dimecres, 17 de setembre de 2008

Servus München

mpons

El dilluns dia 11 d’agost, després d’un dinar bastant regular al jardí d’un restaurant del centre de Munic, vam començar la descoberta de la ciutat. Eren les dues i mitja i ens sentíem massa replens per passejar-nos. Feia sol i calor. Al matí ens havien explicat l’activitat. Les professores ens havien donat una fotografia d’un indret del centre i els alumnes, repartits en grups, havíem de trobar-lo. No hi va haver necessitat de demanar a ningú on era, ja que tot d’una que havíem arribat al Marienplatz abans de dinar ja havíem ullat entre els carrerons el “Löwenturm”. Està situat al Rindermarkplatz. A la plaça hi havia arbres i una font i la majoria de la gent seia a l’ombra amb una carmanyola de dinar preparat a la falda. Ningú a qui vam demanar sabia de quin monument es tractava, però a nosaltres ens semblava que probablement era una de les torres de l’antiga muralla de la ciutat medieval. A més de la descoberta d’aquest lloc, l’activitat tenia una altra part: havíem de deixar-nos emportar pels sentits (vista, olfacte, oïda i tacte) i anotar les impressions que ens suggeria l’indret.

A les quatre del capvespre era previst que comencés la visita guiada a peu pel centre de la ciutat. Havíem quedat de retrobar-nos al Fischbrunnen. Quan vam arribar, el guia, Markus Angstwurm, ja hi era. Vam partir, doncs, de Marienplatz i van anar resseguint el decurs de les explicacions entorn de la ciutat antiga: Peterskirche (“der alte Peter”), Altes Rathaus, Viktuallienmarkt... Vam entrar a l’Augustiner Bräuerei, el celler de cervesa més antic de Munic, on Markus ens va fer un repàs de la història i les singularitats de la més típica de les begudes bavareses i de la seva festa, l’Oktoberfest. En algun moment vam enfilar la cara i refinada Maximilian Strasse i vam anar a sortir a la plaça del Nationaltheater, nacional bavarès. Feia una estona havia plogut, com ho continuaria fent interrompudament al llarg d’aquelles dues setmanes. El cel era ple de núvols, però la llum era nítida. Vam acostar-nos a la Residenz, la residència dels reis de Baviera. Vam continuar fins a l’Odeonsplatz, sota les arcades de la Feldherrnhalle, construïda a imitació de la Loggia dei Lanzi de la Piazza della Signoria de Florència i on el Führer havia pronunciat els seus primers discursos. La visita es va acabar davant el Dom, la Frauenkirche, la catedral catòlica de Munic. Com tantes altres ciutats d’Alemanya, Munic va haver de ser reconstruïda, ja que com a conseqüència de la Guerra havia quedat gairebé totalment destruïda, un vuitanta per cent.


Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...