11 d’octubre 2008

Carta d'una desconeguda, Stefan Zweig

Bona part d’aquesta història acaba aquí. Acabo de veure la versió cinematogràfica de Brief einer Unbekannten, en realitat Letter from an Unknown Woman, ja que la pel·lícula, basada en l’obra d’Stefan Zweig i dirigida per l’alemany Max Ophüls, va ser filmada el 1948 als EEUU. Em podria estendre ara amb les diferències i les semblances entre l’obra literària i el film. Resumiré dient que si per un costat la narració potser amb prou feines supera el pas del temps en segons quins aspectes –va aparèixer publicada el 1922-, la versió cinematogràfica pateix d’una dosi excessiva de puritanisme. En l’obra original de Zweig, la bella dama desconeguda decideix prostituir-se a tot luxe, ara amb un comte de l’Imperi, ara amb un industrial, no només a fi de ser capaç de mantenir el seu fill, sinó també, a més, per tal de poder donar-li una molt bona educació. A la pel·lícula, en canvi, la casen amb el noble, perquè no sigui dit. Som al 1948, durant els primers anys posteriors a l’acabament de la Segona Guerra Mundial. A l’escena de l’òpera, quan la dama es troba novament i per casualitat amb l’amor de la seva vida, és a dir amb el pare del seu fill, sonen els acords de la Flauta Màgica, que sorprenentment comença a ser cantada en italià. El director ha evitat expressament el llibret original alemany de l’obra de Mozart.

La història comença quan el curs passat vam decidir recomanar la lectura de Brief einer Unbekannten als alumnes del primer curs avançat d’alemany de l’escola. Jo encara no havia llegit l’obra, però m’animava a fer-ho el fet de conèixer altres llibres de Zweig que m’havien agradat força: La novel·la d’escacs; Die Welt von Gestern; Brasilien, das Land der Zukunft; Marie Antoinette... Ja me n’havia adonat, que en alguns aspectes Zweig queia en la carrincloneria i en la hipèrbole forçada, però entre altres coses el disculpaven l’època i les greus vicissituds històriques que va haver de viure. L’autor va acabar suïcidant-se juntament amb la seva dona a Petròpolis, una ciutat a prop de Rio de Janeiro. Per cert, la moral americana de l’època de la pel·lícula, o bé les exigències del guió, van amagar també els motius de la mort de la dama desconeguda rere una malaltia infecciosa: el tifus.


Devia llegir Brief einer Unbekannten a finals de setembre, principis d’octubre de l’any passat, perquè crec recordar que va ser precisament pels voltants del Pilar que vaig decidir anar a fer un cap de setmana a Barcelona. Es va donar la casualitat que al Teatre Borràs hi feien la versió teatral de Carta d’una desconeguda, protagonitzada entre d’altres per Emma Vilarasau. Ho vam descobrir amb el Jordi quan el divendres travessàvem la plaça Urquinaona. Naturalment em va fer força il·lusió aprofitar l’avinentesa. Vam decidir comprar les entrades per al diumenge a la tarda en aquell moment mateix. Crec que hi devíem ser els mes joves, al teatre, el diumenge vespre. La protagonista femenina era representada per quatre actrius, que feien els papers de la noia de setze anys, la jove de divuit, la dama adulta i l’autora de la carta. Aleshores ja vam sortir amb la sensació que l’obra havia restat ancorada en el temps. Potser era la posada en escena, que no havia fet cap concessió ni una a possibles efectes modernitzadors. Era teatre clàssic i de text, s’hi representava el que en principi era una epístola. La vaig trobar feixuga, decimonònica.

Crec que va ser per Pasqua que vaig comprar la pel·lícula a Berlín, a Dussmann, un centre comercial de productes culturals de la Friedrichstrasse. He estat, per tant, uns quants mesos a mirar-me-la. Durant el curs passat no vam tenir temps de parlar de l’obra, a la classe d’alemany. Si bé un parell d’alumnes l’havien llegida, finalment vam decidir entre tots que la llegiríem a l’estiu i que en parlaríem durant el curs següent. Ho farem a finals d’aquest mes d’octubre. A fi de refrescar la memòria he tornat a llegir la novel·la i avui també he vist, doncs, definitivament el film.

