10 de juny 2009

Rainer Maria Fassbinder


Feia dies que volia dedicar una entrada a Rainer Werner Fassbinder i no pot passar d’avui. Per què? Ahir vespre em vaig proposar finalment començar a fer una cronologia de la seva vida i obra i, com ja m’ha ocorregut alguna altra vegada entre tres-centes seixanta-cinc probabilitats, em va tornar a succeir una cosa: en arribar a la data de la seva mort em vaig adonar que coincidia amb el dia d’avui: 10 de juny. Fassbinder va morir tal dia com avui de l’any 1982 a Munic als trenta-set anys, probablement –segons una de les biografies consultades- a conseqüència de la ingestió simultània de cocaïna i pastilles per a la son.

(Deia que no era la primera vegada que em passa una cosa semblant. Fa no gaires anys llegia “Als ich ein kleiner Junger war”, d’Erich Kästner. En aquesta autobiografia de la seva joventut l’autor alemany explica al començament del llibre com era la seva ciutat de naixement –Dresde- i entre altres coses deia que havíem de donar fe de la seva descripció ciutadana perquè mai més no podríem corroborar-la, ja que la capital de Saxònia va ser gairebé destruïda per complert per l’aviació aliada un cop Alemanya ja havia capitulat. Mentre llegia i sentia les bombes de l’atac aeri estirat al sofà em vaig adonar que aquell dia era precisament dia 13 de febrer, el dia del bombardeig.)


Però tornem a Fassbinder. La primera pel·lícula seva que vaig veure va ser “Querelle de Brest", l’última que el director bavarès va rodar, precisament al 1982, l’any de la seva mort. Aleshores només feia quatre anys que l’havien estrenada. Era el meu primer any a Barcelona i jo potser encara no havia fet els dinou anys. Em va impressionar, però segurament no vaig entendre gaire cosa més que els muscles suats i violents del mariner, interpretat per Brad Davis, mort al 1991 com a conseqüència de la sida. Posats ja a explicar coincidències: havia vist “Querelle” per primer cop a casa d’un actor català que va morir al mateix any que Davis i de resultes de la mateixa malaltia. No recordo si va ser poc abans o poc després del 1991 que vaig veure aquesta pel·lícula per segona vegada en un auditori d’una facultat –crec que era la de periodisme- de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara mateix la tenc a casa en DVD en la magnífica edició de l’Fnac per tornar-la a veure. “Querelle” està basada en l’obra homònima de l’autor francès Jean Genet, un altre infant terrible. Narra la història d’un mariner i com maneja la seva masculinitat.


Fa un parell d’hiverns o tres que finalment vaig poder començar a veure acomplert un desig meu: familiaritzar-me amb la filmografia de Fassbinder. Vaig trobar bastants pel·lícules seves a la Biblioteca de Maó i des d’aleshores ençà ja n’he vist vuit de senceres i un parell de curts. La primera va ser “Die Sehnsucht der Veronika Voss”, la història d’una actriu vinguda a menys que suposadament havia tingut un afer amb el ministre de Propaganda nazi Goebbels i que finalment mor d’una sobredosi de morfina proporcionada per una metgessa que fa tornar addictes els seus pacients a fi de quedar-se amb les seves propietats. Però si bé la pel·lícula em va agradar, no ha estat de les meves preferides. De moment, i per ordre de preferència, m’han encantat les següents: “Faustrecht der Freiheit” (traduïda per “La ley del más fuerte”), “Angst essen Seele auf” (“Todos nos llamamos Alí”, tampoc res a veure amb el títol original) i “Die bitteren Tränen der Petra von Kant”. De les meves experiències amb aquestes pel·lícules en parlaré un altre dia.

Ahir, abans d’assabentar-me de la data de la mort de Fassbinder, mentre enllestia la seva taula cronològica vaig veure online un dels seus primers curtmetratges, “Der Stadtstreicher”. És si més no sorprenent que ja des d’un bon començament Fassbinder jugués amb el tema del suïcidi.






1971 Händler der vier Jahreszeiten
1972 Die bitteren Trännen der Petra von Kant
1974 Angst Essen Seele auf 
1974 Faustrecht der Freiheit 
1975 Mutter Küsters Fahrt zum Himmel
1976 Chinesisches Roulette 
1978 Die Ehe der Maria Braun 
1982 Die Sehnsucht der Veronika Voss 
1982 Querelle (Englisch)

11 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Genial la lliçó sobre Fassbinder, especialment per als qui, com jo, només n'hem vist una o dues pel·lícules. M'has fet venir ganes d'empollar-me la seva bio sencera; la bio... i els films.

