dilluns, 1 de gener de 2007

Nit de cap d'any a Florència



Florència 31 de desembre. Escric al llit d'aquest 3r pis del número 287 del carrer Vittorio Emanuele II de Florència i de sobte m'he posat content perquè, en obrir el balco, m'he adonat que plou. He arribat a quarts de set del capvespre després de passejar tot el dia. 

Feia aproximadament vint-i-quatre hores que havia arribat a la bella capital toscana. Massimo i Roberto, els meus amfitrions, em van venir a recollir a l'estació. Vam venir fins aquí a casa seva i després de poca estona vam tornar a sortir al carrer. També plovia i, desprevingut, em van haver de deixar un paraigua. Volia prendre de totes totes el primer contacte amb la ciutat, descobrir-la. Ja era denit. 

Vaig tornar a pujar al bus 14, que em va dur una altra vegada a l'estació. Demanant demanant vaig aparèixer... se'm va aparèixer sense haver-ho previst ni gens ni mica la Piazza della Signoria, amb l'esvelta torre del Palazzo Vecchio. Des d'allà al Duomo -impressionant!- i des del Duomo, una altra vegada a la Piazza della Signoria. Vaig continuar pel porticat de la Galleria degli Uffizi fins a l'Arno. El Ponte Vecchio il.luminat -Buon Natale!- el travessava un poc més enllà. Hi vaig anar. Va ser aleshores que em va venir la gana. 

Des del berenar que no havia menjat res i ja devien ser les vuit del vespre. Vaig entrar a un restaurant d'un carreró del darrere la catedral: zuppa di verdura i trippa alla florentina, és a dir callos. Mentre sopava feia esforços per enretirar la mirada del fill efebus d'una família nordamericana. Després de sopar em vaig recordar del Palazzo Pitti. Vaig cercar-lo en el mapa que m'havia deixat Massimo: havia d'acabar de travessar del tot el Ponte Vecchio i continuar. Allà s'alçava.

L'havia vist reproduit en paper i fa devers tres setmanes n'havia vist una rèplica a Munic, la residència dels Wittelsbach, reis de Baviera. De fet, molts edificis de Munic son còpia d'edificis florentins i italians, com la Llogia de Piazza de la Singoria. En aquella hora no hi havia ningu a la plaça del Palazzo Pitti. Vaig decidir tornar a l'allotjament que eren les deu de la nit. El 14 va tardar a passar per la Piazza del Duomo devers una hora.

Avui m'he aixecat a les nou, he berenat en un cafè de la Piazza Dalmazia i m'he disposat a tornar a recorrer la ciutat, aquesta vegada a la llum del dia, que s'anava aclarint a diferència d'ahir. Resumiré la passejada d'avui amb l'esment de la sensació omnipresent a cada moment que efectivament em trobo en una de les ciutats més belles del món. I a més de contemplar pedres, se me n'anaven els ulls reiteradament darrere uns altres ulls -blaus, verds, negres, marrons, mel-, darrere un cos i un altre cos, darrere la moda amb què cadascu se l'abilla de forma força semblant: jeans blaus caiguts per sota del cul deixant entreveure els calçotets negres, blancs, vermells de Nadal; abrics, casaques i caçadores fosques, moltes vegades més curtes que els jerseis, que per aquest motiu sobresurten per davall la cisa; bufandes tricolors i tot tipus d'accessoris: ulleres de sol de marca immensa tot i l'absència de l'astre. Esportives o botes. Bosses en bandolera. Molts joves s'havien depilat les celles i havien fet algunes sessions al centro d'abbronzatura. Admirant l'un i l'altre, jo anava fent el meu cami. M'abellia ser defora i no palplantar-me darrere les immenses cues...

He pensat que visitaria museus a partir del dia 2. Per això he decidit dinar d'hora per aprofitar l'hora que tothom dina per anar a veure només el David a la Galleria dell'Accademia. En sortir he continuat passejant, he tornat a creuar el riu i he pujat fins a la Piazza de Michelangelo a fi de disfrutar de la primera vista panoràmica de la ciutat sencera. Massimo em va dir ahir que en aquesta plaça i per tot el centre de Florència se celebrava la nit de cap d'any. 

Ara se senten alguns petards al carrer i no sé si s'ha aturat de ploure, però jo ja no sortiré. La pluja ha resolt el dilema davant la vessa de tornar al centre. Acabo de tornar a intentar començar a llegir Amado mio de Pasolini. Fa dies que no aconsegueixo llegir amb continuitat. Són les deu i encara plou.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...