diumenge, 19 de febrer de 2006

Viena 250 anys després




Com segurament ja et deus haver adonat, estimat amic lector, l’escrit anterior no és actual. Va aparèixer com a article d’opinió al Diari Menorca el dia 22 de febrer de 1999, és a dir ara fa set anys. Entre ahir i avui hi he realitzat canvis, algun prou substancial. En aquelles dates jo treballava a Maó i ja havíem fet, durant la Setmana Santa de 1998, amb un grup d’alumnes i professors, el nostre viatge a Viena a fi de descobrir-hi els escenaris del pintor el nom del qual porta l’institut d’Educació Secundària on tots nosaltres estudiàvem o treballàvem. Era el meu segon viatge a la capital austríaca –el primer havia estat durant l’Any Mozart el 1991-, però aleshores jo encara era un estudiant de filologia i desconeixia la vida i l’obra del pintor Calbó. Mentre tots plegats arreplegàvem doblers per poder fer el viatge, vaig entrar en contacte amb un institut vienès amb el qual després vam realitzar un intercanvi. Els alumnes austríacs van visitar Menorca a la tardor d’aquell mateix any. Tant els uns com els altres es van allotjar a casa de les famílies.
Record que una de les visites durant aquella Setmana Santa de 1998 va ser al Museu d’Història de l’Art. A mi em sobrevenia una emoció darrere l’altra. Acabava de contemplar la monumental escultura de Maria Teresa a la plaça dels museus i, als peus de l’Emperadriu, la del Príncep Kaunitz, el seu canceller d’Estat. Vam començar recórrer el museu i, després d’una estona de ser-hi, en una de les sales hi vaig descobrir un artista que copiava un quadre a l’oli. Presumiblement aquell home no devia ser cap reencarnació del pintor Calbó, però la pintura que aquell artista copiava era, sorprenentment, el Bòreas rapta Orítia. Ara bé, no es tractava de l’obra de Rubens, sinó la d’un pintor napolità, Francesco Solimena, el qual va viure del 1657 al 1747. Vaig arribar a pensar que tota la bibliografia calboniana en relació a aquell quadre era errònia, però m’equivocava. Solimena també devia haver realitzat una còpia de l’obra de Rubens. Me’n vaig anar sense dir res al pintor que en aquells moments era tot concentrat en el seu treball de copista, però encara ara me’n penedesc de no haver-lo interromput i haver-li explicat el motiu de la nostra coincidència en aquella sala del museu. El gener de 2003 vaig descobrir que el rapte de Rubens era exposat a l’Acadèmia de Belles Arts.
Feia poc que a principis d’aquell 1999 havia aparegut al Diari Menorca un article d’algú –no en record el nom- que afirmava haver visitat Àustria feia poc i d’haver vist obres de Calbó al palau imperial de Schönbrunn i al monestir de Melk. Vaig comentar la notícia a Guillem Sintes Espasa, un estudiós menorquí de l’obra de Calbó, el qual es va tornar a posar en contacte amb Àustria: ningú no va ser capaç de confirmar-li l’existència d’aquelles suposades obres. El 2003 vaig tornar a visitar Schönbrunn i tampoc vaig ser capaç de fer-hi cap troballa.
El 2002 es va commemorar el 250 aniversari del naixement del pintor menorquí a la ciutat de Maó i també a Ciutadella. La iniciativa va sorgir aleshores de l’Institut d’Educació Secundària Pasqual Calbó. Es va fer un acte institucional a l’Ajuntament i es va penjar una placa a la façana de la casa del dibuixant àulic a s’Arravaleta. Es va organitzar un cicle de conferències i un grup de professors de l’institut va visitar Viena. Aleshores jo ja vivia i treballava a Mallorca i no els vaig poder acompanyar.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...