divendres, 13 de juliol de 2007

Galeria Imperial d'Art de Belvedere

Belvedere, Orangerie
A partir de 1776, magatzem de la col·lecció imperial de pintura


Novembre de 1779 – març de 1780
La Galeria Imperial d’Art de Belvedere

(Kaiserliche und königliche Bildergalerie im Belvedere)


El nou dibuixant de la cort va començar a treballar a la Galeria Imperial a partir del mes de novembre. Atenent l’esperit de la Il•lustració, reprenent el camí encetat per la seva mare i el seu més estret i fidel col•laborador i com a llegat pòstum de Winckelmann, Josep II havia ordenat el trasllat a Belvedere de gran part de la col•lecció imperial d’art amb la finalitat que hi pogués ser exposada al públic. Fins llavors la pinacoteca es trobava a les cavallerisses del Hofburg, però a més d’haver-se fet petites, no es corresponien en absolut amb els nous temps. Ni tan sols no n’existia encara un inventari. Kaunitz i Maria Teresa havien estat assessorats en audiència privada sobre la manera com s’havia de disposar una galeria d’art a partir dels principis més avançats de la nova ciència museística, que Winckelmann havia formulat i que tant fervorosament proclamava i defensava. Mechel, el seu amic, deixeble i col•laborador, havia estat designat com la persona idònia per a dirigir, sota aquests nous postulats, la tasca. A més de catalogar les obres, planificar-ne el trasllat i portar-lo a terme, se n’havia de planificar la distribució en els palaus i per últim exposar-les definitivament a les diverses sales. Per primera vegada a la Història s’hi respectava la procedència geogràfica dels mestres i l’adscripció a les diverses escoles estètiques i als diferents períodes. A Mechel i Calbó, se’ls associava en la mateixa empresa després que haguessin estat cridats el 1778 per Kaunitz. La pinacoteca, que a més dels de Viena es nodria també de béns artístics provinents de Praga, Innsbruck, Brussel•les, Presburg i Ambers, va ser exposada al palau superior. Al Belvedere inferior s’hi van col•locar les peces d’art antic i la col•lecció procedent d’Ambras.

700 florins
Per la seva feina Calbó tenia assignat un sou anual de 700 florins, una paga discreta si es té en compte que només superava en 100 florins la pensió que havia rebut anualment a Roma. Però de totes maneres, en podia donar gràcies, perquè Mechel no havia rebut encara la més mínima remuneració dos anys després d’haver-hi començat a treballar. Així i tot, la Galeria Imperial de Belvedere obriria les portes oficialment el 1781 com a primer museu d’art públic del món.


Per començar a llegir la Suite Calbó clica al titol

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...