28 de gener 2008

Matrimonis homosexuals a illencs.com (III)

No ens coneixem personalment. Vaig seguint alguns dels temes que tractes i en tot cas et vaig coneixent a partir dels teus escrits. Si et llegesc, t’he de confessar que moltes vegades no és ja tant pel que dius, sinó efectivament per la teva actitud: m’agrada la gent que se situa a la perifèria de les coses pel seu desig d’analitzar-les i comprendre-les, encara que de vegades es puguin rebre garrotades per part de qui es creu massa la seva veritat. Jo faig com tu, i així, tot i l’espai de vulnerabilitat en què ens situam, malgrat la timidesa, ens anam fent forts, perquè això ens permet formar-nos una opinió sòlida, farcida d’arguments que l’estalonen a tall de contrafort. Segurament cadascú va construint així el seu propi claustre, com a tu t’agrada anomenar-lo. Un claustre és un espai eminentment tancat, si no no seria un claustre, admet-ho! No obstant això, té de bo que l’espai de creences sòlides que volem construir posseeix una bellesa immensa, amb xiprers ben arrelats que s’enlairen cap a la llum del coneixement... Això no lleva, però, que no s’hagi d’anar amb compte, perquè atès el seu idealisme idíl•lic, atesa la seva bellesa artificiosa, aquests espais solen conformar un món irreal.
Dit això, i per allò de la situació de vulnerabilitat en la qual ens situam quan intentam entendre un fenomen, m’agradaria fer un parell d’observacions a algunes frases que has escrit, que d’una manera potser inconscient poden crear malentesos, perquè són ambigües. Per exemple, torna a llegir aquestes paraules teves: “l'Església, i de rebot el PP, pretenen qüestionar el matrimoni homosexual perquè no hi ha "ofici de mare", però no posen pegues a beneir altres matrimonis fraudulents”. Crec que aquesta frase patina, cruix, i que el problema es concreta en “altres matrimonis fraudulents”, que, seguint el fil de la teva argumentació, es refereix als matrimonis homosexuals. Sí, sí, ja ho sé, que tu no penses que els matrimonis homosexual siguin fraudulents, però hauràs d’admetre que la comparança pot ofendre. Sempre s’ha tendit a comparar els gais amb els drogoaddictes, amb els immigrants, amb els jueus i en general amb tots aquells grups que la societat tradicional ha situat al marge. Es tendeix a dir que els homosexuals són molt sensibles per naturalesa. Jo crec que si ho són és perquè precisament comparteixen aquest espai de marginació a què els han exclòs. En fi: creus de ver que és necessari comparar els matrimonis homosexuals amb els matrimonis de conveniència, per exemple, a fi de justificar la seva existència, com volent dir que hi ha coses pitjors, o coses que l’Església encara fa pitjor? És per això mateix que dic que l'Església no ens hauria de servir de referent, a fi de no caure en les seves pròpies contradiccions i hipocresies...
Una altra frase teva: “us dic que no consider gens immoral prendre qualsevol orientació sexual”. Crec que aquí també hi ha massa concentració d’idees. Potser caldria explicar per què no ho consideres “gens immoral”. Respecte a la meva manera de veure les coses, crec que l’orientació sexual ni es “pren” ni s’escull ni es tria, sinó que amb la sexualitat s’hi neix, i és per tant un fet que forma part de la naturalesa humana, i no una qüestió que s’hagi de plantejar en termes morals o immorals. Igualment em semblaria absurd traslladar a l’àmbit de la moralitat l’”orientació” heterosexual. Aquests són fenòmens en relació amb els quals qualsevol tipus de judici moral és del tot sobrer.
Deixaré per a un altre dia la qüestió de la fidelitat, perquè ja m’he estès excessivament. Sí que et volia fer partícip, però -a tall d’exemple i encara que no ens coneguem personalment-, de la meva alegria pel naixement de la filla d’un matrimoni d’amigues meves. No t’explicaré ara amb pèls i senyals el context familiar, però sí que et diré que la Greta -així es dirà la filleta- gaudirà en l’àmbit familiar de l’atenció i l’educació que moltíssimes famílies d’heterosexuals desitjarien o haurien de desitjar per als seus fills.


26 de gener 2008

Homosexualitat a illencs.com: "Eppur si muove"

Galileo Galilei

D’acord, d’acord. Diguem aleshores que els arguments de caire etimològic de l’Església i del PP no són res més que una cortina de fum. La hipocresia eclesiàstica i pepera també és històrica i, malgrat seu, la societat avança, i no precisament gràcies al seu Déu. Així com va tardar segles a acceptar que la Terra gira al voltant del Sol, potser també li caldran segles per entendre i admetre la naturalesa humana. Tots sabem que l’Església mai no ha predicat amb l’exemple i que pontifica sobre temes que a la pràctica desconeix de forma flagrant. Més valdria que s’ocupés de les preocupants pràctiques sexuals dels seus membres que no pas de les dels seus feligresos.

