diumenge, 17 de desembre de 2006

Paret seca i els margers de Menorca


Hi ha temporades que sento la necessitat de narrar els dies, d’explicar el que el temps fa amb mi. M’he aixecat d’hora i mentre em feia el berenar i berenava he començat a borinar per la casa, intentant decidir la distribució més o manco definitiva dels espais, de les habitacions. Al final mantindré la saleta quan entres a l’esquerra amb la mateixa funció d’aquests darrers tres dies: aparcar-hi la moto, i tenir-li les bicicletes quan les vagi a cercar de Mercadal. Potser hi traslladaré el moble que hi ha al menjador per desar-hi l’administració de la casa i informacions i guies de Menorca per a mi i per als visitants. També hi duré el balancí. Les altres habitacions...  Mentrestant m’he dutxat i m’he vestit pensant en el que faria amb les altres habitacions, la sala, els dormitoris... 

He sortit de casa amb la moto que devien ser les onze i he davallat al port per prendre el camí d’en Kane. Ha fet un dia fresc, però molt solejat, havia agafat la càmera. M’he aturat quatre vegades per fer una foto. En arribar a Alaior he trobat cavalls que passejaven al costat del cementeri, un home amb un carruatge lleuger i un jove que cavalcava. L’última de les fotos l’he feta quan ja era gairebé a Mercadal, passat S’Aranjassa. És la foto que podeu veure, en consonància amb la que ahir vaig agafat del Süddeutsche Zeitung. La resta del dia ha continuat sent molt agradable. Ara me’n vaig a dormir que ja és tard. Per cert, aquesta foto li acabo d’enviar ara mateix al jove de l’esquerra, el que està d’esquenes al sol i de cara a Sa Penya de S’Indio, que , a prop de Mercadal, no devia ser a més d’un quilòmetre de distància. Merda! Hotmail m'acaba de retornar el correu.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...