dimecres, 15 d’octubre de 2008

Pobresa i frustració

He pensat que abans de continuar fent coses em seuré aquí davant de l’ordinador per expressar la meva frustració davant la pobresa. I és que he llegit al Bloc dels viatges d’Eduard Balsebre que avui era el Blog Action Day. Què és el Dia d’Acció dels Blocs? Segons es llegeix a la web, “Avui milers de bloggers s’uniran a fi de tractar un tema singular: la pobresa. Tenim per objectiu apel·lar a la consciència, incitar a l’acció i sacsejar la web!”. Des que me n’he temut estic tota l’estona com intranquil donant-li voltes a la qüestió. És per això que m’he assegut, a veure si encadenant paraules i pensaments som capaç de treure’m el tema del damunt, asserenar-me, i passar a una altra cosa.

Des que he decidit que potser sí que podria escriure quelcom, estic rumiant què hi podria dir i la veritat és que no se m’acut res de res, res d’interessant. Quan em passa això aleshores recorro a les típiques preguntes. És més que res una tècnica per intentar trobar respostes. Qui? On? Quan? Què? Com? Per què? Qui és pobre? Moltíssima gent, però no em feu donar nombres ni assenyalar estadístiques ni percentatges. Tampoc no em demaneu quanta gent s’haurà mort de fam mentre estic escrivint això, perquè no en tinc ni idea. Un moment, que això no és tan difícil de descobrir: google. Ja ho tenc: “Cada minut moren de fam i misèria 19 nens, segons Save the Children”. Quants de minuts tardareu a llegir aquest escrit? Una altra dada: “Avui més de 3.000 milions de persones manquen d’una vida digna a causa de la pobresa”. Què vol dir aquesta frase tan complicada? Que hi ha 3.000 milions de pobres al món? En fi, cada persona és un món d’important, però multiplicades així d’aquesta manera sembla que no ens hagi de venir d’un o dos pobres, no? I ara un parell de frases més, així, agafades al vol: “Mai la humanitat ha produït tanta riquesa. Mai havíem estat tan conscients de la desigualtat i la pobresa en què viuen la majoria dels éssers humans”. Vaja!, això que en siguem tan conscients no ho tenc tan clar... I si ho hem estat en algun moment, sembla que no ens hagi costat gaire aprendre a immunitzar-nos-hi en contra. La primera frase m’interessa més, perquè d’alguna manera aquí volia arribar.

Mentre m’estava escarrassant a fi d’intentar reflexionar sobre el tema, m’ha vingut al cap un llibre que tot just acab de començar: El malestar en la cultura, de Siegmund Freu. I és que m’he recordat del que fa poc hi he llegit escrit seu, que els avenços de la nostra civilització al llarg dels segles no han portat cap a un major grau de felicitat. Penseu solament en l’exemple paradigmàtic de la bomba atòmica. És a dir que el fet que siguem més rics no vol dir que siguem més feliços. Si més no no ho som pel fet de ser capaços de fer més feliços els altres, ja que deixar morir de fam els pobres o deixar els pobres que continuïn sent pobres no hi deu contribuir gaire, no, a la nostra felicitat. Estic parlant d’una felicitat més enllà de la que suposa comprar-se una casa o un cotxe nou. Que per aquest costat tampoc no ens ve la felicitat, no. Que això de comprar-se un cotxe nou deu ser una felicitat efímera, no res més que un “subidón”, com ho deu ser l’efecte d’injectar-se una dosi d’heroïna a les venes i oblidar-se així del veritable problema durant uns instants. El mateix es podria dir de l'efecte shopping.

Ara ja començo a perfilar el sentit del títol del llibre de Freud. Em sent intranquil en la nostra “fantàstica” cultura occidental i no m’emprenyaré amb el món on m’ha tocat viure per no augmentar el meu sentiment de frustració. L’ONU també es deu sentir prou frustrada pel que llegeixo a la premsa: “L’objectiu de l’ONU de reduir a la meitat el nombre de persones que passen gana, amb les actuals tendències, no serà assolit el 2015 sinó el 2150”. I és que es veu que totes les Nacions Unides s’havien proposat reduir la pobresa extrema a la meitat el 2015. Ara només em queda trobar una fotografia prou esgarrifosa d’algun nen famèlic de l’Àfrica i adjuntar-la a aquest escrit.

I encara una altra frase lapidària més al respecte: “Al món hi ha 800 milions de famèlics i 1.000 milions d’obesos”.

Bloc dels viatges

1 comentari:

Eduard ha dit...

Moltes gràcies Miquel Àngel !!!

Explica Galeano a "El elefante":

"Estaban los tres ciegos ante el elefante.

Uno de ellos le palpó el rabo y dijo:

- Es una cuerda.

Otro ciego acarició una pata del elefante y opinó:

- Es una columna.

Y el tercer ciego apoyó la mano en el cuerpo del elefante y adivinó:

- Es una pared.

Así estamos: ciegos de nosotros, ciegos del mundo.

Desde que nacemos, nos entrenan para no ver más que pedacitos.

La cultura del desvínculo nos prohíbe armar el rompecabezas".

De nou moltes gràcies per "vincular-se" i avui, de moment, 14.000.000 de persones han "armado un rompecabezas..."

Una forta abraçada !!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...