dijous, 12 d’octubre de 2006

Els Buddenbrook

Els Buddenbrook va ser la primera novel·lassa de Thomas Mann que vaig llegir, i no ho vaig fer en alemany sinó en català, en la traducció de Joan Fontcuberta de la MOLU. Crec que llavors encara no havia començat a llegir literatura alemanya en original i amb tanta freqüència com ho faria a partir d’aquell moment. Vaig llegir Els Buddenbrook a l’illa d’Eivissa, on aleshores vivia i treballava. Era el segon curs que feia de professor de Secundària i m’havien destinat a Sant Antoni de Portmany. Per primera vegada impartia llengua alemanya a un institut, a l’IES Quartó de Portmany. L’any anterior l’havia fet a Formentera i hi havia fet classes de llengua i literatura catalanes. A més d’alemany, a Sant Antoni també m’havien fet fer classes d’Història d’Espanya a l’horari de vespre, a Nocturn. Hi havia algun dia que acabava de fer feina a les onze de la nit i l’endemà començava a les vuit del dematí. De tot això ja en fa onze anys. 

Així com tenc apuntat al llibre, Els Buddenbrook vaig acabar de llegir-lo al mes de novembre de 1995. Me’n devia dur la novel·la a Punta Galera, una de les més belles cales de Sant Antoni enfilant el camí de Corona i on solia anar-me’n a banyar amb bicicleta. Però sobretot record la imatge de llegir estirat al llit petit d’aquella habitació minúscula en aquell pis d’aquell edifici semblant a qualsevol altre de mal fet i mal condicionat d’aquella urbanització turística, una nit d’hivern que la humitat es calava per les parets i travessava la porta de vidre que mal tancava la sortida al balconet. El balconet era la bondat dels dies de sol i donava als darreres dels altres blocs de pisos construïts allà pels anys seixanta, setanta. Gaudia enormement de la lectura. Era la primera vegada que una historia de la meva vida de lector transcorria a la ciutat de Lübeck, la ciutat on va néixer Mann. Així com diuen els americans dels EEUU, la ciutat és a la meva llista. Em fascinava la personalitat d’un dels fills de la decadent nissaga, el caràcter del qual li feia impossible que se sentís còmode, feliç i integrat en la inequívoca i inqüestionable tradició familiar. Em recordava l’obra un pèl més costumista de Rusiñol.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...