18 de setembre 2008

Aprenentatge autònom

Torre de Babel

Munic, 12 d'agost de 2008

El segon dia del curs de didàctica de Munic va començar a partir d’un suggeriment d’Andreas del dia anterior, el qual es queixava que érem un grup molt nombrós i que difícilment ens podíem haver après de memòria el nom de tothom. Beatrix va proposar de bon matí una activitat, que va anomenar “Icebraker”, i que des del punt de vista del professor consisteix a fer posar els participants del curs en rotllana i fer-los dir el nom propi real, un país imaginari i un hobby que comencin per la mateixa lletra. Aquest darrer ha d’anar acompanyat d’un gest que el caracteritzi. Per exemple: jo em dic Pere, som de Portugal i m’agrada pintar, tot escenificant aquesta acció amb moviment. Cada alumne s’ha de recordar de la informació dels companys que l’han precedit en el cercle, i de la gesticulació, l’ha de repetir i finalment afegir les seves dades.

La part més teòrica del curs de didàctica va començar tot just després. Els participants vam treballar en grups. El curs es deia “Més autonomia per als aprenents” i havíem d’intentar definir quin és el perfil d’un aprenent autònom. Entre d’altres, es va arribar a la conclusió que l’aprenent autònom és aquell que pren les seves pròpies decisions entorn del procés d’aprenentatge i n’assumeix la responsabilitat: es posa ell mateix els objectius, decideix sobre els continguts, escull tècniques i estratègies d’aprenentatge, és conscient dels factors externs que el determinen, com ara temps, ritme i espai i és capaç d’avaluar el grau d’assoliment dels objectius que es va marcar, els continguts adquirits i la metodologia utilitzada. L’aprenent autònom és actiu, creatiu, participatiu, solidari, dinàmic, autodisciplinat, etc. És en el fons qui comparteix i en gran mesura assumeix les responsabilitats que tradicionalment s’han centrat en el professor.

A l’hora de desenvolupar en els aprenents l’aprenentatge autònom es poden resseguir tres fases. En la primera l’aprenent esdevé conscient que ha de reconèixer i acceptar que el seu èxit no depèn solament del mestre sinó també, i de forma gairebé decisiva, de la seva pròpia contribució en el procés d’aprenentatge. A més de comprometre-s’hi d’una manera activa, l’aprenent també ha de ser capaç de modificar tant els seus hàbits com la seva actitud tot experimentant a través d’activitats estructurades d’una forma clara. Finalment cal que l’alumne assumeixi bona part del rol que fins ara era adjudicat exclusivament al professor, per a la qual cosa és necessari que disposi de llibertat suficient.

La reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge en el moment actual i al llarg dels anys en què érem i continuem sent aprenents o estudiants ens ajuda a ser conscients de les nostres capacitats i les nostres mancances. A fi de definir la nostra biografia lingüística com a aprenents d'una llengua, estrangera o no, podem demanar-nos per exemple, si a les classes érem alliçonats d’una manera frontal per part del professor, si el professor feia la classe en aquesta llengua, si mai ens va demanar la nostra contribució a l'hora de pensar i planificar la classe, si mai emprava material addicional, si treballàvem en grup, si mai vam parlar dels nostres propis interessos, si vam corregir alguna vegada el treball dels companys...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...