dijous, 23 d’abril de 2009

Terra

De Musa et pren la paraula Perseu. L’agafa nua entre els dits, i única entre les altres es torna vermella d’argila, color de ferro i de sang. Branca mineral d’un arbre de peixos llunyans, hi fa un clot amb un garrot, dut per la mar damunt l’arena. Hi aboca l’aigua de sal i de sol de la vorera. Assegut damunt la roca, s’hi enfanga les mans joves com un infant gran. S’hi embulla els cabells. A l’orella li hi xiuxiueja carícies. L’escarrufa. Li frega el front i les galtes i el nas. Anhela que la besi i se li escola entre les dents al paladar. Li regalima tel·lúrica pel coll. Suaument i a poc a poc pren la forma del seu pit de marès. Li fa còssigues al llombrígol. Li cobreix l’espatlla i li protegeix l’esquena. Li pessiga tendre les natges. Se li vol fondre entremaliada entre les cames com un mot novell i juganer. Li agafa el sexe i li l’acarona. L’heroi s’alça i, dret, deixa que li rellisqui cuixes avall, genolls enllà fins al turmells. Primer de peu, desitja que l’astre la hi eixugui a la pell, porus endins. Després s’estira damunt la sorra i acluca els ulls. Sent adormit l’oratge marí que amb els seus sons amortits de cisell li esculpeix el cos com un mestre mediterrani i florentí. D’un son profund en el temps el desperta el xerric d’un xoric. S’atansa de pedra al mirall cristal·lí. S’hi banya, s’hi enfonsa i s’hi abraça. N’emergeix renovat de silenci.


Perseu a Ferragut


(22 d’abril, dia de la Terra)
Ses fotos den Joan

2 comentaris:

Xavier ha dit...

Un calfred recorre l’espinada i ariza el vellut de la pell i aporta vida als secs mugrons.
Le tremolor que arranca de la sensualitat , fa volar somnis de desig i amor esperat.
Boniques paraules que quedaran sobre la feda arena de las nostra vides erràtiques.
Gracies per el teu convit a deixar-me caure per la teva illa. No puc. No hi moment, el dia a dia que em mata poc a poc no m’ho permet. Ja arribarà el moment, axis o voldria.
M’agrada el que escrius, m’ajuda a rebrotar una mica. Un poc de tu, un poc d’altres i la suma final es en ben estar per superar l’avorrida realitat.
Tan sols gracies, i que les vesprades de ses illes t’engronsin i et duguin ben estar.
Una abraçada.

Xavier ha dit...

Un calfred recorre l’espinada i ariza el vellut de la pell i aporta vida als secs mugrons.
Le tremolor que arranca de la sensualitat , fa volar somnis de desig i amor esperat.
Boniques paraules que quedaran sobre la feda arena de las nostra vides erràtiques.
Gracies per el teu convit a deixar-me caure per la teva illa. No puc. No hi moment, el dia a dia que em mata poc a poc no m’ho permet. Ja arribarà el moment, axis o voldria.
M’agrada el que escrius, m’ajuda a rebrotar una mica. Un poc de tu, un poc d’altres i la suma final es en ben estar per superar l’avorrida realitat.
Tan sols gracies, i que les vesprades de ses illes t’engronsin i et duguin ben estar.
Una abraçada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...