I què me'n dius, del PP, com demanava aquell cantant gai? Els gais d’ideologia dretana mantenen també la seva pròpia batalla a còpia de justificacions dels seus propis actes i sentiments. Atès tant el descrèdit dels uns com el dels altres, torn a dir que em semblen molt més interessants les noves propostes, els nous models socials sorgits pel que podríem anomenar la revolució homosexual del segle XXI, de la qual l’Estat espanyol n’és capdavantera, que no pas fer encabir noves fórmules en motllos passats de rosca. Sense sortir d’Europa, pens ara mateix en països com Polònia, per exemple, on els gais pateixen molt més que no pas aquí les mancances de llibertat que suposa una societat ancorada en la tradició més carca. L’important no és ja que de la unió dels gais se’n digui família o matrimoni, que facin de pare o mare, el que a mi em sembla rellevant són les noves estructures que comportaran els drets civils d’aquestes unions, tant des d’una perspectiva psicològica i per tant individual com des d’un punt de vista social. És a dir, d’això se’n beneficiaran tant els individus, les noves famílies com la societat en general. De ben segur que tant l’Església com el PP algun dia, potser llunyà, també hauran de ser capaços de concebre aquests canvis i acabaran reformant les seves estructures, perquè tanmateix –així com no hi ha ningú que posi avui en dia encara en dubte- la Terra gira al voltant del Sol, i no a l’inrevés.

blogging my life

El matrimoni homosexual a illencs.com (II)


Segurament hi ha moltes coses interessants a dir sobre l'homosexualitat, i també moltes coses a aprendre: al cap i a la fi el món gai és avui en dia –també ho ha estat en molts aspectes en el passat- molt més creatiu que l'heterosexual, sobretot a l'hora de rompre amb esquemes psicològics i socials tradicionals, antics i obsolets. Per tant, seria més interessant intentar entendre els mil caires innovadors de la qüestió que intentar encabir-la en motllos preestablerts tot plantejant-se encara a hores d'ara si la unió d'una parella d'homosexuals s'avé o no amb els termes de família i matrimoni, ja sigui en la seva accepció etimològica, històrica o religiosa. Tot això ja no ens serveix ni com a punt de partida ni com a punt d’arribada. Si el que es pretén és assimilar intel•lectualment aquesta qüestió a fi de defugir el conservadorisme on un es troba immers, no anam gaire bé. Si el que es pretén es provocar o ser llegit, encara anam pitjor, ja que llavors l’únic que es fa és un ús merament interessat del tema.

10 de gener 2008

"Açò és una mariconada"


Jo no em preocuparia tant per aquesta qüestió. Tot depèn de la intenció amb què s'empren les paraules, de l'ús que se'n fa: l'expressió "açò és una mariconada" a mi em sembla inofensiva i no sempre implica que hagi de tenir un valor pejoratiu. Hi ha gent a qui li encanten les mariconades i ho reconeix: les coses banals, sense importància, amb una estètica potser naïf i cridanera –no tot ha de ser tan transcendental a la vida i de vegades cal mirar-se-la amb un pèl d’ironia! Pens que quan s'utilitza aquesta expressió no s'està pensant en els maricons. Si s’és homosexual segurament s’acceptarà que efectivament açò és una mariconada. Per contra, si suposadament no se n'és, d’homosexual, i en sentir l’expressió un s’ofèn, potser que s'ho faci mirar llavors... No solament els heterosexuals empren aquesta expressió. De fet és una de les frases predilectes de molts de tios ben mascles a qui els agraden els homes també ben mascles i tot allò que els envolta, aquells a qui no els agraden ni les dones ni res que s’hi assembli, és a dir els efeminats, aquells que tenen al·lèrgia a un perfum massa empalegós o a un boà passat pel coll, per exemple, i s’estimen més la pell greixosa d’un mecànic. També titllarien d’amariconat un heterosexual pijo o, per dir-ho d’una altra manera, un metrosexual hetero, ja que açò no s’adiu amb el seu estil i seria, per tant, segons ells, una altra mariconada.



09 de gener 2008

El matrimoni homosexual a illencs.com

El comentari de Panxa Rotja em sembla boníssim, l'argument és tan senzill i complicat com la vida mateixa. D'altra banda, em sembla que alguns mascles heterosexuals volen en un núvol familiar que la tradició ha fet estèril. Pares, mares, fills, filles o germans i germanes, homosexuals han existit i existiran sempre, efectivament, inclús en el temps de les consagracions de matrimonis heterosexuals de què parla l'altre. Ja sigui pare, fill o germà de qui sigui, en el fons l'individu, sigui quina sigui la seva orientació sexual, tendeix a estimar i a ser estimat. Alguns aconsegueixen més que els altres tant una cosa com l'altra, independentment també del sexe i la sexualitat, talment com hi ha persones que tendeixen a ser més felices que d'altres. Què és masculí i què és femení en tot això? Aquí no hi ha rols! I els rols de la societat tradicional ja sabem de fa estona que no funcionen! Com tot en la vida aquí el que és important és saber educar bé els fills, i això també és independent del sexe i la sexualitat!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...