dilluns, 7 d’agost de 2006

"Tales of the City": Terratremols

4 d'agost: som al parc de Buena Vista, contemplant San Francisco a posta de sol. Qui ho diria, que la ciutat que s'esten davant meu, amb els carrers que pugen paral.lels fins a Pacific Heights, un dia de fa mes de tres centuries havia estat un extens sistema dunar? Mes enlla: el corn d'or bizanti de l'entrada del port, des de la bocana, la Golden Gate, fins on s'obre la immensa badia. I encara, mirant cap al nordest, un situa la desembocadura del l'American River. La vista s'arriba a perdre entre la successio de turons de Sonoma. No importa si la descripcio geografica no es del tot exacta ni molt manco. Aqui la geologia tambe s'equivoca, o tal vegada no i senzilament ens enganya amb la capacitat de poder mudar en qualsevol moment al ritme de la dansa mortal de les plaques tel.luriques. Fa uns quants dies, era dia 2 d'agost, vaig visitar l'exposicio, majoritariament fotografica -Jack London- sobre el terratremol de San Francisco de 1906, a la California Historical Society, emplacada al Mission Street. Acabava de trobar-me amb Henry en el Cable Car F que davalla Market. Les fotografies mostren l'impressionant holocaust. En una d'elles es pot contemplar la Mission Dolores del pare Juniper Serra, que sorprenentment va restar intacta, tot i ser l'edifici mes antic de la ciutat, del 1791. Despres de visitar el museu, que m'havia donat la primera idea clara de la historia de la ciutat, vaig agafar un taxi fins al General Hospital de Potrero Aveneu. Sense que ell ho sapigues, l'encontra amb Henry m'hi havia esperonat. Va ser on finalment he sabut a que es devia la meva irritacio epidermica. Com ja he dit en un altre moment, finalment no ha estat res greu. Tampoc tenc temps ara d'il.lustrar la meva experiencia sobre el sistema sanitari de San Francisco. El sol es a punt de pondre's i vull pujar fins al cim de Buena Vista. Nomes dire que no en tenc cap queixa ni una, mes tost el contrari. Pero si que dire que mentre esperava que em conultessin a la sala de l'hospital, el terra es va sacsejar durant uns segons i amb molta forca. La primera reaccio que vaig tenir va ser expressar el seguent, en veu alta i en espanyol perque m'entenguessin els pacients mes propers que esperaven amb jo: Que bo, quina sort i quina casualitat que el terratremol hagi ocorregut quan som a l'hospital, sens dubte estem salvats! En realitat no va passar res, es clar. Cinc minuts mes tard a la televisio de la sala d'espera informaven que la sacsejada havia estat de 4,4 graus a l'escala de Richter.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...