06 de novembre 2008

Stefan Zweig (1938 - 1942)


El 1938 va ser un any dur de trencament en la vida de Stefan Zweig: la mort de la mare i la separació de la seva primera dona Friderike en el terreny privat i en el públic, l’annexió d’Àustria a Alemanya, amb la consegüent pèrdua de validesa del seu passaport, i la cremada pública dels seus llibres a Salzburg, la ciutat on havia viscut i treballat al llarg de gairebé quinze anys. Arrel d’aquests fets l’autor es va veure deslligat del tot de molts dels vincles personals i econòmics que fins aleshores l’havien unit al seu país de naixença. Després d’un viatge amb Lotte a Portugal, Zweig va decidir tornar a embarcar-se cap a Amèrica, on va fer conferències a més d’una trentena ciutats.

Un cop novament a Londres, Zweig i Lotte van intentar redreçar les seves vides i es van casar el 1939 poc temps abans del començament de la guerra. Al juliol es van mudar a la petita ciutat anglesa de Bath, on l’escriptor va començar a escriure les seves memòries “El món d’ahir”. Al setembre va morir Freud a Londres i Zweig va dedicar-li les últimes paraules de comiat, “Worte am Sarge Siegmund Freud”.

Un cop obtinguda la ciutadania britànica el 1940 i a mesura que s’anaven sumant els èxits bèl·lics dels nacionalsocialistes, el matrimoni va decidir sol·licitar permís per sortir de la Gran Bretanya. Amb prou feines van poder obtenir un bitllet de tercera per poder embarcar-se novament en un vapor cap a Nova York. Tot fent-hi conferències, a Amèrica Zweig va viatjar per segon cop a l’Argentina i el Brasil. Quan va tornar a Nova York, agraït per la seva acollida al país sudamericà, va començar a escriure “Brasilien, das Land der Zukunft”. A la Universitat de Yale, a New Haven, Connecticut, Zweig va treballar durant els primers mesos de 1941 en la biografia d’Americo Vespucio.


Al mes d’agost de 1841 Zweig va decidir exiliar-se finalment al Brasil, a Petropolis, una petita ciutat a prop de Rio de Janeiro. Allà hi va publicar una de les seves obres de més èxit, “La novel·la d’escacs”. Sis mesos després d’arribar al país i cansats d’anys de pelegrinatge sense pàtria, el 22 de febrer de 1942, Stefan Zweig, aleshores a l’edat de seixanta anys, i la seva dona, disset més jove que ell, es van llevar la vida amb una sobredosi de pastilles Veronal contra l’insomni.

Gedenkdienst bei der Casa Stefan Zweig

5 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

No puc imaginar-me gaire coses més dures que veure com el teu país cau a mans de feixistes, que indirectament te'n fan fora, obligant-te a voltar per mig món. Quina època tan horrorosa, la dels nazis i la 2GM.

Lluís ha dit...

Veig que la cosa torna a funcionar. Zweig és un autor extremadament prolífic o és que hi ha dos Stefan Zweig? Tinc la impressió que em passo la vida descobrint nous títols seus i mai en veig de repetits...

Quina època terrible. Recordo haver llegit fa uns anys una carta de Bartok explicant a una amiga l'entrada dels alemanys a Àustria el 1938. M'agradaria tenir-la aquí per reviure-la, però recordo que em va marcar profundament. Hi havia una mena de sentiment d'impotència molt fort, especialment sentit en una persona amb les qualitats humanes de Bartok. Crec que va bé no oblidar aquestes coses. Rellegir aquesta carta de tant en tant seria un antídot molt útil per evitar situacions com aquella.

Justo ha dit...

Fue un autor muy prolífico y versátil, sí.. no hay dos.

Enhorabuena otra vez por la serie dedicada a este gran autor.

Xavier ha dit...

Reconec el poc coneixement que tinc sobre aquest autor. Sols recordo haver lleixi’t “veinticuatro horas en la vida de una mujer”, del qual tinc un llunya record. Crec que amb va agradar. Buscaré el títol i el tornaré a rellegir.
Esplèndid apropament que fas de la vida d’aquet autor. Gracies.

mpons ha dit...

I jo reconec que l'apropament l'he fet sobretot per situar moltes de les obres que tampoc he llegit encara. Avui mateix he acabat la seva biografia sobre Giacomo Casanova. En fa un retrat molt revelador...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...