dijous, 31 d’agost de 2006

Ludwigsburg, Baden-Würtemberg 08-1994


Condor: Maó – Stuttgart, diumenge 31 de juliol de 1994, 08.45h. L’arribada a Ludwigsburg. Aquesta ciutat sembla una mica desangelada. La primera impressió no és gens engrescadora. Tot és caríssim. Una habitació doble a l’Hotel Mignon de la Solitudestraβe 43, per exemple, ens costa 109 marcs, això són quasi nou mil pessetes, només una nit. Més val que canviem de registre, diu en Jordi, o en arruïnarem. La ciutat és com una mona de Pasqua.

L’endemà dilluns 1 d’agost. Ludwigsburg ens ha semblat una mona de Pasqua, sobretot la plaça del Mercat –Marktplatz-, amb les seves dues esglésies barroques de colors pastel i envoltada d’arcades sota casetes típiques alemanyes. La fontana d’enmig n’és la guinda, de tot aquest conjunt acaramel•lat. A la ciutat només hem vist un parell de cafès, on sembla que es reuneixi la joventut, que a les onze de la nit ja sembla haver-se’n anat a dormir.

Esperam l’S4 en direcció a Marbach, on va néixer Schiller, per anar al Park Favorite, a un costat del qual hem de trobar el Goethe Institut. En Jordi encara no té lloc per allotjar-se i diu que li fa una mica de mal el sotapit.

Ara és denit. Bé, afortunadament he de deixar de banda el pessimisme d’ahir i el que en pogués restar d’avui dematí. Som a un jardí ple de gent, amb taules i bancs de fusta on se sopa: un sis-kebab i un Kurbis-Kebab, mentida un Zucchini-Kebab, és el que hem pres nosaltres. Se sent la remor de les persones, joves, de rerefons. El caliu de la gent contrasta amb la humitat freda sota tanta vegetació. Vegetació és la paraula clau d’aquest capvespre i de la continuació de la nit.

Al migdia ha plogut, una pluja que hem envejat atesa la sequera de la costa mediterrània d’aquest estiu i que hem viscut preocupats. Hem creuat el Park Favorite a mitja tarda a la recerca d’un allotjament per a en Jordi i l’hem trobat, tot fa pensar en un preu més assequible del que crèiem que hauríem haver de pagar. Doncs bé, el Park Favorite és ric de verd, amb arbres alts i frondosos, entre els qual hem sabut reconèixer els castanyers –Kastanienbäume- perquè eren plens de castanyes verdes. Ens ha sorprès i alegrat manifestament -vull dir que no hem pogut deixar de manifestar-ho com si fóssim infants- la presència primer dels esquirols –Eichhörchen- i d’una mena de cérvols després, que corrien, pasturaven i jeien damunt l’herba. Cargols gegants i llimacs a les voreres del camí, alguns d’ells aixafats per transeünts menys atents i respectuosos que nosaltres. Un cop hem emparaulat l’habitació d’en Jordi per a aquests dies, ens hem arribat al Schloss Favorite, la residència d’estiu dels Herzöge i Könige de Würtemberg. Ens ha agradat molt més del que ens pensàvem. Cosa rara a Alemanya després de tanta guerra, on tot és reconstruït, ens hem cregut la pàtina de vell del seu aspecte. És immens. Hi tornarem, perquè en aquella hora de la tarda ja era tard per visitar-lo i per passejar pels jardins que l’envolten. Tot comença a adquirir vida i a prometre estones excitants d’admiració i coneixement.

Comença a interessar-me força aquest Bundesland, la seva independència històrica i la seva autonomia actual, tant l’una com l’altra també delimiten el caràcter bavarès. Aquí la gent parla una mica estrany, un parlar que s’allunya de l’estàndard, del Hochdeutsch. Finalment, fent referència ara a la llengua, tenc la impressió que el curs em serà difícil. M’han col•locat a un nivell que esper que no sigui massa elevat.

* * *

Tübingen - Tubinga, 13 d’agost de 1994


* * *

Hotel Steakhaus Mignon
Hotel Restaurant Possidon
Schwäbische Gaststätte Tauberquelle
Ristorante Pizzerika Margherita (11.08.94)
Gasthof Kugelberg
Ludwigsburg Ordenssaal (Nachtkonzert, 06.08.94)
Kino Atelier (Leben, 27.08.94)
Kino Corso (Leni)
Fernsehturm Stuttgart

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...