divendres, 10 d’agost de 2007

Caspar David Friedrich: "Monjo devora de la mar"




El dimecres dia 5 de juliol vam anar a l’Alte Nationalgalerie. Era una visita guiada amb la finalitat de descobrir les possibilitats didàctiques de l’art, i més concretament la pintura, a l’hora d’aprendre una llengua estrangera, en aquest cas l’alemany. La guia ens va fer asseure davant d’una obra de Caspar David Friedrich, Monch am Meer, i ens va demanar que associéssim mitjançant paraules les idees i les impressions que ens produïa veure un monjo tot sol en un cap a prop de la costa, davant de la mar blau fosca que desapareixia enllà d’un horitzó de tempesta, amb núvols grisos. “Einsamkeit” va ser una de les paraules més recurrents: solitud. Se’ns va demanar a tots els participants en el curs que escrivíssim una carta posant-nos dins la pell del personatge del monjo del quadre i la dirigíssim a qualcú conegut i proper. 

La meva anava dirigida al pintor i deia així, traduïda de l’alemany: “Estimat Caspar, per què m’has deixat tirat aquí tot sol davant l’horitzó? Allà davant hi ha una tempesta, em fa por, tinc fred i no em sento bé. Com ho has fet per aconseguir mostrar damunt del llenç la inquietud dels meus sentiments talment com si es tractés de la meva ànima? Tal vegada aquest sigui el darrer escrit que t’enviï, sóc arran de l’horitzó, del suïcidi. Deixa’m però acomiadar-me ara amb moltes salutacions! El teu monjo pintat”. 

Abans de dirigir-nos al següent quadre, la guia ens va fer notar que a la pintura i havia quatre gavines blanques que representaven simbòlicament alguna cosa que no recordo. En qualsevol cas era una obra que desprenia malenconia, “Sehnsucht”.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...