dimarts, 2 de gener de 2007

Pitti & Uffizi

Michelangelo, Tondo Doni

Avui he tornat a fer un d'aquells propòsits tan transcendents que solec fer de tant en tant: "si per una banda he dedicat bona part dels meus darrers vint anys a la cultura alemanya, bona part dels pròxims els dedicaré a la italiana. La gent d'aquest pais em fa riure de bon demati: em fa ser feliç. Ningu no pot lluitar contra el seu destí."

Faig cua per entrar a la Galleria degli Uffizi. Avui dematí era aquí a les deu, però la cua arribava gairebé al Ponte Vecchio -i jo que em pensava que avui dimarts 2 de gener ja no hi hauria tanta gent de vacances! La meva intenció era de visitar primer de tot la Galleria, peò he desistit de fer cua i me n'he anat al Palazzo Pitti. Afortunadament allà no n'hi havia. He decidit de visitar-lo, per tant. 

Més que no pas la residència dels Medici, el Palazzo Pitti representa per a mi el govern de la segona línia arxiducal dels Habsburg com a Gran Ducs de la Toscana. Ara bé, aqui ningú no parla del període dels Habsburg, sinó de Florència sota el domini dels Lorena. Sembla com si als florentins no els agradi haver estat governats pels austríacs i pefereixin referir-se a la dinastia francesa. Però tot i que l'emperador d'Alemanya Francesc I era descendent de la dinastia Lorena, qui aleshores en realitat tenia pes polític era la seva esposa, Maria Teresa d'Habsburg: els descendents del matrimoni eren sobretot coneguts per ser arxiducs d'Àustria.

Francesc I i Maria Teresa van esdevenir Grans Ducs de la Toscana el 1736 i plegats van visitar Florència solament una vegada, el 1737. També van visitar Siena, com era representat ahir en un quadre exposat al mostrador d'una banca al carrer principal d'aquesta ciutat. La segona linia dels Habsburg va governar la Toscana fins a l'època de la unificació italiana a finals del XIX, quan el pare de l'Arxiduc Lluís Salvador es va haver d'exiliar i recloure a les seves possessions de Bohèmia, a Brandeis. L'Arxiduc va néixer aqui a Florència. Aquesta cua dura més del que em pensava.

* * *

Ha estat excessiu visitar -després de la visita al Palazzo Pitti d'avui demati- tot seguit la Galleria degli Uffizi: un empatx d'art mal exposat, aglomerat, sense que se'n ressaltin les peces més rellevants. Més que no pas una exposició, un magatzem. El que més m'ha agradat: la galeria en si mateixa, els immensos finestrals, les vidrieres, ja que deixaven entrar la llum groga del capvespre toscà i que contornejava les escultures de marbre exposades als immensos passadissos. Les vistes eren com una successio de "vedutes" venecianes. La llum acaronava també el paisatge exterior, travessat per l'Arno i enaldit a banda i banda per cúpules i campanars. Més enllà, una possessió toscana circumdada per esvelts xipresos. I encara més enfora, els turons verds que s'encavalcaven. La posta enrogia la panxa dels núvols.

* * *

D'aquest quadre de Michelangelo, m'he fixat amb els nois del darrere, talment com si haguessin sortit d'Amado mio de Pasolini. Per cert, abans de venir a postar aquest escrit he passat per un parell de llibreries. Cercava una història de Florència sota els Medici i els Lorena i una bona biografia de Michelangelo.

Avui fa un any:

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...