dijous, 9 de febrer de 2006

Viatge astral

Canvi d'intencions. Avui no volia parlar d'astres, però en tinc el cap ple. En principi em crec una persona força racional i no crec en mites ni religions, tot i que tant els uns com les altres m'encurioseixen, m'agrada molt conèixer-los, m'interessa la cultura clàssica, grega i romana, altres cultures i altres mitologies i crec que a les latituds on des de fa segles han viscut els meus ancestres -o hi visc jo ara mateix- no puc obviar-hi ni els cristianisme ni altres creences com l'islamisme i el judaisme o el judaisme i l'islamisme. Però avui no vull parlar de fes ni de supersticions, vull parlar dels meus astres, vull acostar-me a l'astronomia i només allunyar-me'n en tot cas seguint els camins de la lògica, ni que sigui -si més no- de la meva lògica personal.

Sóc escorpí i quan faig aquesta afirmació vull evitar de sobrecarregar-la de significacions astrològiques: vull dir solament i única que en el moment que vaig veure la llum al Cós de Gràcia de la ciutat -capital- menorquina de Maó, a les quatre menys un quart del capvespre del diumenge 19 de novembre de l'any 1967, el sol era situat a la constel·lació d'Escorpí i es dirigia -faltaven solament quatre dies perquè hi arribés- cap a la de Sagitari. La meva mare sempre ha dit que en realitat jo havia de néixer un quart més tard, però que a la comare li agradava el futbol, que tenia un partit a les quatre i que per aquest motiu li va provocar el part. Desconec si aleshores els partits de la Lliga de futbol eren a aquella primera hora de la tarda o si aquella madona tenia un fill que jugava a futbol i que anteposava el seu orgull de mare a la seva obligació a l'hora d'assistir les parteres. Però potser això ara, després de tants anys, és anar massa enllà, tot i que qui sap si algunes coses no serien una miqueta diferent.

Sóc ascendent àries i quan dic això no vull tampoc que aquesta altra afirmació comporti connotacions, ni tampoc vull que s'interpreti ara de cap de les maneres. Únicament estic dient que quan jo vaig néixer un quart abans del partit de futbol, la constel·lació que despuntava a l'horitzó era la del mascle de la cabra, el cabró, Àries. Segons l'horoscop xinès també sóc cabra, però això tan se val ara també.

Si un continua observant la meva carta astral, és a dir la disposició dels astres - el sol, la lluna, els planetes del nostre sistema solar, etc.- en el moment del meu naixement, un s'adona també que el planeta que aleshores és trobava més amut de tots en el cel era Mart, situat gairebé -si no ben bé- al zènit, en el punt d'intersecció més elevat de l'hemisferi celeste en relació a la terra. En aquell moment es va donar també la circumstància que dalt de tot del cel hi havia la constel·lació d'una altra cabra, el boc, Capricorn. Tots els animals tenen una simbologia, però ara no parlem de símbols, ara parlem de disposicions estel·lars. Mart hi és tot solet allà dalt, al bell mig de l'esfera celestial, els altres satèl·lits i planetes del nostre sistema solar són com a mínim a una constel·lació de distància. L'astre més pròxim a Mart és de fet el sol.

Solament un parell de d'observacions astronòmiques més: en el precís moment que vaig veure per primera vegada la llum, no només el sol era a la constel·lació d'Escorpí, sinó que també hi eren Mercuri i Neptú. Júpiter, Plutó i Urà eren a la de Verge. Urà era gairebé a les portes de Balança, constel·lació en la qual aleshores hi havia únicament Venus. Saturn també era tot sol a Àries i la lluna tota sola a Gèminis. No existia en canvi cap planeta que aleshores transités per les constel·lacions de Taure, situat a les antípodes d'Escorpí, ni per Cranc, Lleó o Acuari. Així era dibuixada -ni més ni manco- la bòveda celeste en el moment que vaig fer acte de presència a la Terra per imperatiu biològic i anticipació futbolística.

Cap comentari:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...