diumenge, 12 de març de 2006

Salzburg


Neva a Salzburg. Tot és cobert de neu. M'he aturat en aquest cafè de la cantonada. Des d'aquí veig el bloc on hi ha el pis de Nikolaus, on he estat la meravellosa nit passada i l'anterior. Vaig arribar divendres a la tarda. Em va rebre un amic de Nikolaus, Florian, vam prendre un cafè plegats a la cuina i vam estar parlant de nosaltres, de Salzburg i de Palma. Em va demanar si era la primera vegada que visitava la ciutat i li vaig dir que no: el 1991 se celebrava el dos-cents aniversari de la mort de Mozart i aquell any hi vaig ser dues vegades, durant la Setmana Santa que vaig visitar també Viena per primer cop i després a la tardor que vaig fer el meu primer curs de llengua alemanya, al Goethe Institut -l'Institut Alemany- de Prien am Chiemsee, a uns quaranta quilòmetres de Salzburg.
Florian em va donar la primeres indicacions. D'aquelles dues primeres visites a la ciutat natal de Mozart ja han passat quinze anys i necessitava evidentment informacions actualitzades. Quan se'n va haver anat, vaig preparar-me per sortir. M'havia dit que amb vint minuts a peu arribaria al centre i que trobaria per sopar. Vaig prendre el carrer tot recte que m'havia indicat i que em va portar tot d'una a la riba del riu Salzsach. Després de creuar per davall les vies del tren se'm va aparèixer tota imposant i il.luminada, en aquella hora ja fosca, freda, nítida i crital.lina, allà al fons de tot resseguint el curs invers del riu, damunt del turó, la fortificació del Hohensalzburg, el majestuós castell medieval, i, als seus peus, la ciutat de Salzburg amb el seu dens bosc de campanars i cúpules barroques. Era com si fes l'últim tram d'un viatge a peu i la ciutat, que s'anava apropant cada cop més a cada passa, era ja a tocar. Vaig entrar-hi per la porta de l'Ajuntament i em vaig trobar amb la Getreidegasse, el carreró on hi ha la casa on va néixer el compositor. Vaig fer un passeig pels carrers del centre, feia fred i les quatre ànimes que hi havia eren les d'alguns policies que feien guàrdia a les portes de la residència dels qui havien estat arquebisbes i alhora prínceps electors de Salzburg. Vaig sopar al Sternbräu i vaig menjar uns boníssims Knödel farcits de carn de porc. Després de recuperar forces vaig anar a fer una, dues o potser tres cerveses al bar "2 Stein".
Ahir de matí vaig conèixer Nikolaus i vam estar parlant una bona estona durant el berenar. No vaig sortir pas a primera hora del matí, del pis. Vaig tornar a anar caminant a la ciutat, aquesta vegada a la llum del dia, tot i que no plena perquè estava ennuvolat i ploviscava. Tot i així vaig decidir que, després d'entrar a la catedral, el primer que faria seria visitar el Hohensalzburg i vaig pujar amb el funicular a la fortificació, fins a la més alta torre de l'homenatge. Tornava a ploviscar i no quallava. Aquell havia estat el primer nucli poblat i allà havien viscut el primers senyors eclesiàstics i seculars del Principat.
En tornar a ser a baix em vaig passejar pel cementiri tot nevat de Sant Pere. Em vaig dirigir a la residència dels prínceps però no es podia visitar. Era tancada fins demà dilluns. Abans de partir de Palma havia sentit per la ràdio que justament aquest cap de setmana hi havia una conferència de ministres de defensa de la UE. Quan vaig sortir de visitar la casa museu on va néixer Mozart em vaig trobar amb tot de polícies que mantenien tancats els carrers amb els cossos frec a frec, els elms, els antibales i els cascs. Mantenien controlada una petita manifestació irrisòria de protesta. Vaig tornar a anar a menjar al Sternbräu. Vaig estar-m'hi una bona estona llegint i després vaig partir cap al Mozarteum perquè havia comprat una entrada per al concert d'ahir vespre: l'obertura de les Noces de Fígaro, la sonata per a clarinet i la Jupitersimfonie.
Indecís si tornar-me'n ja a casa o anar encara a passar les últimes hores del dia al "2 Stein", finalment vaig optar per la segona d'aquestes possibilitats. Després d'haver-me pres la primera cervesa va arribar Florian inesperadament. Vam estar una bona estona parlant i prenent cerveses, a fora havia comencat a nevar. Finalment vaig convidar Franzi. Va ser un vespre molt agradable, amb aquest al.lot bavarès, de Traunstein, un poblet a una quarantena de quilòmentres de Salzburg, d'aprop de Priem am Chiemsee. Ens vam perdre durant un moment amb el seu cotxe cercant el bloc de pisos del carrer Rudolf-Biebel 31. 
L'habitació de can Nikolaus no té contrafinestres, com és normal per aquestes contrades, i tampoc cap mena de cortinatge que impedeixi adonar-se que es fa de dia quan es fa de dia. Quan he aixecat el cap era tot nevat, mentre berenava nevava a l'altra banda de la finestra de la cuina. Quan he comencat a escriure avui de matí aquí, en aquest cafè dínternet, també nevava. Quan he sortit, havia aturat. Quan he arribat al riu per enfilar la riba nevada a fi de tornar a Salburg, he tornat a descobrir la ciutat, aquest cop tota blanca, blanca com la llet. Fa una estona em passejava pel jardí del Schloss Mirabell, el palau residència d'estiu dels arquebisbes, i també era tot gelat. Fa un fred que gela.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...