Als dos alumnes que fins aleshores havien llegit Brief einer Unbekannten, els havia agradat. Tot i la summa bellesa dels protagonistes de la pel·lícula, Joan Fontaine i Louis Jourdan, i la reconeguda capacitat interpretativa d’Emma Vilarasau a la peça de teatre, jo també em quedo amb el llibre, una novel·leta d’unes cent pàgines no gens mala de llegir en l’original alemany. Malgrat l’excés de dramatisme –no m’és prou justificada la mort del fill d’onze anys: la bellesa és efímera i ja no s’hi pot guanyar la vida?-, em complau llegir Zweig transformat en la major part del llibre en l’autora d’una epístola que abans de morir relata a l’amor de la seva vida la passió idòlatra, abnegada, submissa i obsessiva que ha sentit i que encara sent per ell. L’autor rompia esquemes i escandalitzava: una noia que s’enamora i decideix dedicar la vida al subjecte del seu amor, un escriptor reconegut, egoista i faldiller; una noia que vol cultivar-se per no desil·lusionar-lo en el moment que es produeixi l’encontre. Una jove encoratjada que decideix tornar a Viena des d’Innsbruck, on el segon matrimoni de la seva mare l’ha portada, a fi de provocar definitivament la coneixença. Una jove que es deixa quedar embarassada per amor, sense exigències ni retrets, per un amor que mai no es veurà correspost ni recompensat.

M’agradaria saber què en va dir Freud, amb qui Zweig mantenia correspondència, d’aquesta obra seva.

10 comentaris:

Gloria Álvarez ha dit...

Hola, ja havia entrat aqui algun cop, ho se sabut per la foto del perfil que me va cridat l'atenció. Felicitats pel blog.

D'aquesta obra no he llegit el llibre però la portada al teatre em va agradar. Potser la Vilarasau va fer massa us del que més sap fer: plorar, no calia tant mentre les altres parlaven amb un somriure als ulls, ella seguia plorant. Potser calia, no sé, pero em va semblar exajerat. La posada en escena de 3 dones en una també em agradar, un monòleg hagues estat pesar. Bé, ja dic potser si hagués llegit el llibre pensaria diferent. M'agradaria veure-la al cinema.

Salutacions.

Gloria Álvarez ha dit...

Ah, del mateix autor només he llegit "24 hores en la vida d'una dona" i me va agradar molt.

Anònim ha dit...

Not every single food plan is good for everybody.


My website: mouse click the up coming webpage

Anònim ha dit...

Carrying out so may also help you know the recommendations of individuals who have previously
employed it and tested its overall performance.


my blog post: http://www.getfitnstrong.com

Anònim ha dit...

You are able to confidence your sensitive skin on the cautiously crafted jewelry of Merely Whisper.



Here is my homepage ... http://www.getfitnstrong.com/bowflex-dumbbells/reviewing-bowflex-selecttech-552-adjustable-dumbbells-pair/

Anònim ha dit...

You'll shortly start off noticing that the new "garage gym" is amongst the finest decisions you've designed and the greatest aspect is,
you happen to be not going to sacrifice outcomes.


Here is my webpage :: www.getfitnstrong.com

Anònim ha dit...

Prior to you embrace them or demonize them, you'll want to discover what they can be, why you'll need them, and which kinds you'll want to be eating.

my web blog: click through the following internet site

Anònim ha dit...

Bowflex is actually a well-liked bit of tools that offers a complete physique workout
and you will acquire a single in their extensive fitness centers commencing all over $700 new.


Feel free to visit my homepage free weights for sale

Anònim ha dit...

Similar to the hamstring can be a complimentary muscle mass for the butt,
the back is actually a complimentary muscle on the
stomach.

my blog - http://www.getfitnstrong.com/adjustable-dumbbells/7-reasons-adjustable-dumbbell-set/

mpons ha dit...

Al Renoir de Palma vaig veure la pel·lícula "Carta de una mujer desconocida" de Xu Jinglei

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...