16 de juliol 2007

Homosexualitat a Medusa IV

En primer lloc, i per qualsevol que hagi estat el detonant, la meva més sincera admiració i enveja sana per haver triat el teu blog com a mitjà de coneixement de tu mateix i també per donar-nos la possibilitat de conèixer-te a tu i de retruc de reconèixer-nos nosaltres mateixos. En segon lloc, és indubtable que amb la teva narració has assolit un dels objectius que sembla que feia temps que anhelaves: denunciar els fets concrets i, d’alguna manera, també les persones. És evident que les deficiències intel•lectuals i culturals d’alguna determinada gent, com moltes d’altres, expliquen molts comportaments, però açò no deixa de fer que aquests hàbits siguin inadmissibles i que entre tots haguem d’ajudar a analitzar-los, a comprendre’ls i a educar a fi d’evitar-los. La denúncia també té cabuda en algun lloc d’aquest procés. Però aquí l’important ets tu i el que et va succeir a tu només em confirma com és d’important l’educació sexual a la societat: a la família, a l’escola, als mitjans..., que bo que seria que tothom en sapigués parlar tan obertament com tu. Que desitjable que seria també que d'aquesta manera tothom arribés a poder descobrir la seva sexualitat en el moment i amb la persona oportuna! Si açò no és així, aleshores se’ns fa difícil saber què hauria passat si no s’hagués tingut la dissort de conèixer la persona inoportuna i com hauria evolucionat un mateix des d’un punt de vista psicològic, sexual, social, etc. etc. El que s’ha esdevingut, però, s’ha esdevingut i prou, i tot forma part del nostre aprenentatge. En tercer lloc, i ara parlant de mi mateix, tot açò un s’ho ha de voler plantejar com ho fas tu. De les experiències, bones o dolentes, n’hem de saber treure profit. El meu desig concret és assolir aquell estat d’innocència perduda amb tota la força de les meves capacitats intel•lectuals i sensitives de persona adulta i conscient, fins arribar a reeducar comportaments i sentiments mal apresos. Crec que un dels reptes més engrescadors que tenim com a persones madures, tot aprofitant el bagatge del que ja sabem, és créixer fins a tornar als nostres principis més purs, a una moral neta, a fi de poder gaudir lliurement de la bellesa i dels plaers que ens dóna la vida, de tal manera que entre nosaltres i l’objecte del nostre desig més saludable no s’hi entrecreui cap obstacle, cap barrera. De vegades em costa pensar com en un lloc tan bell i il•luminat com aquesta illa han pogut ocórrer i ocorrin episodis tan foscos. Llàstima que tot açò no formi part ja del nostre passat individual i col•lectiu i en puguem fer història o literatura. Però reeducar la nostra perspectiva, la nostra visió de les coses, és possible de totes totes. Gràcies per contribuir a fer-ho des d’aquí!

El que ens queda per fer
ho hem de fer entre els dos

amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum
que no vacil·le mai més

construïm un país de llums enceses.

Que no càpia més llum
i que peten els ploms
il·luminant la nit amb l'esperança.
Oblidem el passat
no pensem el futur

i deixem que el demà comence ara.
No podré mirar als ulls
als infants del meu lloc

si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant
però hi ha moltes veus

que reclamen a crits que les escolten.
Vivim, vivim somniant

empeny fins que algun dia siga realita
t.

Feliu Ventura


Homosexualitat a Medusa
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...