dimarts, 8 d’agost de 2006

"Tales of the City: Victorian Walks"

Avui mateix: m'he aixecat amb la ferma decisio de participar en una de les visites guiades de la ciutat, Victorian Walks. Feia dies que en tenia la intencio, pero no aconseguia llevar-me prou prest. I no perque la ruta comenci tard, sino perque m'era dificil rompre l'habit dels darrers dies: berenar tranquil.lament al B&B o al Cafe H, llegir una estona, connectar-me a internet per cercar informacions sobre la ciutat, escriure,... Pero avui ho he aconseguit, tot i que he hagut de correr. No dire l'hora de trobada perque em fa un pel de vergonya confessar-la. El lloc: The Westin Saint Francis Hotel, a la Union Square. La primera vegada que vaig consultar l'adreca d'aquest hotel per anar-hi, no en tenia ni idea, d'on era. Despres el vaig identificar mirant fotografies, tambe sobre el terratremol de la ciutat de 1906, d'una exposicio diferent a la de l'altre dia, la del Wells Fargo Museum del carrer Mongomery, un carrer impressionant per l'altitud dels gratacels al bell mig del Financial District, alla on es troba la seu dels bancs i les empreses mes importants dels EEUU. En fi, el Westin Saint Francis Hotel va restar d'empeus malgrat la forta sacsejada, pero el foc que va succeir el trerratremol se'l va menjar per dedins. La trobada era al lobby, perdoneu l'us de l'anglicisme degut a l'habitud del les darreres setmanes, vull dir al vestibul, sota el gran rellotge. Alla ha estat on ha comencat el recorregut. El primer que hem fet ha estat agafar l'autobus. L'hotel es situat a la part que va restar devastada pel terratremol, aixi com tambe ho van ser les barriades de North Beach i South of Market. Per trobar cases victorianes, construides totes amb fusta, haviem d'anar mes ella del carrer de Van Ness. Hem davallat de l'autobus 45 just a la cantonada de la primera casa victoriana que haviem de visitar, actualment el Queen Anne Hotel, aleshores escola de senyoretes. L'estil victoria es realment kitsch, cursi, i el rerafons burges i conservador un pel desagradable, sobretot en relacio a la liberalitat que despres ha sobrevingut a San Francisco. Per aixo el contrast es potser el que fa interessant la visita. Les barriades son naturalment opulentes: Lauren Pacific Heights i Pacific Heights. No m'abelleix fer un respas ara de les caracteristiques dels tres tipus de cases victorianes, construides entre mitjans i finals del segle XIX. Potser un altre dia intentare trobar fotografies per il.lustrar-les. Un d'ells pren el nom de l'hotel: Queen Anne. No hi ha fotos en els meus ultims textos perque aixo em reportaria molt de temps i doblers i tant l'un com els altres preferesc aprofitar-los per coneixer mes a fons la ciutat ara que som aqui. Es a dir que si algun dia n'hi ha sera perque m'hi he entretingut a posteriori. Hem gaudit d'una vista meravellosa des de la confluencia dels carrers de Union i Filmore. El dia s'havia aixecat amb boira, the fog, pero havia aclarit cap a migdia. Copsava per primer cop el barri de Marina, citat reiteradament a Tales of the City degut a la proximitat amb Barbary Lane, el carrer on se situa la novel.la. Segons he cregut entendre, el barri va ser guanyat a la mar amb les runes del terratremol i, curiosament, es un dels simbols de la ciutat fenix, de la ciutat que reneix de les cendres, alla on es va celebrar The Panama Pacific International Exposition el 1915, creada tambe per commemorar el final de la construccio del Canal de Panama. Encara es alla el Palast of Fines Arts. L'ultima casa victoriana que hem vist havia estat la residencia del director de cinema Francis Ford Coppola. Es veu que ara viu al camp, a Sonoma County. Indecis de si arribar-me al Palast of Fines Arts o no , quan s'ha acabat el tour finalment he decidit fer un cafe i agafar l'autobus de tornada a Union Square. Volia anar al cinema a veure Devils wears Prada, cosa que despres he fet. He passat una molt bona estona, veient la pel.licula.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...