03 de maig 2009

Turisme de creuers (II)


La construcció del dic de Son Blanc de Ciutadella es contradiu amb els objectius de sostenibilitat de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Cal tenir en compte la rellevància de la Declaració pel que fa al desenvolupament dels àmbits socioeconòmics de l’illa i també s’ha de comptar amb el fet que aquesta condició no té perquè ser de per vida si la realitat mediambiental de Menorca no s’adequa als criteris de la UNESCO. Arribats a un consens polític quant a la construcció del Dic a fi de millorar el tràfic regular de passatgers i mercaderies i d’ordenar els amarraments de pescadors i petites embarcacions d’oci, la modificació del projecte per tal de donar cabuda a creuers turístics, encara que siguin de petita o mitjana eslora, contravé la Declaració de la UNESCO des d’un punt de vista ecològic. Aquesta proposta, liderada entre d’altres per certs partits polítics i per l’Associació Empresarial de Comerciants de Menorca (ASCOME), trenca l’equilibri necessari entre turisme i medi ambient.


D’altra banda, Menorca ja disposa a més de la tradició del port de Maó a l’hora d’absorbir un cert volum de creuers. En aquest sentit l’illa s’ha de contemplar com a una unitat i s’han de superar possibles i també tradicionals bicefàlies i trobar finalment un equilibri entre Ciutadella i Maó. Em consta que han sorgit iniciatives en aquest sentit a fi de pal·liar possibles desajustos econòmics que es produeixen entre llevant i ponent a través, per exemple, d’un fons de compensació. Però abans de res, volem analitzar la situació i mirar com són les xifres pel que al turisme de creuers a Maó.


Segons l’Autoritat Portuària de Balears (APB), que actua com a promotora en aquest àmbit i s’encarrega també de les taxes d’atracament dels vaixells, es preveu que des de l’1 de maig fins al 31 d’octubre de 2009, és a dir durant la temporada actual, arribin al port de Maó un total de 94 creuers enfront dels 105 de la temporada passada, en realitat un 10,4% menys que l’any anterior. En principi sembla que la situació de crisi econòmica en aquest sector tampoc no sigui tan alarmant. El fet que no s’habilitin enguany les noves instal·lacions del Cós Nou a l’altra banda del port per a passatgers es deu més a raons tècniques que a qüestions econòmiques, ja que en tota la temporada no coincidiran més d’un vaixell als molls del port. Això és el resultat d’una mera coincidència i a l’hora també d’una bona gestió, ja que l’Associació Provincial d’Empresaris d’Activitats Marítimes (APEAM) ha deixat obres i despeses aparcades per a més endavant. Si a més es compara amb Eivissa, l’illa pitiüsa espera l’arribada de només 87 creuers, dos més que la temporada passada. Entre Menorca i Eivissa sí que sembla haver-hi, però, una diferència qualitativa important, ja que el turista de creuer gasta més a l’illa veïna. Segons un estudi encarregat per les institucions locals a l’Observatori Socioambiental de Menorca i que va costar als contribuents menorquins 30.000€, la despesa mitjana d’un turista de creuer que passi tres hores a Maó i a l’illa en general és de devers 40€, una xifra que, això sí, sembla que a Eivissa es podria fins i tot quadruplicar. En aquest sentit els eivissencs gaudeixen d’una base comercial molt més sòlida i d’un producte i d’un nom molt més ben consolidats en aquest mercat que els menorquins. El perquè d’aquest diferència rau segurament en diferents factors; n’hi ha un, però, que se’ns dubte sembla d’importància capital, la mobilització comercial del centre urbà de la ciutat de Maó. Malgrat l’aplicació de diverses iniciatives per part de l’Ajuntament, està sent difícil dinamitzar-ne l’activitat comercial. L’opinió que hi ha altres factors que fan difícil l’aprofitament econòmic d’aquest tipus de turisme, com ara la coincidència que els creuers arribin en diumenge quan el centre comercial és tancat, que el port de Maó sigui la darrera escala de la travessia o que la majoria de viatgers prenguin part en excursions organitzades, no acaben d’estar ben fonamentades del tot ni semblen suposar impediments insuperables. No tots els creuers arribaran en diumenge ni tampoc tots fan la darrera escala a Menorca. Només cal consultar les dates a la web de l’APB. Solament els creuers que surten d’un port base del nostre país, Barcelona, València, Palma o fins i tot Eivissa, fan potser l’última escala a Maó, no així els que tenen el seu origen a Itàlia, França o altres països de la Mediterrània. L’organització d’excursions per l’illa és també una bona alternativa a l’hora treure’n rendiment econòmic per part de les empreses que se n’ocupen. Entre totes aquestes dades, però, n’hi ha una de cabdal importància i força positiva: la concentració del major nombre de creuers durant la temporada es produeix als mesos de maig i octubre, la qual cosa pot contribuir potencialment a allargar de forma assenyada la temporada d’activitat turístico-econòmica de l’illa.


Més xifres. Els creuers que atraquen al port de Maó són de petita i mitjana eslora, és a dir no superior als 200-230 metres. Qualsevol intent d’intervenció al port de Maó perquè hi puguin fer escala vaixells més grossos contradiu els mateixos criteris de sostenibilitat mediambiental que en el cas de l’ampliació del dic de Son Blanc. La capacitat màxima d’un vaixell d’aquestes dimensions ronda com a molt els 700 passatgers, la qual cosa pot suposar un nombre total de 65.800 viatgers repartits en els 94 creuers previstos durant la temporada. Si això a més ho multipliquem pels 40€ que es gasta cadascun d’ells de mitjana, això dóna un total de 2.632.000€, una xifra susceptible de ser multiplicada si s’és capaç de dinamitzar el centre comercial de Maó i al marge també del guany que pugui resultar de seguir oferint visites organitzades per l’illa. Un cop analitzades aquestes xifres econòmiques crec que seria raonable establir per a Menorca un màxim de 100.000 passatgers redistribuïts en una 150ena de creuers per temporada. Hi ha previsions que apunten una xifra de 200.000 i 300.000 de passatger per a aquí 10 anys. Veig necessari posar límits al creixement massiu. Si he comès algun errada en l’anàlisi de la situació econòmica que se’m corregeixi, ja que aquesta no és la meva feina i dels errors també se n’aprèn.


Per últim, però no menys important –last but not least-, és necessari un control mediambiental de les repercussions que té aquesta afluència de vaixells i dels seus viatgers al port de Maó i a l’illa en general. Per a això és fonamental que les autoritats de gestió mantinguin un contacte permanent amb els grups ecologistes i amb l’Agència de la Reserva de la Biosfera recentment creada que s’encarreguen de vetllar pel creixement sostenible de Menorca. En aquest sentit desconec per exemple a hores d’ara si l’APB ha posat sobre la taula les dades exigides pel GOB sobre subministrament d’aigua i descàrrega de residus dels creuers a fi de poder abordar solucions i millores.


(Fonts d’informació: homepage de la UNESCO, de l’Autoritat Portuària de Balears, Es Diari Digital de Menorca i el bloc de Nel Martí)

2 comentaris:

Xavier ha dit...

aiiiiiiiiiii, el paquet !!!!

deu ser aquest temps de primavera

El Deme ha dit...

Efectivamente, hay que elegir: o turismo o medio ambiente. En un mundo tan raro como éste llegará un momento en que atracarán los barcos en la puerta de los hoteles.
Em sembla una reflexió molt bona (ancara que jo mateix faré un creuer molt aviant a les illes gregas-¡i no coneix les Balears¡-no tinc perdó-)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...