dimecres, 30 d’agost de 2006

Giacomo Durazzo

Per començar a llegir la Suite Calbó clica al títol

No se sap encara a partir de quin moment Calbó va rebre la protecció a Venècia de Giacomo Durazzo, l’ambaixador d’Àustria. Però com que Durazzo era un comte genovès, podria ser que el jove Calbó dugués ja des de Menorca o bé des de Gènova una carta de recomanació per presentar-li. Durazzo havia estat anteriorment enviat extraordinari de la República de Gènova a Viena. Durant nou anys hi va exercir a més el càrrec de director del teatre de la cort i el de director general dels espectacles i va tenir com a col•laborador el compositor Chirstoph Willibald von Gluck. El 1764 se’n va anar de Viena degut a desavinences amb Metastasio, però gaudint encara de la confiança del príncep Kaunitz, cap de la diplomàcia de l’Imperi, havia estat nomenat ambaixador a Venècia, on continuava la seva tasca d’empresari operístic i teatral. El 1771 Durazzo va rebre a Venècia el jove músic de quinze anys Wolfgang Amadeus Mozart. Calbó podria haver assistit a alguna de les seves audicions musicals.
* * *


VERSIÓ AMPLIADA
Giacomo Durazzo

De la ciutat de Gènova, n’eren originaris els Durazzo, una família de l’alta noblesa que s’havia enriquit des d’antic gràcies a reeixits negocis en el comerç tèxtil. Membres d’aquesta nissaga es trobaven entre els fundadors de l’Accademia Ligustica. Un dels seus descendents, el comte Giacomo Durazzo, gran coneixedor així mateix de les arts plàstiques, havia estat enviat als trenta-dos anys com a ambaixador de la República de Gènova a Viena, la capital imperial. Això s’havia esdevingut a la mateixa època que Giuseppe Chiesa va ser enviat pel gremi de mercaders toscans com a vicecònsol a la ciutat de Maó, a l’illa de Menorca, tres anys abans que hi nasqués Calbó. Aleshores tot just acabava de finalitzar la Guerra de Successió d’Àustria i l’emperadriu Maria Teresa es disposava a seguir la proposta d’un dels seus ministres, el comte Wenzel Anton Kaunitz, de firmar el tractat d’aliança amb França. De fet, la nova proposta de política exterior d’acostar les dinasties dels Habsburg i dels Borbons amb vistes a la signatura del futur tractat d’aliança no només es va començar a fer realitat en el terreny diplomàtic, sinó que també va tenir repercussions cada vegada més importants en el món cultural. Va ser precisament en aquest àmbit, i més concretament en aplicació d’una nova política musical i teatral als espais escènics de la ciutat de Viena, que el comte Durazzo va arribar a exercir un paper de primer ordre després de ser-hi nomenat director general dels espectacles de la cort. A fi d’aplanar el camí per a les futures negociacions diplomàtiques amb França, l’Emperadriu va enviar d’ambaixador d’Àustria a París el ministre que havia llençat la proposta. Mesos abans de partir el mateix comte Kaunitz havia escrit ja una memòria sobre les empreses d’espectacles de Viena en la qual tractava de la necessitat de superar la desfasada realitat teatral que imperava des de feia anys a la ciutat i suggeria dirigir la mirada cap a França. En tornar de París havent assolit importants èxits polítics, Kaunitz va ser ascendit a canceller d’Estat i cap de la diplomàcia de l’Imperi i des del seu nou càrrec va poder potenciar en el sentit cultural la creació i el desenvolupament a Viena d’un nou tipus de teatre, d’ascendència clarament francesa. D’aquesta manera, els nous aires en la programació d’obres als teatres de la cort, fins aleshores dominada gairebé exclusivament pel melodrama italià, no van ser de resultes d’un canvi de gustos per part del públic assistent, sinó que més aviat van ser conseqüència d’una política cultural dirigida a l’educació d’una nova sensibilitat musical i literària que, a poc a poc però calant bé, aconseguís despertar simpaties per la França il•lustrada. Al marge de respondre a l’afiliació estètica i cultural filofrancesa del nou canceller d’Estat, els canvis en la direcció dels espectacles van ser alhora motivats per la nova situació política internacional i per la consegüent necessitat de fer adeptes entre els membres de l’aristocràcia vienesa dominant, entre els membres d’una classe que, tradicionalment contrària a l’Estat francès, es negava gairebé en bloc a iniciar-hi contactes diplomàtics de tan alt nivell. Kaunitz va saber aprofitar el fet que la societat que s’ocupava de la direcció dels teatres de Viena acabava de fer fallida per crear una nova comissió que fos capaç de desenvolupar la reforma de política cultural que plantejava. Durazzo, vocacionalment més inclinat a les arts en general que no pas a la política, com ho demostraven les seves primeres incursions en el món de l’òpera italiana com a llibretista d’inspiració francesa, va abandonar la primera línia del front diplomàtic en ser designat per Kaunitz com a nou director general dels espectacles. Tot perfilant-se com a personalitat summament polifacètica, juntament amb la regència econòmica dels teatres de la cort, va restar sota la seva responsabilitat i poder de decisió la programació de l’activitat escènica d’una de les dècades més brillants i innovadores del panorama operístic i teatral tant de la ciutat imperial de Viena com de la Història de la música en general.

La Suite Calbó continua a l'Acadèmia de Venècia

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...