Pel que fa a Kästner, és un autor l'obra i la vida del qual m'encanten. Gran part de la meva passió "Kästneriana" va néixer el dia que vaig conèixer un capítol concret de la seva història: el 10 de maig del 33, els nazis cremàven 20.000 llibres a la plaça de l'Òpera, a Berlin. Kästner era un dels odiats pels nazis... i era allà, veient com llibres seus eren llençats a la pira. Algú el va reconèixer i va cridar: "Kästner ist da!" (Kästner és allà!). L'autor, per sort, es va poder escapolir entre la gent.

Un altra motiu per la meva "adoració"? Dresden és la ciutat on em vull jubilar :-)

Salut.

Xavier ha dit...

Querelle, Les amargues llàgrimes de Petra Von Kant , Tots ens diem Alí, El matrimoni de Maria Braun i no recordo si alguna mes son les pel•lícules que he vist d’aquest director.
La que recordi mes clarament, per les imatges, per la temàtica i perquè en aquells moments la vaig trobar força impactant es Querelle. Posteriorment vaig tornat a visionar las de la Von Kant i la de la Braun i realment son obres mestres del cinema europeu.
Com sempre interessant al teu post.
A Dresden tinc uns amics que hi viuen des de fa uns dotze anys i per el moments si troben tan be que no volen ni pensar de tornar per aquestes latituds. Voldria tindre la oportunitat en algun moment de fer una escapada i visitar-los. No conec Alemanya i per el que tu i en Ferran dieu m’estic perden forces cosses.
Una abraçada.

Javier ha dit...

Enciclpédic, utilitzaré per comentarte un comentari que em van deixar en el meu blog, la dificultat existent per poder veure les obres de Fassbinder a la TV, jo no només ho ceñiría a Fassbinder sinó a altres grans directors, l'obra ha estat esborrada dels mitjans de difusió, és una cosa bastant penosa

El Deme ha dit...

El cine de Fassbinder fue revolucionario, valiente, enérgico, estomacal. Aun me acuerdo de lo guapo que salía Franco Nero en Querelle, esa historia de marineros en busca de puerto.

Justo ha dit...

Te agradezco que hayas bajado ese corto, no lo conocía.. me ha resultado triste y bello, sobre todo en la escena primera en el parque y en la última, cuando se burlan de él pasando la pistola de uno al otro, y aparece un perro y se pone a correr.. también me ha turbado un poco la escena en que el mismo Rainer Wender Fassbinder entra a mear.

Yo también soy fassbinderiano, me gusta mucho.. incluso sus películas más raras. Qué pena que muriera tan joven.. De las que citas, me encantan todas, incluida la de Veronika Voss, hay una escena en esa inolvidable cuando ella canta rememorando sus viejos tiempos, Memories are made like this..

Hace poco han lanzado en DVD una serie que hizo para la TV, inédita en España, Alexanderplatz, tengo ganas de verla..

Un abrazo

Aiguasalada ha dit...

Saps una cosa? Em mor de ganes de saber sobre què parlarà la propera entrada...

Ferran Porta ha dit...

Xavier, no dubtis a pujar a Dresden tan aviat com puguis! I més tenint-hi amics, que t'ensenyaran totes les meravelles d'aquesta fantàstica ciutat. Val ab-so-lo-ta-ment la pena una visita d'uns quants dies!

(i de passada, aprofita per pujar a Berlin, també :)

Rafel ha dit...

Ufff jo també sóc fan de fassbinder... i tinc pendent la sèrie de Berlin Alexanderplatz...

I Dresden... uff és que tret dels quatre monuments que es van reconstruir és tota plena d'edficis horrorosos de l'època comunista. La part al nord de l'Elba està més conservada però ja no és el centre històric. Recordo que entre runes i descampats hi havia moltes rates, parlo de fa 10 anys, eh? Tot just llavors estaven acabant de reconstruir la Frauenkirche.

Unknown ha dit...

Mmmmm. m'encanta el teu bloc i en Fassbinder. Per a mi Querelle és una de les pelis que més m'excita sensorialment i sexual.

Aiguasalada ha dit...

Ens falta algú amb el teu talent... dansaire entre d'altres.

Xavier ha dit...

Pons, ¿Que s’ha na fer de tu?, estàs mandrós, enfeinat, o tan be que no tens ganes ni d’escriure ?

Si es per l’ultima motiu “xapo”, si es per els altres !!! Espavila !!!, trobo a faltar els teus escrits i les teves opinions.

Una abrasada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...