dissabte, 11 d’octubre de 2008

das Indigokind, el noi indigo

Dijous dia 14 d’agost abans de dinar se’ns va explicar, als participants del curs de didàctica de Munic, l’activitat que havíem de dur a terme en petits grups a la tarda. La tasca es deia “Recerca de conceptes” i havia de ser un treball de camp. Per començar cadascú va escriure en una petita cartolina un o més conceptes que trobés interessants perquè fossin investigats. Després es van arreplegar totes les paraules i es van classificar i agrupar a grans trets en camps semàntics. Finalment es van formar els grups a l’entorn d’alguns conceptes que havien aparegut: telèfon mòbil, mp3-Player, moda juvenil, la bicicleta a Munic i l’escena cultural de la ciutat. Particularment em vaig afegir al grup que treballaria la vida d’oci de Munic, ja que una de les coses que notava a faltar del curs era precisament una coneixença més profunda de les activitats culturals de la ciutat on tenia lloc. Disposàvem de tota la tarda per dur a terme el treball de recerca pels carrers de Munic, tot demanant informació a la gent. L’endemà havíem d’exposar els nostres treballs a l’aula.

Vaig proposar que ens dirigíssim al centre de la ciutat, que ens asseguéssim en algun cafè i que senzillament demanéssim a qui ens semblés oportú quina era la seva opinió sobre la vida cultural muniquesa en general, quines possibilitats oferia, en quins barris i en quins tipus de locals tenien lloc els esdeveniments, durant quins dies i a quines hores, a quin tipus de personal anaven dirigits, què s'hi feia ben bé, etc.

Em vaig recordar de “Die Bank”, un local de la Müllerstrasse que un amic d’una companya del curs que havíem conegut el primer dia, Christopher, ens havia recomanat per si algun dia volíem sortir i conèixer gent. Era primera hora de la tarda i el local era gairebé buit. Era un espai gran i alternatiu, ple de sofàs arreplegats de segona mà, formant apartats i encarats a les grans vidrieres que donaven al carrer. Una de les noies que integraven el nostre grup es va sentir incòmode, perquè li semblava un lloc brut i se’n volia anar, però els altres vam intentar convèncer-la que s’esperés. Més que res perquè aleshores ja havíem convidat un noi a seure amb nosaltres i conversar i ens va semblar inoportú tocar el dos en aquell precís moment.

El noi, amb gorra i pantalons estripadíssims, es deia Peter, un jove nascut a Regensburg, de pare israelià i la mare del qual –ens va explicar- passa temporades llargues a Eivissa, on de retruc ell havia passat molts d’estius i d’on precisament feia unes setmanes que acabava d’arribar. Peter es dedica a la producció multimèdia i es defineix com un “Indigokind”. Era al local perquè hi estava preparant una exposició conjunta amb la seva mare que s’havia de dir, traduït al català: “Pintura alquimista veneciana” (“Venezianische alchemistische Malerei”). Ens va parlar del local, on la gent es concentrava durant la setmana més aviat als vespres, que era un lloc interactiu, amb música electrònica. La gent hi prenia cervesa i cocktails. Peter es va mostrar entusiasmat amb la vida cultural de la ciutat: una ciutat moderna i amb força activitat en el camp dels multimèdia i la cinematografia. Va trobar que el barri amb més vida cultural era aquell en el qual precisament ens trobàvem, el Glockenbachviertel, i també el barri de l’Ostbahnhof.


Peter,
www.myspace.com/ptapta


“Indigokind”. Érem a la recerca de la vida cultural muniquesa i Peter acabava d’emprar un concepte que cap de nosaltres coneixia per referir-se a ell mateix: nen indi. A aquests nens se’ls anomena indis no perquè provinguin de l’Índia sinó perquè són de color blau. S’entén que són un tipus de persones que tenen l’aura blava, és a dir que són nens els trets de personalitat dels quals desprenen energia blava, a diferència d’altres individus amb l’aura vital d’un altre color. També se’ls anomena nens nous o nens dels nous temps. Segons algunes pàgines d’Internet consultades després: són nois i noies que es comporten de forma força diferent als de generacions anteriors, amb greus problemes d’adaptació al corrent general i a les normes. Viuen tot atenent grans principis ètics i morals. Saben que hem de viure amb cooperació entre nosaltres mateixos i amb el medi ambient. Són tipus andrògins, que aglutinen tan aspectes masculins com femenins. També estan convençuts que existeix quelcom més del que es pot veure. Comprenen que la vida està formada d’energia o de consciència vital i que a l’univers tot està relacionat: temps, espai, distància i forma són indestriables.

1 comentari:

Pau Castellví i Canet ha dit...

Hola,
més que res dir que jo també sóc un noi índigo. La veritat és que estic conent d'haver trobat que el teu bloc en parlava des de la definició que en va fer el noi. Saps què, que al final navegant x internet buscant gent que pregunti a fòrums o gent que hi publiqui comentaris als blocs, sobre el tema, et canses d veure k n'hi ha que ho exageren tot molt "la nova generació d'éssers anormals" o bé "els salvadors" daquest món; o ben bé al contrari, gent que no és capaç de creure's fenòmens així, perquè quan busquen informació només es fixen en l'altre extrem, abans esmentat.
Gràcies, així doncs. Mira, el meu bloc és: http://ajudacreixementpersonal.blogspot.com/
l'exposo perquè allí m'hi dedico a penjar informació escrita, generalment, x mi que ho vaig visquent des d dintre. tmb deixo l meu mail x si mai necessites alguna pregunta del tema i si algú altre, connectat a aquest bloc, vol contactar-me: megacast@hotmail.com
Gràcies x ser com sou, el meu cor és el vostre. Namasté.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...