04 de novembre 2007

Camí de Binissaida

El camí de Binissaida va començar un dissabte al vespre de la segona quinzena d’octubre. Després de sopar a casa amb na Sílvia va arribar en Joan, que sortia del cinema. Ni l’una ni l’altre no es coneixien, però com sol passar a l’illa, de tot d’una van establir referències comunes. No em record exactament quin era el fil de la conversa, però en algun moment van sortir a col·lació les magnífiques sobrassades de na Sílvia, sobrassades de pagès que li proporciona una amiga seva, na Xisca. I casualitats de la vida, va resultar que tant la família d’aquesta amiga seva com la del meu amic havien estat amos totes dues del mateix lloc de Binissaida de sa Torre, en èpoques diferents, això sí. No em vaig recordar més d’aquella conversa fins que a principis d’aquesta mateixa setmana, que vaig sortir a fer una volta amb bicicleta pel camp, em vaig trobar inesperadament amb el camí de Binissaida. Devien ser passades les dotze del migdia que havia sortit de casa, havia enfilat el camí des Castell i en arribar a cala Figuera havia tombat a la dreta per agafar el camí Verd, un camí que conec molt bé perquè és el que solec fer per arribar fins a Sant Lluís i des d’allà a la costa sud del terme. Però aquesta vegada, com que contràriament al dia anterior el cel estava mig ennuvolat, en lloc de continuar fins al poble vaig decidir fer la volta pes Castell. A mig camí em va sobtar la sorpresa en veure a la dreta l’indicador de rajoles del camí de Binissaida. Vaig entrar-hi sense pensar-m’ho ni poc ni gens. A cop de pedalada vaig trobar-me amb l’era alçada del lloc de Toraixa des Pi, que tenia les guillotines de les finestres obertes perquè hi entressin els rajos de sol que s’escolaven entre els núvols. Des de dalt s’era els casats s’emmarcaven en les impressionants vistes panoràmiques de la Mola. El portell de l’hort era obert i la roba era estesa al sol i exposada al perill de la pluja. Vaig continuar amb bicicleta i al capdamunt d’una pujada lleu vaig veure una torre al fons, la torre de Binissaida de sa Torre, una torre antiquíssima que devia servir per defensar-se d’eventuals ràtzies sarraïnes, massissa, sense obertures, la torre on en temps posteriors hi dormiria una donzella. Vaig contemplar-la una bona estona i vaig fotografiar-la. Després vaig prosseguir el camí fins arribar a un altre lloc: Binissaida de sa Creueta. S’hi arriba de part darrera del casat i els davants només es van descobrint a poc a poc a llevant a mesura que es va fent el camí: a l’antiga façana s’hi va afegir en època posterior de bonança econòmica i representació social una galeria amb cinc finestres de guillotina, emmarcades amb cinc arcs, que es tornen a desplegar a la part inferior de l’edifici. L’afegit dóna lleugeresa i elegància a una construcció en un principi severa. Tot resseguint el perímetre, un cop enfilat ja el camí de Cavalls, es descobreixen a la banda esquerra del casat els contraforts laterals d’una capella i damunt dels murs, una espadanya coronada amb una creu de Malta. Aquest camí de cavalls mena al lloc de Son Vidal, però això ja forma part d’una altra excursió.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...