04 d’agost 2006

"Tales of the City": Mission Dolores i Ocean Beach

Ahir: son les nou i mitja del vespre i som a Osaka, un restaurant japones de Castro Street, el carrer mes gay de San Francisco, el carrer mes gay del mon? Pero quan he sortit del 24 Henry Street, es a dir del B&B, no he vingut directament cap aqui. He volgut acostar-me a la Mission Dolores, no t'ho perdis: la missio fundada a San Francisco pel pare, francisca naturalment, Juniper Serra, situada nomes a un parell de carrers mallorquins -petrers, petrencs?- d'aqui.
Avui: tot va comencar dilluns passat. Era a l'habitacio preparant-me per sortir i tenia la televisio encesa, sense posar-hi gaire atencio, de fet nomes la necessaria per assabentar-me de les temperatures del dia, per tenir-ne una lleugera idea, no del tot exacta, perque aqui els graus es compten amb faranheit, no amb celcius. Diguem que la mitjana d'aquests dies es de 70F, devers 20C. Es a dir que fa un temps bonissim, sobretot a jutjar per les noticies metereologiques que arriben des de les Illes. Dilluns passat feia un dia de vent, l'aire feia moure les branques dels arbres de l'hort del darrere i feia vibrar els vidres de la finestra, encarada cap a l'oest. Entre bufada i bufada em va semblar sentir un nom en boca del periodista televisiu: Juniper Serra. Em vaig quedar palplantat intentant seguir la noticia, pero el locutor havia passat a tractar un altre tema. Un cop espassada la primera sorpresa, quan les neurones es van tornar a interconnectar, vaig comencar a lligar caps. Es clar: California, San Francisco, Mission District, Mission Dolores,... Tot d'una que vaig poder asseure'm online, vaig comencar a cercar-ne informacio, concretament a Viquipedia, primer en angles i despres en catala. Efectivament, Juniper Serra va ser el fundador de la primera missio de San Francisco, el 1776.
Pero aquell dia no vaig -diguem-ne- continuar la investigacio. Tenia ganes de caminar i vaig enfilar el carrer de Castro en sentit sud, amb la intencio d'arribar fins a Sunset District tot seguint la caiguda del sol. Quan vaig ser a Diamond Heights vaig virar cap a ponent, era primera hora de la tarda. Quan vaig ser al mont Parnas -Parnassus-, vaig veure un hospital. Vaig decidir entrar-hi: un petit problema d'irritacio de la pell, pero com que aleshores no sabia a que es devia volia consultar un metge. En realitat havia anat a parar a l'ambulatori d'una clinica privada: la broma em podia costar entre 200 i 600$. Sort que la recepcionista em va donar les senyes d'un servei d'emergencia on m'atendrien de franc. Hi havia un servei d'autobus que hi duia, pero al final vaig desistir, vaig decidir continuar el passeig i anar-hi un altre dia pel meu compte si la cosa persistia. Des del Parnassus, amb vistes sobre el Golden Gate Park, vaig enfilar el carrer de Judah, tot resseguint la linia del tren. Una alternativa era pujar-hi, pero vaig pensar que l'agafaria de tornada. El carrer era llarguissim, el vent de ponent em venia de cara, pero no m'importava, tenia ganes de caminar i caminar fins a esgotar-me. Vaig creuar Sunset Bulevard, encara em faltaven unes quantes illes de cases -planta baixa i primer pis, disposades geometricament- per arribar al final: alla on s'acabava o comencava la linia de tren. Vaig creuar l'ultim carrer, en realitat una autovia ampla. De cop i volta, dunes d'arena i vegetacio. El vent continuava bufant amb forca i aixecava una capa fina de sorra a l'alcada dels peus. Inesperadament -sabia positivament que alla hi havia la mar, ja feia una estona que la veia a l'horitzo, pero...- inesperadament: se'm va obrir el Pacific, salvatge, fred, agitat i ensordidor per la forca del vent i de les ones. Acabava d'arribar a l'Ocean Beach, immensa.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...