dimecres, 11 de juliol de 2007

Homosexualitat a Medusa II

Caravaggio

Des d’un punt de vista estrictament de diletant, la primera consideració que se m’ocorre en relació a la teva pregunta per què la cultura judeo-cristiana ha estigmatitzat i perseguit la nostra conducta, referint-te al nostre comportament bisexual o homosexual, és la següent. El que em sembla poder objectivar sobre la cultura dins la qual malauradament estem immersos és el seu caràcter marcadament repressiu en termes generals. No és que es condemni la bisexualitat o l’homosexualitat –o no només-, es condemna en general la sexualitat. És a dir, també es persegueix l’heterosexualitat si aquesta és font de plaer i de felicitat. Pel que he pogut viure des de sempre, la nostra tradició cristiana només accepta la sexualitat si té una finalitat reproductora. Si no és així, s’advoca per la castedat i la repressió de l’instint sexual. Crec recordar que fornicar és un de tants pecats. Vull dir que, d’una manera o l’altra i en aquest sentit, d’aquí en sortim malparats tots! Ja se sap que a aquest món hem vingut a patir i no a gaudir i que només d’aquesta manera ens guanyarem el cel. És realment una llàstima que la nostra cultura cristiana sigui una cultura de la negació i que ens hagi de costar tant d’esforç reaprendre a disfrutar dels plaers de la vida terrenal sense haver-nos de sentir malament per un mal infós i reiterat sentiment de culpabilitat pel fet d’haver pecat una vegada darrera l’altra. D’altra banda, un altre comentari en part relacionat amb el que acab d’escriure: crec erroni considerar que el plaer que resulta de l’orgasme masculí juntament amb la seva concreció seminal necessitin de l’òvul femení per ser operant des del punt de vista de la sexualitat no estrictament reproductora.

Homosexualitat a Medusa I

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...