22 de novembre 2006

Kaunitz i l'Acadèmia de Belles Arts


El Príncep Kaunitz com a promotor de les arts i la cultura:
l’Acadèmia Imperial i Reial d’Arts Plàstiques Unificades
(Kaiserliche und Königliche Akademie der vereinigten bildenden Künste)
Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol
Una de les fites artísticoculturals més importants del príncep Kaunitz va ser la seva contribució a la creació el 1772 de l’Acadèmia Imperial d’Arts Plàstiques Unificades. L’Acadèmia era en realitat l’hereva de l’escola creada el 1692 seguint el model de l’Accademia di San Luca de Roma i de l’Academie Royale de París. Ara però es reunia en una sola institució la formació d’artistes en diferents disciplines: pintura, escultura, arquitectura i gravats. La nova estructura suposava l’agrupació de tots els centres d’ensenyança artística. Per tant va comportar entre d’altres la incorporació de l’Acadèmia de Gravadors, que havia estat fundada a partir dels estatuts redactats per Kaunitz i era presidida pel seu fill Josef.
A la nova escola el Príncep va fer valer també la seva influència i capacitat organitzadora en qüestions artístiques, pedagògiques i administratives. Al marge de redactar estatuts i informes, i així com feia per al cos d’artistes de la cort, va proposar o recolzar el nomenament de directors, secretaris i professors. A instàncies seves es va aconseguir que els membres de l’Acadèmia fossin lliurats del pagament de certs impostos. Es va ocupar que els nous artistes no fossin obligats a inscriure’s en un determinat gremi. Facilitava passaports perquè els alumnes poguessin viatjar i dibuixar paisatges sense aixecar sospita d’espionatge. Va intercedir perquè s’obrís als estudiants la col·lecció imperial de pintura. Per mediació seva l’Emperadriu va fer donació d’un gran nombre d’obres d’art perquè servissin de materials didàctics de l’escola. Es preocupava del funcionament del sistema educatiu i del desenvolupament de les classes fins al punt de suggerir que es tingués més cura a l’hora d’omplir les actes i corregir els treballs. Per acceptar-ne l’ingrés a l’escola, els nous estudiants eren obligats a lliurar proves del seu art. A l’hora d’atorgar ajudes econòmiques als alumnes amb talent, el seu decret de patronatge exigia dels professors el deure de presentar-li una mostra del treball dels aspirants perquè pogués avaluar personalment si les gratificacions proposades eren justificades. Kaunitz, a més de voler conèixer les capacitats dels aprenents d’artista, procurava mantenir-hi un mecenatge directe i personal.
Els objectius pedagògics de l’Acadèmia, avinents amb els nous principis de la Il·lustració, posaven esment en el desenvolupament de les capacitats menestrals dels artistes. Més que no pas genis individuals, es pretenia crear un cos ampli d’artesans que contribuïssin a la prosperitat de l’Estat imperial. El pla d’estudis artístics, formulat per Anton von Maron, donava importància al fet que els alumnes s’instruïssin en el dibuix i en la pintura, que es dediquessin a l’estudi de l’anatomia, la geometria i la perspectiva i, sobretot, que prenguessin com a models l’art antic i els autors del Renaixement italià. Es recomanava així mateix el lliurament de premis per incentivar els joves amb talent i es remarcava la conveniència de pagar-los una pensió perquè poguessin estudiar a Itàlia.
La Suite Calbó continua a Roma, 1774 - 1778
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...