Matrimonis homosexuals a illencs.com (III)

No ens coneixem personalment. Vaig seguint alguns dels temes que tractes i en tot cas et vaig coneixent a partir dels teus escrits. Si et llegesc, t’he de confessar que moltes vegades no és ja tant pel que dius, sinó efectivament per la teva actitud: m’agrada la gent que se situa a la perifèria de les coses pel seu desig d’analitzar-les i comprendre-les, encara que de vegades es puguin rebre garrotades per part de qui es creu massa la seva veritat. Jo faig com tu, i així, tot i l’espai de vulnerabilitat en què ens situam, malgrat la timidesa, ens anam fent forts, perquè això ens permet formar-nos una opinió sòlida, farcida d’arguments que l’estalonen a tall de contrafort. Segurament cadascú va construint així el seu propi claustre, com a tu t’agrada anomenar-lo. Un claustre és un espai eminentment tancat, si no no seria un claustre, admet-ho! No obstant això, té de bo que l’espai de creences sòlides que volem construir posseeix una bellesa immensa, amb xiprers ben arrelats que s’enlairen cap a la llum del coneixement... Això no lleva, però, que no s’hagi d’anar amb compte, perquè atès el seu idealisme idíl•lic, atesa la seva bellesa artificiosa, aquests espais solen conformar un món irreal.

Dit això, i per allò de la situació de vulnerabilitat en la qual ens situam quan intentam entendre un fenomen, m’agradaria fer un parell d’observacions a algunes frases que has escrit, que d’una manera potser inconscient poden crear malentesos, perquè són ambigües. Per exemple, torna a llegir aquestes paraules teves: “l'Església, i de rebot el PP, pretenen qüestionar el matrimoni homosexual perquè no hi ha "ofici de mare", però no posen pegues a beneir altres matrimonis fraudulents”. Crec que aquesta frase patina, cruix, i que el problema es concreta en “altres matrimonis fraudulents”, que, seguint el fil de la teva argumentació, es refereix als matrimonis homosexuals. Sí, sí, ja ho sé, que tu no penses que els matrimonis homosexual siguin fraudulents, però hauràs d’admetre que la comparança pot ofendre. Sempre s’ha tendit a comparar els gais amb els drogoaddictes, amb els immigrants, amb els jueus i en general amb tots aquells grups que la societat tradicional ha situat al marge. Es tendeix a dir que els homosexuals són molt sensibles per naturalesa. Jo crec que si ho són és perquè precisament comparteixen aquest espai de marginació a què els han exclòs. En fi: creus de ver que és necessari comparar els matrimonis homosexuals amb els matrimonis de conveniència, per exemple, a fi de justificar la seva existència, com volent dir que hi ha coses pitjors, o coses que l’Església encara fa pitjor? És per això mateix que dic que l'Església no ens hauria de servir de referent, a fi de no caure en les seves pròpies contradiccions i hipocresies...

Una altra frase teva: “us dic que no consider gens immoral prendre qualsevol orientació sexual”. Crec que aquí també hi ha massa concentració d’idees. Potser caldria explicar per què no ho consideres “gens immoral”. Respecte a la meva manera de veure les coses, crec que l’orientació sexual ni es “pren” ni s’escull ni es tria, sinó que amb la sexualitat s’hi neix, i és per tant un fet que forma part de la naturalesa humana, i no una qüestió que s’hagi de plantejar en termes morals o immorals. Igualment em semblaria absurd traslladar a l’àmbit de la moralitat l’”orientació” heterosexual. Aquests són fenòmens en relació amb els quals qualsevol tipus de judici moral és del tot sobrer.

Deixaré per a un altre dia la qüestió de la fidelitat, perquè ja m’he estès excessivament. Sí que et volia fer partícip, però -a tall d’exemple i encara que no ens coneguem personalment-, de la meva alegria pel naixement de la filla d’un matrimoni d’amigues meves. No t’explicaré ara amb pèls i senyals el context familiar, però sí que et diré que la Greta -així es dirà la filleta- gaudirà en l’àmbit familiar de l’atenció i l’educació que moltíssimes famílies d’heterosexuals desitjarien o haurien de desitjar per als seus fills.