La dona i el model de parella homosexual

A l’hora de tractar la inserció de la dona en el món laboral i la seva conciliació amb el món familiar, es pren sens dubte com a referència el model tradicional masclista preexistent. De vegades la dona vol ser tractada amb igualtat de condicions en un món sorgit inicialment de l’entrecuix del mascle. Posaré un exemple extrem però prou il·lustratiu: l’accés de la dona a l’Exèrcit. Es considera com l’assoliment d’una fita important en relació a l’emancipació de la dona la possibilitat que pugui arribar a ser tinent general, per exemple. El símil podria ser més ben triat perquè alguns opinareu que així com està el món, l’existència d’aquest estament és necessària. Però tothom admetrà que seria molt millor un món sense guerres on l’Exèrcit no fes cap falta ni una i que com a conseqüència no s’haguessin de plantejar els drets de les dones en relació als dels homes en l’àmbit militar. Perquè la cosa funcioni, potser s’haurien de crear més tost nous marcs de convivència en lloc d’intentar inserir la dona en una societat masclista a priori. D’altra banda, si en la parella la dona treballa tant com l’home, o l'home tant com la dona, la mateixa quantitat d’hores, això va en detriment de l’educació domèstica dels fills. I si l’home fa les funcions domèstiques tradicionals de la dona de forma exclusiva, aleshores la desigualtat és la mateixa, encara que aquesta discriminació es vegi com a políticament correcte.

Quant a les famílies on els dos membres són del mateix gènere, és evident que el reconeixement del dret de les parelles homosexuals al matrimoni i a l’educació dels fills suposa la seva normalització jurídica. Però com en el cas de la dona en un món masclista aquí també s’ha pres com a model un marc social preexistent -el concepte de família tradicional-, en lloc de trobar i experimentar noves formes de convivència. Així i tot, si la qüestió de la conciliació de la vida familiar i la laboral és realment un problema de gènere que no se sap ben bé com solucionar, potser seria bo demanar a les parelles homosexuals, on no existeix la diferència de gènere, com s’ho fan a l’hora de repartir-se l’educació dels fills i les feines de la casa i com a més concilien tot això amb la feina.

(Comentari a "Conciliació", de Maite Salord)