d’aquest amor de les tres llunes tal i com el coneixia, ara sí que arriba el nou curs a la feina i el curs d’italià i Roma per cap d’any i dius que tornaràs al gener i avui mateix has comprat el passatge per tornar...

M’ha encantat la teva actitud vital, personatge controvertit que es mostra serè en la voràgine dels canvis radicals, intentant la vida amb la dignitat del pas ferm. I de vegades aquell sentiment de perill, de transgressió... i moltes altres voltes de vivència intensa i abismal, amb pols d’atracció absorbent, així com atrau la lluna el mar, gairebé inexplicable font d’energies gravitatòries, de complements i d’enteniment. Perquè en el fons i en les formes ens hem entès, ens em trobat i retrobat. Qui ho havia de dir aquell vespre que ens vam reconèixer les ombres? I l’endemà que les va projectar la llum de la primera lluna! Han estat tres llunes d’un triangle vertiginós d’un any que s’apropa a la vellesa sent bell.

L’amor de les tres llunes no ha estat un amor convencional ni romàntic, ha estat ni més ni menys que el batec casuístic de dos éssers que s’acoblen en l’espai, en coordenades de sentiments amb afinitat química, entre dos pols de signe diferent i atracció epidèrmica.

I ara sí que ho puc dir: ha estat l'amor de les tres llunes.


03 d’octubre 2009

Tintoreria X (Maó, Camí des Castell)



Reclamació:

El dia 24 de juny de 2009 vaig dur a la Tintoreria X un edredó nòrdic de llit de matrimoni de 240x220 perquè me’l fessin net. El Sr. X em va proposar cobrar-me el preu d’un edredó d’una plaça, 26€, i vaig acceptar. Quan vaig anar a recollir-lo, em va dir que no el trobava. Hi vaig tornar a passar reiterades vegades i li vaig telefonar i sempre tenia una excusa diferent. Finalment un dia em va dir que hi tornés passats 20 minuts i aleshores em va instar que mirés entre tres edredons diferents quin era el meu i cap d’ells ho era. El meu era gairebé nou, molt ben mantingut i amb l’etiqueta sense esborrar. A part però de la pèrdua de l’edredó i del mal servei, que pot ocórrer en qualsevol negoci, la meva reclamació fa referència sobretot també al pèssim tracte personal rebut com a client per part del Sr. X, que finalment s’ha mostrat del tot autoritari i irrespectuós cap a mi, litigant i volent-me fer sentir culpable del que ha succeït. Podria detallar situacions en què fins i tot m’he sentit denigrat.

La meva petició és que Tintoreria X m’aboni el preu sencer del nou edredó que m’he vist obligat a restituir i que no tenia previst fer. L’edredó l’he comprat a Sa Botiga des Descans per 140€ amb descompte. Som conscient que el meu edredó no era nou del tot, però trobaria just que es tingués en compte el temps transcorregut fins ara, en què encara no s’ha dut a terme el servei i sobretot sobretot que es penalitzin els prejudicis derivats del pèssim tracte rebut per part del Sr. X, que no solament m’han fet decidir dur la qüestió a Arbitratge, sinó que a més m’estan costant molt de temps, molts maldecaps i molta energia. El dia de lliurament de la peça neta havia de ser dia 27 de juny.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...