dissabte, 24 de juny de 2006

“well-adjusted and self-assured”



Aquests dos adjectius els he llegit avui a Tales of the City d’Armistead Maupin. Michael parlava amb Mona i es referia així al seu nou amic Jon, que se n’havia anat al matí després d’haver passat la nit junts –Michael i Jon són, perquè no hi hagi malentesos, qui havien passat la nit plegats. El definia, doncs, com una persona centrada i segura de si mateixa. Potser serà només la primera impressió. En qualsevol cas, com que un se sol identificar amb allò que llegeix, he pensat en el meu propi reajustament i en la meva pròpia seguretat o, el que és el mateix però a la inversa, la meva pròpia dispersió i inseguretat. I es per això que escric ara, per reajustar-me. Llegir i escriure sempre m’han servit per centrar-me en mi mateix. Doncs bé, per fer-se'n una idea, així com fa devers dos o tres mesos que no escrivia en aquest blog, també en feia dos des que vaig llegir el darrer llibre; de fet no el darrer llibre, sinó la tercera narració de la Trilogia de Nova York de Paul Auster. I com que les dues primeres històries les havia llegides un any abans i estan interrelacionades, vaig quedar amb la impressió que de poca cosa m’havia aprofitat. L’anterior lectura havia estat una biografia de Mozart. En fi, tot això per dir que un cop es va acabar l’hivern i la reclosió, amb la primavera vaig perdre la focalització en mi mateix, la qual m’esforçaré ara a recuperar de totes totes i per la meva pròpia salut mental. He de començar tot d’una, perquè no puc perdre l’oportunitat d’agafar al vol les espectaculars vivències presents i futures que se’m deparen. He pensat que començaria com solec començar normalment, amb avui mateix.

Avui era dissabte, m’he aixecat tard, però no tant tard com durant les últimes setmanes. He berenat: un iogurt amb galletes de xocolata, un cafè amb llet i una cigarreta. Mentida, avui no n’he fumat cap de bon matí, perquè no en tenia. Però el primer que he fet abans de venir aquí, a aquest cafè cibernètic on torn a ser ara, ha estat comprar un paquet de tabac. El meu índex de nicotina també ha augmentat darrerament. El segon símptoma de desorientació d’avui ha estat el següent: shopping shopping. Fa com devers tres dies que no faig que comprar-me roba, avui matí una camisa cara de color blau cel. Un cop he arribat aquí he obert el correu i, gràcies a les últimes temptatives de centrar-me, m’he trobat amb la resposta de Conselleria sobre un dubte laboral prou important que em va sorgir ahir. El segon mail que he obert era de Shawn, es congratulava de la nostra sort en haver-se confirmat la reserva d’habitació a El Tovar Hotel del Grand Canyon per al primer cap de setmana d’agost. Hi he fet devers tres hores, en aquest cafè d’internet, aquest matí. Eren les dues quan me n’he anat al mercat del peix: cap roig, sèpia i gambes. Aquest és potser un altre símptoma de la incipient recuperació. Quan he arribat a casa la desadora ja se n’havia anat i, amb la casa neta i composta, m’he fet el dinar sibarític. Talment com ahir, avui també he fet migdiada. M’ha despertat Shawn al telèfon, que s’acabava d’aixecar a Phoenix després de passar els dies anteriors a Santa Fe, New Mexico, i anava a fer una partida de tennis amb el seu amic Paul que viu a Camelback Mountain. Després de parlar amb ell, m’he fet un cafè amb llet fred i, després de prendre-me’l amb una altra cigarreta, he agafat la bicicleta i me n’he anat a fer un bany a Son Verí i a llegir una estoneta. Ha estat quan m’he trobat amb els dos qualificatius de Michael al llibre de Maupin. He tornat xino xano que encara era de dia, un dia tapat i mig xafogós. Ahir va ser Sant Joan i no és estrany que fos de dia perquè la nit havia estat la més curta de l’any. El partit de futbol entre Suècia i Alemanya ja havia acabat i el Mega Park de s’Arenal era més tranquil. Quan he arribat a casa he tornat a rebre una altra cridada de Shawn, he sopat també molt bé, he telefonat a na Marga de Mercadal, ja que m’havia enviat un missatge per telèfon per saber noves de mi, i he vingut aquí amb la ferma decisió de continuar.

Per començar a llegir sobre el meu viatge als EEUU clica al títol. El meu viatge als EEUU continua aquí;

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...