17 d’abril 2009

Venedors ambulants i xiringuitos de platja


Maite Salord, font d’inspiració, m’ha fet tornar les ganes d’escriure. És ben ver, que de vegades, en posar-m’hi, som una mica incendiari. Deu ser que, com que en general m’agraden més les perifèries que els centres d’ortodòxia, els meus escrits de caliu de vegades treuen espurnes.

Ara mateix, si voleu, trauré un altre tema candent, que va ser insinuat fa un parell de dies al seu bloc quan un comentarista anònim va ironitzar, a fi de menystenir-la, l’aparició dels venedors ambulants a les platges, verges o no, de Menorca. Ho recordareu: “capell de palla, camisa de flors, uns ‘pirates eivissencs’ i avarques des Mercadal”, tot cridant en veu alta: “pipes, polos, cacauets, síndria, meló, pinya… tot baratet”. I ara imaginau-vos que sou de vacances tot gaudint del sol i de l’oratge de la mar i sentiu l’oferiment d’aquests fruits saborosos. Tal vegada la fantasia d’altres consistirà a vestir el jovencell o la jovencella d’una altra guisa: amb speedos marca Marc & Adriano, per exemple. No coneixeu la marca? No us preocupeu: és un disseny menorquí de banyadors que aquest estiu causarà furor. I ara que hi pens, ja n’hi ha d’aquests joves a les platges de l’illa i venen pareos i joiells de factura potser eivissenca tot corrent el risc que aparegui un guarda d’uniforme, extemporani i fora de lloc, que els foragiti deveres i corrents. I això, en circumstàncies semblants, ha ocorregut davant dels meus ulls! A mi m’hagués encantat haver pogut guanyar quatre duros d’aquesta manera, amb la visió romàntica i sensual de la pell bruna colrada pel sol i amb les cuixes fortes de caminar per l’arena; en tost d’això vaig passar estiu sencer rere estiu sencer fent feina en un restaurant de Fornells sense cap dia lliure a l’estiu, amb un sou miserable i havent de posar bona cara als clients. Experiències com aquesta encara són a l’ordre del dia a Menorca. Era menor d’edat jo aleshores, però –ai!- mai no va aparèixer, no, cap àngel de la guarda que em salvés els meus estius de joventut. I per què no? Polos de la desterrada Menorquina i síndries i melons dels horts menorquins!


Però allò es va acabar, afortunadament! I llavors van arribar els anys pitiüsos, primer a Formentera i després a Eivissa. Te’n recordes (per cert, on ets que encara no has aparegut per plaça?), d’aquells dinars al xiringuito de la platja d’Illetes de Formentera? Eivissa!, per què tant d’odi? Coses bones i dolentes, com per tot! Fa més de deu anys d’això, a cala d’Hort, un magnífic guisat de peix pitiús amb safrà acompanyat de vi blanc fresc i cuinat per una espectacular madona eivissenca, extasiats veient com finalment es ponia el sol darrere es Vedrà, altiu i imponent. Esper que ho puguin continuar conservant, tot allò! I que els pescadors segueixin pescant i que madona ufanosa continuï elaborant magnífics plats eivissencs i que segueixi fent i delitant clients com aquell dia de primavera ens va delitar a nosaltres, que encara ens en recordam.

Ja ho veieu, jo per a festes i celebracions sempre hi estic a punt! A ca nostra a Menorca, a Eivissa o a la vall del Loira, qualsevol lloc m’està bé. A més tenim el millor organitzador d’esdeveniments festius de tota l’illa, que ja pot començar a fer el recompte de participants i, pel que fa a mi, ja sap que pot disposar del que vulgui i necessiti, sobretot si les ocasions són com aquesta: dos mil comentaris al bloc de Maite Salord! Tot i que a mi en realitat, i amb tota modèstia, m’agradaria ser el 2000 NOU.

Castell de Chambord
Vall del Loira

5 comentaris:

Aiguasalada ha dit...

Haurem de donar les gràcies, idò, a Maite Salord, per possibilitar en certa manera que et poguem tornar gaudir. He intentat seguir el fil de tota aquesta conversa però crec que necessitaria rellegir-ho unes quantes vegades per tal d'arribar-hi...

M'ha fet un salt l'estómac en veure la foto d'Es Vedrà. Més encara llegint allò que l'acompanya. Et puc dir que encara el curs passat aquella imatge que descrius es repetia molts horabaixes de l'any, sobretot quan arribava el bon temps. No sé si és realment la màgia del lloc o la meva capacitat d'adaptació.

Festes? Jo m'apunt -sense ànim de ficar-me on no em demanen- a tot, crec que ja ho saps. Fins aviat, company, si em permets la llicència.

Xavier ha dit...

Pons, ja era l’ora de que continuessis omplin el teu blog amb les teves sensacions i necessitats.
Una abrasada i mil gracies per els consells d’altres grans espais. En aquets cas per el de la Maite Salord.

Per la Maite:


T’he de donar las gracies de que M.Pons continuí escrivint al seu gran “Gran Tour” i a ell també per apropar-me al teu blog. Ja fa temps trobava a faltar les seves lletres.
Soc un enamorat de les vostres terres , del vostre parlar i un envejós (descaradament) de la diferent forma de vida que porteu a s’és illes.
Voldria que perdonessis els meus escrits, que encara que estan fets amb el cor, son plens de
garra-fals errors ortogràfics. Poc a poc aniré assolin millors expressions i gramàtiques. Com a poc aquesta es la meva fita.

Una abrasada i altre cop gracies i encantat de haver poder entrar en el teu mon .

mpons ha dit...

Xavier! Ets un encant, estimat! A veure quan deixes d'enyorar-te tant de l'illa i ens véns a veure un dia!
Un petonàs!

Javier ha dit...

Quant temps sense saber de tu, encara que l'espera ha valgut la pena, com sempre esplèndid.

Ferran Porta ha dit...

M'agrada poder-te llegir de nou, sigui sobre l'Europa Central que, em sembla, ens atrau a tots dos, o sobre Ses Illes que jo, com potser li passa a en Xavier, tinc idealitzades. Fins que m'hi atansi?

Salut.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...