dimecres, 22 de novembre de 2006

Domenico Corvi

Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol
En un principi Kaunitz va tenir molt interès a posar el nou becari sota el mestratge d’un dels pintors més famosos de l’època, Anton Rafael Mengs. A desgrat de les seves pretensions, però, aquest pintor de Bohèmia acabava de ser cridat per segona vegada per Carles III d’Espanya per treballar com a pintor de la cort. Aquesta circumstància tal vegada va suposar tanmateix un cop de sort per al jove Calbó. Mengs, talment com el seu pare, qui tant ell com les seves dues germanes consideraven la persona més severa que ningú mai no hagués conegut i que els havia apallissat per forçar-los a esdevenir artistes, opinava també que el càstig era el millor incentiu de la disciplina i del talent. Davant la impossibilitat que Calbó fos deixeble de Mengs, Brunati va suggerir al Príncep el pintor Pompeo Battoni com a alternativa. Però finalment va ser una altre artista italià instal·lat a Roma, Domenico Corvi, qui, a proposta també del tutor i amb cert disgust de Kaunitz, va dirigir els seus estudis.
La Suite Calbó continua a l'Acadèmia de França

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...