29 d’abril 2009

Economia i cultura al segle XVIII


S’afirma moltes vegades que les èpoques de crisi econòmica comporten un floriment de la cultura. No així en el cas de la història de l’illa de Menorca, on –com és força admès i conegut- el període de major conreu literari i creació artística va coincidir amb una llarga etapa de bonança econòmica: el segle XVIII. El paisatge de l’illa va canviar gairebé de forma radical la seva fesomia, es plantà enclova i s’introduïren les vaques frisones que avui campen per les tanques i de la llet de les quals es produeix el formatge de què tan orgullosos estan els menorquins. També van ser els anys en què es construïren les cases de factura pal.ladiana dels llocs que avui en dia formen part del patrimoni d’arquitectura rural de l’illa. En el transcurs d’aquell segle s’erigiren pobles sencers, Sant Lluís i es Castell, i les ciutats van créixer ravals enllà. Es feren hospitals, llatzarets i s’acabaren de fortificar els castells de Sant Felip i de Sant Antoni. Es traçaren nous camins. Va ser una època de llibertat cultural, quan a Menorca a més de la llengua catalana pròpia se’n parlaven també d’altres, l’anglès, el francès, l'italià o el grec. Va ser el període de major floriment en el camp de les ciències i les lletres de tot el país. Hi havia llibertat de culte: catòlics convivien amb anglicans, ortodoxos i maçons. En el major nombre dels casos, l’Administració regentava els recursos de forma modèlica i exemplar. No es malmetien els doblers públics. Hi havia diàleg entre cultures, religions i maneres de veure el món. Al segle XVIII hi va haver llibertat de comerç, el port de Maó era franc i la ciutat floria. Menorca era una illa oberta al seu temps.



(Voldria que ningú veiés en aquest escrit fantasmes de demagògia, ja que en línies generals estic d’acord amb la política mediambiental del GOB i del PSM. El que intent és aportar o recordar dades per a la reflexió)

6 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

Caram, tal com ho has explicat, de debò que lamento no haver viscut a la Menorca del XVIII. Clar que, ben mirat, com a mínim podria començar per conèixer la del XXI! :)

mpons ha dit...

A mi em sembla un molt bon principi, aquí som, quan vulguis...

Aiguasalada ha dit...

Ets una font que vessa coneixement per tots costats. M'encantes!

Pau Castellví i Canet ha dit...

Hola Miquel,
m'ha agradat llegir aquest escrit. Mira, jo no sóc un expert en història, però m'interessa; doncs trobo interessant poder reflexionar i aprendre dels fets (o versions de fets). Una de les meves conclusions de textos com el teu és que les grans cultures, les més brillants i els floriments culturals més importants, s'han donat en moments de confluència entre cultures diferents.
Crec que l'ésser humà és capaç de crear les obres més profundes i de més trascendència quan viu en llibertat (és lliure i comparteix la seva llibertat); i això implica estar obert a tot tipus de filosofies (sense la necessitat d'aferrar-se a cap) vivint la seva, amb consciència.

En fí, opino que quan aquests factors es convinen, la llibertat passa de ser un "què", un objectiu, a un "com", un camí, i que per tant ets el conductor definitiu de la teva vida i ets capaç de crear el que ets (el com), independentment del que vius (el què): llibertat.

Gràcies Miquel (i a tots),
que no sempre participi amb comentaris no vol dir que deixi d'estar-hi, ja ho saps.

Javier ha dit...

És veritat !!!!!, no em recordava del vostre passat britànic.


Em sembla que no t'ho creus. ;-)

El Deme ha dit...

¡Tinc que anar a Menorca molt a prop!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...