diumenge, 19 de novembre de 2006

La revolució diplomàtica

Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol
El 1749 el comte Kaunitz va prendre part per primera vegada en una reunió secreta de la conferència d’Estat -el consell superior de la corona austríaca- i va sorprendre tothom amb la revolucionària proposta d’un nou marc de relacions internacionals. Aconsellava una aliança amb França, l’eterna rival, a fi d’allunyar-la de Prússia, la nova contrincant. Això contravenia el tradicional sistema d’aliances entre Àustria i la Gran Bretanya, d’una banda, i França i Espanya, ara aliades amb Prússia, de l’altra; és a dir entre les forces contrincants tant a la Guerra de Successió d’Espanya com a la recentment finalitzada Guerra de Successió d’Àustria. Però l’Emperadriu va venir d’acord amb les seves idees i va nomenar-lo ambaixador d’Àustria a la cort francesa de Lluís XV. Kaunitz va aconseguir decantar el rei cap a la seva causa a través de la marquesa de Pompadour, la seva favorita, als cercles íntims de la qual va ser rebut el 1752. Aquesta recepció va tenir lloc tot just un mes abans del naixement a Maó de Calbó. Kaunitz tenia aleshores quaranta-un anys i havia estat pare de sis fills, dels quals es cuidava la seva germana, ja que havia quedat vidu. La seva esposa, comtessa de Starhemberg, havia mort als trenta-un anys i Kaunitz no es tornaria a casar.
El comte Kaunitz va finalitzar la seva missió diplomàtica d’acostament a França el 1753 i un cop novament a Viena va ser ascendit a canceller d’Estat i cap de la diplomàcia imperial. Des del seu càrrec va nomenar aleshores el príncep Starhemberg perquè continués les negociacions secretes per a la firma del tractat d’aliança. Lluís XV per la seva banda va encomanar aquesta tasca a un vell amic i protegit de madame de Pompadour, l’abat Bernis, que va deixar el seu lloc d’enviat a Venècia. Les trobades entre tots dos ambaixadors van tenir lloc a l’amagat pavelló de Babiole, als jardins del palau de Bellevue que la maitresse del rei posseïa a Meudon.
Lluís XV se sentia de fet més pròxim a la seva correligionària catòlica Maria Teresa que al rei protestant, però el que definitivament va unir totes dues monarquies va ser la firma d’un tractat entre els seus respectius aliats, Prússia i la Gran Bretanya. Jordi II de la Gran Bretanya, als dominis del qual pertanyia l’illa de Menorca, era de la dinastia dels Hannover i temia que l’expansionista Frederic II ocupés els seus dominis alemanys. En voler neutralitzar-los a través de la signatura de la Convenció de Westminster amb Prússia, va propiciar l’entesa definitiva entre Àustria i França. Tant Maria Teresa com Lluís XV es van sentir traïts i van manar firmar el Tractat de Versalles l’1 de maig de 1756. El canceller d’Estat Kaunitz va veure culminar d’aquesta manera la seva particular revolució diplomàtica, el gir de les coalicions, l’anomenat “renversement des alliances”.
La Suite Calbó continua amb la conquesta francesa de Menorca

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...