dijous, 10 d’agost de 2006

"Jordi in the City"

Dimarts 8 d'agost: hi ha dies que sembla que es resisteixin a reeixir, pero tampoc no seria el primer que comencant essent pessim s'acaba tornant magnific, i aixo m'ha ocorregut unes quantes vegades ja, a San Francisco. M'he enredat davant l'ordinador i faig tard per tot, vull dir que d'aqui a un parell d'hores tanquen museus i altres institucions culturals. "Anyway", som a Columbus Street i m'he resistit a tornar a entrar a The Stinking Rose, un restaurant de preu un pel elevat pero bonissim, especialitzat en all, "a garlic restaurant" s'especifica a la facana sota el nom: el gelat d'all es extasiant. Som al cafe del davant, mes modest. Columbus Str es ple de restaurants amb regust d'all, es a dir amb baf mediterrani, italia. D'ascendencia italiana son molts dels americans que viuen des de fa una centuria en aquesta barriada, North Beach coneguda com a Little Italy. Un sent parlar italia, i tambe espanyol d'America. Ahir vaig estar xerrant amb un sant-francisca, "sanfranciscan" -especimen mal de trobar- mentre esperava l'Street Car. La majoria de cuiners son hispans, llatins, "chicanos" o aixi com se'ls vulgui o es vulguin anomenar ells mateixos; el venedor de carrer a qui he comprat el bracalet de pell per regalar m'ha dit que era de Palestina i esta molt content de ZP; qui regenta el cibercafe del carrer Taylor es jorda i m'ha dit que era cosi meu, aixi com el taxista argelia de l'altre dia. La veritat es que jo accept complagut el parentiu. Qui em va entrar l'altre dia al Moby Dick era turc, Oren era israelia; Henry, asiatic; un parell d'assidus com jo al Cafe H, brasilers. Amb aquests dos darrers vam estar parlant una bona estona de questions socials i civiques a California i als EEUU. La primera gran impressio d'aquesta societat bigarrada es que sembla irreconciliablement bipolar: rics i pobres, limosines i captaires.
Sis hores mes tard: sabeu... saps com pot acabar un dia que pressumiblement ha comencat malament? Trobant-te per causalitat el teu ex de mes d'una decada pels carrers de San Francisco, anant a menjar ostres i a beure vi blanc de Nova Zelanda per celebrar el sorprenent i inesperat encontre -al solpot i a la vora de la mar amb vistes a l'altra banda de la badia en una terrassa d'un restaurant d'Embarcadero-, acomiadant-lo despres tot desitjant-li el millor del mon perque d'aqui a poques hores agafara l'avio cap a Nova York. A San Francisco la realitat supera la ficcio de les gairebe impossibles coincidencies de "Tales of the City". Aquella nit era lluna plena d'agost: "Cheers"! Salut!

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...