dissabte, 7 de juliol de 2007

El Concert de Flauta

Adolph von Menzel, Das Flötenkonzert
Alte Nationalgalerie, Berlin

Tu també ets músic i explicaves que la música, la música clàssica, havia pertangut a una elit, un art i un plaer de què només havia gaudit -i encara gaudeix- un cercle reduït de privilegiats, en un saló rococó il·luminat per canelobres, sota d’una làmpada d’aranyes de cristall que parpellegen animades per les notes musicals. Em feies evocar un quadre extemporani d’Adolph von Menzel exposat a l’Alte Nationalgalerie de Berlin, un oli que reprodueix una escena íntima de palau, no gens representativa, a Sanssouci, on Frederic el Gran, al centre de la cambra, toca el violí. Com que m’havies demanat quin llibre estava llegint, he volgut fer-te present, asseguts al pati de ca meva prenent cafè després de dinar, passatges i situacions de la vida d’aquest rei prussià i el que tu deies de la música s’ha fet exemple plàstic i aleshores també ha aparegut Voltaire i se’ls ha sentit parlar tots dos de temes filosòfics, emmetzinats de vegades per la vanitat de l’un i de l’altre, i s’ha sentit l’olor de la pólvora del camp de batalla durant les guerres de Silèsia, entremesclada amb les flaires d’altres pólvores més fines i efeminades que empal·lidien el rostre pigat i les perruques il·lustrades. Mentre dinàvem havíem escoltat els Lieder de Schubert perquè tu els havies triat, però el rei prussià era un afrancesat i desconeixia Goethe i desconeixia Schiller.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...