dissabte, 18 d’octubre de 2008

Fatih Akin, Al otro lado (Auf der anderen Seite)



Ho diré de forma pomposa: aquesta setmana passada s’ha estrenat a Menorca la pel·lícula de Fatih Akin Auf der anderen Seite. Molts de vosaltres ja l’haureu vista, sobretot aquells que viviu a Alemanya. Aquesta no és l’illa de la calma, sinó la del vent, i quan arriba la tramuntana -que quan ho fa ho fa fort!-, el vent del nord ja porta recorreguts uns quants quilòmetres. Haurà estat la cinquena pel·lícula del Cineclub d’aquesta temporada. El Cineclub l’organitza l’Ateneu de Maó i els films es projecten en versió original subtitulada en espanyol a les Sales Ocimax de la ciutat. Ahir el cinema era a rebentar, com sol passar a les sessions de les vuit i mitja de cada dimecres i cada dijous. Havia recomanat la pel·lícula als meus alumnes d’alemany i ahir mateix, abans de botar-nos l’última hora de classe per poder acudir a la cita, n’havíem llegit la sinopsi i havíem comentat la biografia del director.

Auf der anderen Seite va obtenir el premi al millor guió al Festival de Cannes i va ser seleccionada per competir com a millor pel·lícula de parla no anglesa als Òscars. Finalment l’estatueta va ser per a un film austríac, Die Fälscher, que des del meu punt de vista no n’era tant mereixedor. De totes maneres, és cert que bona part del llargmetratge de Fatih Akin és en anglès. No me n’havia informat, però ja m’ho temia. No m’esperava ben bé que fos parlada en anglès, però sí que suposava que ho seria també en turc. Tot i la qüestió de l’idioma, en cap moment no vaig dubtar a recomanar la pel·lícula als alumnes d’alemany. Els films d’Akin són un clar exponent de la multiculturalitat que es viu a les grans ciutats alemanyes, la qual cosa contribueix a enriquir de forma creativa el panorama cinematogràfic actual del país. La qüestió del multilingüisme n’és solament un aspecte més.

El director de trenta-cinc anys és fill de pares immigrants turcs a la ciutat d’Hamburg, al barri d’Altona. La trama de la pel·lícula transcorre a mig camí entre Bremen i Istambul. Es repeteixen l’origen i el destí d’un mateix eix de coordenades geogràfiques d’una altra pel·lícula seva anterior, Im Juli, del 2000, un conte fet roadmovie des d’Alemanya a Turquia. Ja aleshores hi sobresortien els paisatges de carretera i la ciutat del Bòsfor. Com altres escriptors o músics fills de la immigració, Akin és capaç de crear artefactes artístics tot emprant la llengua alemanya sense cap tipus de complexos, aliè als prejudicis de molts alemanys de la seva generació en relació a la pròpia llengua.

Bremen. Nejat, fill també d’immigrant, és el primer professor germanista d’origen turc en una universitat alemanya. Ja tenim el primer cas plantejat gairebé al límit entre origen i integració. El pare Ali, vidu, decideix pagar a una prostituta turca a fi que se’n vagi a viure amb ell i de retruc la treu així de l’ofici. La puta té una filla a qui envia diners mensualment a Turquia perquè es pugui costejar els estudis. Yeter mor d’un cop al cap perquè Ali, borratxo i enfurismat, li dóna una empenta: a la dona no li havia vingut de gust cedir a les seves ànsies. El taüt amb el seu cos és enviat a Turquia. El fill Nejat decideix anar a cercar la filla de Yeter a Istambul. Insegur de la seva vocació, el professor acabarà finalment fent de llibreter en una entranyable llibreria alemanya de la ciutat del Corn d’Or.



Istambul. La filla de Yeter, Ayten, és en realitat una activista política en contra del sistema de govern turc i es veu obligada a marxar del país després d’una redada policíaca. Pren la decisió d’anar a cercar sa mare a Bremen. Mentre cerca debades sa mare, Ayten, morta de fam, coneix Charlotte a la “mensa”, a la cantina de la Universitat. Morta de son, se la veu en un racó d’un aula dormint amb el cap damunt un pupitre mentre el professor universitari explica el pensament de Goethe contrari a les revolucions. La lliçó magistral és en alemany i com que la noia dorm, roman del tot aliena a les ensenyances del clàssic. Charlotte, estudiant d’anglès i espanyol, s’enamora d’Ayten i l’acull a casa seva. La noia se les haurà de veure amb la típica mentalitat alemanya de la seva mare Susanne, paper interpretat per Hanna Schygulla. Charlotte és un personatge de complexió ètica. Els estudis que tria representen voluntat d’obertura cap a l’exterior. El seu nom, Charlotte, evoca també de passada la gran amistat entre Goethe i Charlotte von Stein, dama de la cort de Weimar.

Ayten, ciutadana turca, no aconsegueix el dret d’asil polític a Alemanya i és empresonada en ser enviada novament al seu país. Charlotte decideix ajudar-la, viatja a Istambul i s’hi estableix, a casa precisament de Nejat, a qui coneix a la llibreria. Ayten compromet Charlotte en una acció del seu grup d’activistes, de resultes de la qual mor accidentalment d’un dispar. El taüt amb el seu cos és enviat a Alemanya.

Auf der anderen Seite és la segona pel·lícula d’una trilogia i és dedicada al tema de la mort. Akin va començar el trinomi amor, mort i dimoni amb el film Gegen die Wand, la primera pel·lícula alemanya guanyadora d’un Ós d’Or al festival de Berlín després de divuit anys. Aquest anar i venir de morts i de fèretres entre Alemanya i Turquia apareixia ja a Im Juli. Em pregunto pel contingut que simbolitza el significant recipient del taüt. I és que allà on hi ha mort i va haver vida. Les noves formes de cultura necessiten potser en el fons un substrat simbòlic de morts.

2 comentaris:

Xavier ha dit...

Si nen, estic un pel nostàlgic i melancòlic, que hi farem.
L’estiuet de Sant Marti es sobre la primera quinzena de novembre, espero estar mes animat, encara que soc de mena tristot i la tardor m’ho fa estar mes.
Ara a la teva illa es te que estar de conya ¿no?.
Gracies per les teves paraules.

Xavier ha dit...

Ets un gra cinèfil, jo fa anys que no segueixo i practico poc aquesta gran eina cultural.

fins un altre Pons

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...