dissabte, 23 de maig de 2009

Händel 2009

Händel i Zweig, el músic i l’escriptor cosmopolites


Vaig assabentar-me que enguany és l’any Händel un dia que jeia al sofà mirant un canal de la segona cadena de la televisió alemanya, ZDF. Feien un reportatge dedicat al 250è aniversari de la mort del músic a Londres. Entre moltes de les estacions vitals que s’explicaven de la seva biografia em van sorprendre les dades sobre la seva sexualitat. I és que a més dels viatges de molts personatges interessants, també m’encurioseix enormement aquest aspecte tan vital i tan mortal alhora en el context del XVIII.


Després del programa em vaig posar a googlejar i des de llavors li estic seguint la pista. Aquella nit també vaig escoltar l’ària “Lascia la Spina” a youtube i entre d’altres em va sobrevenir la intenció d’aconseguir la biografia d’un dels seus biògrafs: Franzpeter Messmer. Vull partir del fet que la meva cultura musical és més aviat misèrrima i ho seria encara més si no hagués tingut durant gairebé onze anys un company pianista, que em va fer descobrir per exemple Bach, per esmentar un dels compositors contemporanis a Händel, només quatre setmanes més jove que ell. Solíem posar entre d’altres... -les devia posar ell, perquè aleshores jo no manejava el tocadiscs i no teníem encara reproductor de Cds...- solíem posar entre d’altres les Variacions Golberg interpretades per Glenn Gould després de fer sexe al migdia.




El meu principi de Händel, suposo que com el de molts altres, rau en l’oratori del “Messiah” per Setmana Santa. Mentre vivia a Ciutat, a Ciutat de Mallorca, vaig anar com a mínim una vegada, potser dues, a sentir-lo a l’església de Sant Francesc, on potser l’acústica no era la millor i els bancs, incòmodes; però tot això es veia compensat per la bellesa del temple il·luminat pels ciris i per les restes mortals de Ramon Llull. L’Església i el claustre adjacent són escenari també de moltes altres vivències personals.


La meva història continua... Després del reportatge de la ZDF alemanya, mentre jeia també al sofà mirant la televisió vaig enxampar en una altra ocasió una altra emissió sobre Händel, aquest cop es tractava del programa de debat Millenium del Canal 33, on Ramon Colom comptava amb la presència dels contertulians Oriol Pérez i Joan Vives. Durant el que vaig veure i sentir no es va parlar gens de la biografia del compositor, gens ni mica de la seva sexualitat, tot i que hi va haver un moment en què s’hagués pogut encetar o esmentar el tema, quan es va dir que es coneixien força dades de la vida de Händel. Al final del programa Colom va recomanar entre d’altres una lectura que em va fer aixecar del sofà d’una revolada i anar a la meva petita llibreria: la petita ressenya biogràfica que Stefan Zweig dedica al compositor en el llibre “Sternstunden der Menschheit”, crec que traduït com a “Moments estel·lars de la Humanitat.


He llegit la curta biografia i ha estat un plaer, sobretot si faig esment de l’entorn on s’ha produït la lectura: al costat de la mar, a Sa Mesquida i a Binisafua, durant uns matins radiants amb banys d’aigua fresca. Un dels moments estel·lars de la humanitat es va produir a Anglaterra. A “Georg Friedrich Händels Auferstehung” –la paraula alemanya vol dir “resurrecció”-, Zweig el situa al mes d’agost de 1741 a Londres durant la composició del “Messies”. Si no vaig errat l’autor austríac probablement devia escriure les seves “Vierzehn historische Miniaturen”, les catorze “miniatures” històriques de què consten les Sternstunden, durant el seu exili londinenc. A la ressenya biogràfica Zweig abasta els últims anys de la vida de Händel, des del 13 d’abril de 1737 en què va patir un atac d’apoplexia que li va deixar la part dreta del cos paralitzada durant un temps. Es narra l’estrena del “Messiah”, que el músic va voler celebrar un altre 13 d’abril, el de 1742 a Dublín, per commemorar la seva resurrecció particular: la superació de la paràlisi a còpia d’una voluntat fèrria i de llargs banys d’aigua calenta contraindicats pels metges. Segons Zweig Händel també va voler morir un 13 d’abril, Divendres Sant. Era l’any 1759.


(Ara em tem que he començat parlant de la sexualitat de Händel i he acabat parlant de Divendres Sant. Crec que les haurem de deixar per a més endavant, i ara em referesc tant a la sexualitat de Händel com a la d’Stefan Zweig...)

5 comentaris:

Justo ha dit...

A mí me pasa un poco como a tí -otra coincidencia-, me echo novios melómanos y gracias a eso he adquirido la cultura musical que pueda tener.. con el primero aprendí a amar a Bach, a Shóstakovich, a Berio.

Leí ese libro de Stefan Zweig, los Momentos estelares.., aunque no recordaba las referencias a Händel. Y por fin veo que alguien parece interrogarse sobre la sexualidad de Stefan.. que debía ser, como mínimo, compleja, ¿verdad?

Un abrazo cómplice

Xavier ha dit...

Continua………………….., no ens deixis a mitges, nanno.
M’agrada n els teus escrits.

Aiguasalada ha dit...

Quina vergonya em fa admetre que la meva cultura musical en aspectes que tu detalles també és més aviat pobra. Tants anys estudiant música... *(Llegir més, apuntat!)

Clidice ha dit...

Ara m'has encuriosit, m'agrada Haendel però mai m'havia qüestionat sobre la seva biografia. Gràcies :)

Javier ha dit...

Hi ha tantes coses ocultes en les biografies, i no és que no se sàpiguen, se saben però es callen, per això sempre hi ha coses, assumptes que no quadren, llacunes absurdes, elements introduïts amb calçador, amistats estranyes, i coses inconnexes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...